Ja ho va dir Laura Palmer

"Morta i embolicada amb pl¨¤stic". Amb aquestes paraules descrivia un horroritzat ve¨ª de Twin Peaks la troballa d'un cos a la riba del llac on solia pescar. Aix¨ª, de cos present, el m¨®n va con¨¨ixer Laura Palmer. La jove, un dels cad¨¤vers m¨¦s bells de la hist¨°ria de la televisi¨®, va apar¨¨ixer davant l'audi¨¨ncia el 8 d'abril del 1990 i va alterar per sempre la rutina d'aquest petit poble nord-americ¨¤ de 51.201 habitants. Tamb¨¦ la de mig m¨®n que es va veure absorbit per la intriga i, en paral¡¤lel als investigadors de la ficci¨®, intentava contestar a la pregunta: Qui va matar Laura Palmer? Tot i que (en part) el misteri es va resoldre ¡ª?la s¨¨rie va acabar de manera abrupta el juny del 1991¡ª, David Lynch i Mark Frost, director i guionista de Twin Peaks respectivament, han decidit tornar a aquests misteriosos boscos plens d'avets Douglas. La seva finalitat: fer una tercera temporada (prevista el 2017 a Showtime) d'una s¨¨rie estranya, reflex del m¨®n de Lynch, des de les seves pors i inquietuds fins al seu particular sentit de l'humor i misticisme. Una proposta que va ser revolucion¨¤ria per la seva alta audi¨¨ncia ¡ªel cap¨ªtol pilot als EUA em¨¨s per l'ABC va atreure 34,6 milions d'espectadors i va provocar que, per primera vegada, descend¨ªs el nombre de seguidors de Cheers, amb la qual competia en franja hor¨¤ria¡ª; reconeguda com a pionera de l'actual edat d'or de la televisi¨®, i convertida en objecte absolut de culte. Benvinguts a Twin Peaks.?

Amb dos caracter¨ªstics acords de la banda sonora d'Angelo Badalamenti i la imatge de l'afable ocellet que apareixia en una branca, arrencava cada cap¨ªtol. Segons despr¨¦s apareixia una serradora en ple funcionament, ¡°donant pas a la t¨ªpica visi¨® lynchiana de l'art industrial¡±, resumeix el compendi d'assajos La filosofia de David Lynch, publicat el 2011. Aquesta atracci¨® pels paratges industrialitzats ¨¦s una constant en el treball del director des de la seva primera pel¡¤l¨ªcula, Cabeza borradora (1977), en la qual un treballador d'una f¨¤brica va caient a les xarxes de la bogeria juntament amb la seva parella i al monstru¨®s fill de tots dos. ¡°No estic gaire segur de saber qu¨¨ significa exactament¡±, explicava un jove Lynch en una de les seves primeres entrevistes. ¡°La idea era al meu cap, per¨° no d'una manera abstracta en general, sin¨® abstracta concreta¡±, afegia. Acabava de tornar a casar-se i cuidava la seva petita filla, Jennifer. Alhora, s'estrenava al cinema amb una hist¨°ria turbulenta i grotesca. ¡°Un exercici malalt¨ªs de mal gust¡±, va sentenciar la revista Variety. ¡°No s¨®c tan estrany, de deb¨°¡±, explicava ell. ¡°Sota la calma exterior hi ha el subconscient, no? I tothom t¨¦ els seus petits¡­ habitants de les profunditats¡±.?

A Lynch li agrada penetrar en aquests abismes, en la podridura i la foscor que subjeu en tota escena d'aparent normalitat. Durant la investigaci¨® de l'assassinat de Laura Palmer tamb¨¦ es va destapant la foscor que batega en els habitants de l'id¨ªl¡¤lic Twin Peaks: tr¨¤fic de drogues, prostituci¨®, incest, masoquisme, ambici¨®, mort¡­

Vellut blau?(1986) va segellar la relaci¨® de Lynch amb els actors Laura Dern i Kyle MacLachlan. Tamb¨¦ amb el compositor Angelo Badalamenti. Aquests dos ¨²ltims s¨®n peces clau a?Twins Peaks: MacLachlan com l'extravagant agent de l'FBI Dale Cooper, alter ego de Lynch, apassionat, com el director, per la meditaci¨®, el caf¨¨ i el past¨ªs de cireres; Badalamenti com a ide¨°leg d'una inigualable partitura que tamb¨¦ es va convertir en icona.?

¡°El rodatge va genial¡±, explicava MacLachlan en una entrevista per a la revista Icon. Parlava de la seva participaci¨®, de nou com a Cooper, a la propera temporada de la s¨¨rie. ¡°Quan vaig llegir el gui¨® vaig entendre que tot seria tan especial com esperava. Ser¨¤ pur David Lynch. Est¨¤ fent el Twin Peaks que vol fer¡±, afegia sense revelar ni una paraula. Badalamenti tamb¨¦ torna, igual que gran part dels personatges de l'original, com el x¨¨rif Harry S. Truman (Michael Onteak); la moderada Donna Hayward (Lara Flynn Boyle) o la morta Laura Palmer (Sheryl Lee). Tot i que est¨¤ morta des del minut u, la figura de Laura, v¨ªctima a la vegada que temptaci¨®, inunda la s¨¨rie en un exercici de necrof¨ªlia a l'estil de V¨¦rtigo o Rebeca, totes dues de Hitchcock. En realitat la recerca del seu assass¨ª ¨¦s una excusa, un MacGuffin [un element de suspens que fa que la trama avanci per¨° manca d'import¨¤ncia], per desgranar els misteris de Twin Peaks sobre la base de les relacions que els seus habitants tenien amb la corrupta adolescent.?

Infidelitats, interessos creuats, viol¨¨ncia dom¨¨stica, segrestos o batusses familiars. Un serial. Emfatitzant aquesta idea, Lynch d¨®na rellev¨¤ncia a Invitation to Love, un serial d'estil dels anys vuitanta al qual estan enganxats molts dels habitants de Twin Peaks. Aquesta barreja de serial, terror, surrealisme, drama criminal i humor que fascinava el director. De fet, el nom de l'assass¨ª li semblava tan irrellevant que no tenia planejat revelar-lo. Nom¨¦s ho va fer, a trav¨¦s d'un somni en el cap¨ªtol set de la segona temporada (Lonely?Souls), despr¨¦s de les pressions dels productors. A partir d'aqu¨ª, immers en el rodatge de Cor?salvatge (1990, Palma d'Or a Canes), es va apartar de Twin Peaks.?

Nom¨¦s va tornar despr¨¦s de l'enfonsament de l'audi¨¨ncia per concloure la hist¨°ria i dirigir els cap¨ªtols finals. Poc despr¨¦s, el 1992, va rodar Els ¨²ltims dies de Laura Palmer, una preq¨¹ela de Twin Peaks en la qual relatava els dies previs a la mort de Laura Palmer. Per¨° aquesta esp¨¨cie de colof¨® no va conv¨¨ncer ni seguidors ni cr¨ªtics. Twin Peaks havia acabat i semblava que per sempre. El 2001, Lynch va intentar fer una altra s¨¨rie, Mulholland Drive, amb una atmosfera semblant a la del seu anterior treball televisiu. Va gravar el pilot, per¨° el treball no va agradar i el director el va reconvertir en pel¡¤l¨ªcula de misteri neo-noir amb la qual va obtenir una altra nominaci¨® a l'Oscar com a millor director. Twin Peaks?ja comen?ava a formar part de la nost¨¤lgia quan, el novembre passat, una s¨¨rie de quatre anuncis a la televisi¨® japonesa va sorprendre els seus fans. Promocionava caf¨¨ enllaunat de la marca Ge¨°rgia i els havia dirigit el mateix Lynch el 1993 desenvolupant la resoluci¨® d'un cas en l'univers Twin Peaks amb els mateixos actors. Van sortir a la llum quan ja estava confirmada la nova temporada i Lynch havia anunciat la seva tornada a Twitter. A poc a poc va anar explicant que tornava part de l'elenc. Aix¨ª, 25 anys despr¨¦s de la seva emissi¨®, el director ha aconseguit emocionar els seus seguidors. Els fans no s'obliden de l'¨²ltim cap¨ªtol, en el qual Laura explicava un secret a Cooper a l'on¨ªrica habitaci¨® vermella: ¡°Ens veiem d'aqu¨ª a 25 anys¡±.