Signe Colau

Parlar de lideratges personals ¨¦s complicat en una ¨¨poca dominada per les finances i la globalitat, no descobreixo res en dir-ho. El m¨®n que ens envolta ho mostra dia a dia, crisi rere crisi, malgrat que tantes veus p¨²bliques continu?n apel¡¤lant a aquest intangible. En privat segurament tots ho fem, indecisos sovint davant la paraula?lideratge, precisament perqu¨¨ no es veuen l¨ªders sin¨® marques comercials. En tot cas, i d'aix¨° parlo, no ¨¦s un terreny pla per a qui ¨Cperqu¨¨ aix¨ª s'ha constitu?t la nostra experi¨¨ncia d'all¨° que ¨¦s pol¨ªtic¨C no interpretem els temps a trav¨¦s de la hist¨°ria de les elits ni de les individualitats. L'anomenada hist¨°ria intel¡¤lectual ¨¦s, per definici¨® i traject¨°ria, elitista i masculinista. Molt del segle XIX, per m¨¦s retocs moderns que es faci a la cara i al coll. Per aix¨° em sembla que el Signe Colau revelat aquest any que acabem, des de les municipals del 25-M fins a les d'aquest 20-D, no hi cap, aqu¨ª. ?s una altra cosa.

A la premsa llegim i pels mitjans audiovisuals sentim, de forma reiterada, que l'efecte de l'alcaldessa de Barcelona ha estat decisiu per al triomf, de sobres, d'En Com¨² Podem a Catalunya. Tamb¨¦, i fins i tot, perqu¨¨ Podem hagi aconseguit tan bons resultats en la seva primera confrontaci¨® electoral en solitari a Madrid (aparco aqu¨ª altres bons resultats, de Comprom¨ªs Podem al Pa¨ªs Valenci¨¤ i en solitari a Euskadi). El que sembla que ning¨² vol saber, entre tantes veus p¨²bliques del sistema medi¨¤tic que s'ocupen del 20-D, ¨¦s com, a Catalunya, per cenyir-me al que conec millor, han aconseguit guanyar les eleccions unes persones que s'han pagat elles mateixes la campanya. Poca broma. Aix¨ª va aconseguir l'alcaldia Barcelona en Com¨², contra tot pron¨°stic, i aix¨ª han guanyat ara els comuns. ?s un dels matisos estructurals del Signe Colau. No dep¨¨n d'Ada Colau, ning¨² pot fer-ho sol, ni ho aglutina ella sola.

Quan la formaci¨® d'Ada Colau va decidir entrar en la palestra electoral de les generals espanyoles, vaig ser dels qui van pensar que era un error. Amb la feina que tenen a l'Ajuntament de la capital de Catalunya, una ciutat Estat aix¨ª constitu?da al llarg de tantes d¨¨cades de governs socialistes, amb la col¡¤laboraci¨® comunista o sense, en compet¨¨ncia amb la Generalitat durant les mateixes d¨¨cades. Com si fos f¨¤cil el govern d'una ciutat que per primera vegada no est¨¤ regida pels seus patricis, tan altius.

Ni tan sols estic segura ara que les hores i els esfor?os dedicats a la campanya no passin factura al govern de la ciutat. No obstant aix¨°, la rebolcada feta pel Signe Colau a la pol¨ªtica catalana d'ara mateix, pendent encara de nou Govern o no, i la correlativa rebolcada a la pol¨ªtica espanyola, amb la q¨¹esti¨® catalana en primer terme, diguem-ne refer¨¨ndum o dret a decidir i fins i tot independ¨¨ncia, Estat plurinacional o similar, em fa veure les coses amb un altre enfocament.

No em sembla que l'equip dirigent de Podem, amb Iglesias al capdavant, s'hagi erigit de sobte en transformador de l'Espanya del caf¨¨ per a tothom. Sin¨® que ha estat travessat pel Signe Colau: no hi cap fer les coses des de dalt, els aliats s¨®n iguals per principi i si les seves raons pol¨ªtiques van per davant ¨¦s perqu¨¨ s¨®n m¨¦s poderoses en comportar m¨¦s persones i m¨¦s records. No parlo de m¨¦s votants, que tamb¨¦, sin¨® de m¨¦s resist¨¨ncies a l'estat de les coses. Persones que porten amb elles una cr¨ªtica cultural, una hist¨°ria cultural que no ¨¦s la de les elits sin¨® la de la gent comuna. I aix¨° es tradueix, com no podria ser de cap altra manera, sempre, en resist¨¨ncies que s'han produ?t i es produeixen en llocs i paisatges, en territoris, nacions reconegudes o no, espais p¨²blics, imaginaris col¡¤lectius, combats d'una cultura pol¨ªtica altra. Que el Signe Colau sigui femen¨ª no ¨¦s, en aquest sentit, en absolut casual.

Com no ho ¨¦s que Xavier Dom¨¨nech, interpel¡¤lat una vegada i una altra sobre si aconseguiran els perif¨¨rics que Podem tiri endavant el refer¨¨ndum catal¨¤ a les Corts, respongui amb la paraula fraternitat (i el periodista, esclar, fa cara de p¨°quer). No la tan gastada paraula solidaritat, sin¨® la paraula m¨¦s oblidada de les tres que van formar el lema de la Il¡¤lustraci¨®: "Llibertat, igualtat, fraternitat".

Caldr¨¤ que les elits se n'adonin i deixin de fer el rid¨ªcul de negar-se a veure el que est¨¤ passant.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.