Ho diu la hist¨°ria

Interpel¡¤lat per Juan Carlos Girauta (Ciutadans) en un debat televisat entre els candidats catalans en les recents eleccions generals, Gabriel Rufi¨¢n (ERC) es va reafirmar en unes declaracions en les quals havia qualificat de feixistes, aix¨ª mateix, els ponents de la constituci¨® del 1978. I amb la presumptuosa solemnitat que el caracteritza, va exhibir el seu argument d'autoritat: ¡°No ho dic jo, ho diu la hist¨°ria contempor¨¤nia¡±. Un aut¨¨ntic crac, aquest Rufi¨¢n. A l'historiador Oriol Junqueras li devia bullir la sang en sentir-ho, i m¨¦s d'un es va imaginar la senyora Hist¨°ria Contempor¨¤nia apareixent al plat¨® i anunciant a tothom la bona nova.

La ignor¨¤ncia, com sol dir-se, ¨¦s molt atrevida, per¨° v¨¦s a saber, potser la f¨®rmula t¨¦ ¨¨xit i s'inaugura un nou corrent historiogr¨¤fic catal¨¤, el rufianisme hist¨°ric, que podria arribar a donar molt joc. Aix¨ª, d'aqu¨ª a, per exemple, 10 o 15 anys, la Hist¨°ria Contempor¨¤nia es tornar¨¤ a apar¨¨ixer a Gabriel Rufi¨¢n i li revelar¨¤ que, encara que el 27-S el seu candidat preferit a la presid¨¨ncia de la Generalitat es va esfor?ar a conv¨¨ncer el m¨®n (¡°We have won, nous avons gagn¨¦!¡±) d'una vict¨°ria que ning¨² m¨¦s veia, els plebiscits que no superen el 50% de vots favorables es perden.

Rufi¨¢n and friends reconeixeran llavors, en estricta aplicaci¨® del seu m¨¨tode historiogr¨¤fic, i encara que sigui amb una mica de retard, el que tothom ja sap avui i Antonio Ba?os va confessar la nit electoral: ¡°Vam perdre, perdimos, we lost, nous avons perdu¡±. I ¨¦s que, amics, ho diu la Hist¨°ria Contempor¨¤nia: no hi ha mandat democr¨¤tic per a la independ¨¨ncia i, encara menys, unilateral.

Al m¨®n real, n'hi va haver prou que el ministre Montoro tanqu¨¦s per uns dies l'aixeta del finan?ament per deixar clar quin futur li espera a la desconnexi¨® solemnement aprovada al Parlament. Andreu Mas-Colell, entre els defectes del qual no figura l'estult¨ªcia, sempre ho ha sabut, aix¨ª que m'imagino que quan sent parlar d'aquestes coses a Rull, Turull, Junqueras i companyia deu pensar com diables se li va acudir abandonar la placidesa del seu despatx a Harvard per acabar embarcat en un nyap aix¨ª: independ¨¨ncia directament, sense majoria absoluta de vots ni simpaties (ni suports) internacionals. No ho dic jo, ho diu la Hist¨°ria Contempor¨¤nia.

Res d'aix¨° espanta el capit¨¤ del navili que viatja cap a una ?taca cada vegada m¨¦s mitol¨°gica, encara darrere seu alguns membres de l'oficialitat respiraran secretament alleujats si d'aqu¨ª a tres dies l'assemblea de la CUP nega els anhelats dos vots al nostre Ulisses. Tampoc sembla que hagi tingut gaire efecte en els l¨ªders juntistes que diumenge passat es torn¨¦s a constatar que ni hi ha majoria social per a la independ¨¨ncia ni se n'espera. El PSC, Ciutadans i el PP acumulen m¨¦s vots i diputats que ERC i la disfressada Converg¨¨ncia. I a aquests vots no se'ls poden sumar els d'En Com¨² Podem perqu¨¨ el seu gran triomf s'ha constru?t arrossegant, a m¨¦s d'antics votants socialistes, molts altres de la Catalunya urbana que el 27-S van votar Ciutadans, quan l'eix pol¨ªtic de les eleccions va ser de forma asfixiant el nacionalidentitari, cosa que ara no ha passat. Nom¨¦s cal veure en quines ciutats i en quins barris han arrasat els comuns.

A l'espera del que hagin de dir-nos la CUP i la Hist¨°ria Contempor¨¤nia, el m¨¦s assenyat seria analitzar els resultats del 27-S i del 20-D sense ulleres, i acceptar que no hi ha massa cr¨ªtica a Catalunya per a una ruptura unilateral ni a Espanya per al manteniment de l'statu quo. I que s¨ª que hi ha una majoria social aqu¨ª i all¨¤ que est¨¤ a favor d'un canvi profund del sistema institucional i de les pol¨ªtiques econ¨°miques i socials.

Del forat on estem ficats en la q¨¹esti¨® territorial nom¨¦s se'n sortir¨¤ amb algun tipus de consulta a Catalunya. Ara b¨¦, tot i que ¨¦s leg¨ªtim pretendre assaltar el cel, els independentistes haurien de calibrar si, amb les forces acumulades i amb els aliats disponibles, no resultaria m¨¦s raonable aprofitar l'ocasi¨® per pujar del principal a l'¨¤tic i esperar all¨¤ temps millors. No descartin, aix¨° s¨ª, que l'¨¤tic resulti prou confortable perqu¨¨ una majoria de catalans decideixi quedar-s'hi. Almenys una bona temporada.

Francisco Morente ¨¦s professor d'Hist¨°ria Contempor¨¤nia a la UAB.