Mor Montserrat Gudiol, pintora malenconiosa i reflexiva

Va n¨¦ixer a Barcelona el 1933, i el seu pare Josep Gudiol Ricart, un dels historiadors de l'art catal¨¤ internacionalment reconegut, va ser per ella un est¨ªmul perqu¨¨ li va mostrar la ¡°cuina¡± de les taules g¨°tiques que estudiava que li va obrir una ¡°gram¨¤tica¡± pict¨°rica que ella va forjar a la seva mesura. Va passar tamb¨¦ pel taller de Ramon Rogent que no solament va ser un dels pintors m¨¦s destacats de la postguerra sin¨® tamb¨¦ un mestre venerat de joves artistes.

Una mica m¨¦s jove que els pintors del Dau al Set, que ella coneixia de prop per la forta relaci¨® que el seu pare hi tenia, Montserrat Gudiol art¨ªsticament parlant va ser sempre una individualista. Si b¨¦ en els seus inicis va passar per una etapa surrealista ¡ªdespr¨¦s d'una primera exposici¨® de retrats a Ripoll (1950)¡ª, que pr¨¤cticament nom¨¦s coneixien els que havien estat a casa seva, de seguida va crear un estil propi centrat en un tipus de figura humana, s¨°bria i severa, malenconiosa i reflexiva, que acostuma a emergir amb gran delicadesa d'uns amplis fons sovint gaireb¨¦ monocroms en els quals les textures han estat matisadament treballades, amb suavitat i com inacabades, sense caure mai en l'il¡¤lusionisme.

En la seva obra hi ha sempre un ress¨° dels primitius italians, per¨° desprove?t de detalls i d'an¨¨cdota, reelaborat per l'acusada personalitat de l'autora, que va aconseguir que les seves creacions fossin sempre del tot recognoscibles encara que no se sab¨¦s la identitat de l'autor. Aix¨° li va donar un gran renom, que es va canalitzar a trav¨¦s de la galeria que la va representar molts anys, la prestigiosa Sala Gaspar de Barcelona. Va exposar molt a l'estranger: Miami (1954), Johannesburg (1964 i 1967), Nova York (1964-66), San Francisco (1967 i 1984), T¨°quio (1974), Moscou (1979), Col¨°nia (1981 i 1988), Los Angeles (1982), Par¨ªs (1995) i Hong Kong (1995).

Va ser una gran dibuixant, de tra? fin¨ªssim, la qual cosa li va valer el premi Ynglada-Guillot de 1960, i ocasionalment tamb¨¦ va conrear el cartellisme, esfor?ant-se a no reciclar elements de la seva pintura sin¨® idear imatges conceptuals que il¡¤lustressin m¨¦s adequadament el tema anunciat, com la roda de bicicleta que entra en un cercle blanc sobre fons vermell del cartell de la 68a Volta Ciclista a Catalunya, de 1988.

Independ¨¨ncia est¨¨tica

Bona retratista, en ser triada membre numer¨¤ria a la Reial Acad¨¨mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1980), en lloc de pronunciar l'obligat discurs d'ingr¨¦s ¡ªcosa que a ella la terroritzava¡ª, va pintar el retrat ¡ªmagn¨ªfic i asc¨¨tic¡ª de l'escultor Frederic Mar¨¨s, llavors president de l'entitat. Tamb¨¦ va retratar amb el seu peculiar estil Ernest Lluch quan va deixar el Ministeri de Sanitat el 1986. Malgrat no ser una artista polititzada, en la seva obra tamb¨¦ hi ha testimonis de la dura problem¨¤tica del seu temps, com en la s¨¨rie de dibuixos Repressi¨® del 1973, en un dels quals el rostre de Franco presideix l'escena, amena?ador.

Va haver de carregar amb la seva independ¨¨ncia est¨¨tica i la seva dist¨¤ncia de l'avantguarda oficial, mentre la tristesa que desborda les seves obres era menyspreada pels que creien que era fruit d'un peculiar manierisme i no una emanaci¨® sincera d'un estat d'¨¤nim real. Distingida amb la Creu de Sant Jordi el 1998, va ser sempre aut¨¨ntica en la seva obra i en la seva vida, i el gran ¨¨xit professional no li va fer perdre mai un car¨¤cter hum¨¤ profundament humil que contrastava amb una bellesa personal espectacular.

Francesc Fontbona ¨¦s membre numerari de la Reial Acad¨¨mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.