La Creaci¨®, Nadal

Si vost¨¨s han llegit el llibre del G¨¨nesi (cal suposar que s¨ª, per¨° en aquest temps tan lleuger i tan laic no se sap mai¡­), recordaran que abans del dit creador tot era un caos sense cap sentit, una massa difusa, una boira sense llum, sense mat¨¨ria concreta, sense aigua ni terra ni cel, i el D¨¦u etern va decidir donar forma i exist¨¨ncia a les coses, per etapes. No amb el gran esclat, big bang, d¡¯un punt infinitament petit i despr¨¦s molts milers de milions d¡¯anys fins a arribar al primer home, sin¨® en set dies nom¨¦s, no sabem si llargs o curts. Aix¨ª, el quart dia de la creaci¨®, quan la llum ja s¡¯havia separat de la tenebra i el m¨®n ja tenia una mica d¡¯ordre, quan ja hi havia mars i terra eixuta, i sol i lluna, i abundant vida vegetal, D¨¦u va dir: ¡°Que les aig¨¹es produesquen ¨¦ssers vius que s¡¯hi moguen, i animals alats que volen entre la terra i la volta del cel¡±.

Aix¨ª va ser, i aparegueren tots els ocells i els peixos, inclosos els monstres marins, i D¨¦u vei¨¦ que tot aix¨° era bo, i els orden¨¤ que es multiplicaren i ompliren les aig¨¹es i el cel. El cinqu¨¦ dia, D¨¦u digu¨¦: ¡°Que la terra produesca ¨¦ssers vius de tota mena: bestioles i tota esp¨¨cie d¡¯animals dom¨¨stics i fer¨¦stecs¡±. I aix¨ª va ser, i la terra es va omplir d¡¯animals, incloent-hi, recorda la B¨ªblia, tota mena de cucs i de bestioles, que mereixen tamb¨¦ el nostre respecte.

Per¨° llavors, observant una creaci¨® tan completa, el Creador se sent¨ª insatisfet i degu¨¦ suposar que no n¡¯hi havia prou, que faltava alguna cosa, potser la m¨¦s important, i per aix¨° va dir, com a remat de tota l¡¯obra: ¡°Fem l¡¯home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeta els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s¡¯hi arrosseguen¡±. Ac¨ª ¨¦s on, probablement, va cometre un error greu.

Produir l¡¯home a imatge seua ja era una idea ben agosarada, perillosa, que no solien tenir els d¨¦us dels altres mites. Sotmetre-hi tota la terra, els peixos, els ocells i les bestioles era una imprud¨¨ncia excessiva. Perqu¨¨ aquesta criatura singular, capa? de distingir el b¨¦ i el mal, i de triar el mal, s¡¯havia de creure, al llarg de molts mil¡¤lennis i fins ara, que era el rei de la creaci¨®, l¡¯amo de la terra, que tot s¡¯havia fet per a ell: que, si el Creador no hagu¨¦s pensat en l¡¯home, la resta no existiria ni tindria sentit.

El relat b¨ªblic, entre els altres relats dels or¨ªgens produ?ts per altres pobles i altres creences, ¨¦s dels m¨¦s coherents, dels m¨¦s ordenats i entenedors, i sobretot dels que m¨¦s afalaguen l¡¯orgull dels humans. Som el cim i la gl¨°ria de l¡¯univers, des dels inicis tot s¡¯ha fet pensant en nosaltres, som els senyors del m¨®n, som imatge i semblan?a del creador. Molt¨ªssims segles despr¨¦s, D¨¦u degu¨¦ reflexionar sobre l¡¯error (potser massa tard), i envi¨¤ un Fill div¨ª a pagar pels excessos dels homes, passats i futurs: per aix¨° celebrem el Nadal.