Els nens atesos per trastorns mentals creixen un 27% des del 2009

Els problemes de salut mental creixen entre els m¨¦s petits. Segons el Departament de Salut, el nombre de nens atesos en centres de salut mental infantils i juvenils (CSMIJ) a Catalunya va augmentar un 27,6% entre el 2009 i el 2014. Tot i que les malalties m¨¦s comunes segueixen sent els trastorns d'ansietat, depressi¨® i el trastorn per d¨¨ficit d'atenci¨® i hiperactivitat (TDAH), les malalties mentals greus repunten amb for?a. Els CSMIJ van atendre el 2014 7.328 menors per trastorns mentals greus, la qual cosa suposa un 15% m¨¦s que l'any anterior i un 53% m¨¦s que el 2009. Els experts atribueixen les causes d'aquest augment als aven?os en el diagn¨°stic preco?, tot i que admeten que la crisi tamb¨¦ ha influ?t en el desenvolupament de trastorns mentals latents.

Els CSMIJ van atendre el 2014 59.570 persones. D'aquests pacients, 25.136 eren casos nous. Els experts assenyalen que dues terceres parts dels atesos s¨®n adolescents. ¡°Es veu un increment de pacients d'edat adolescent, per¨° aix¨° ¨¦s perqu¨¨ les malalties mentals es desenvolupen m¨¦s en aquesta edat. Els trastorns que debuten en nens m¨¦s petits s¨®n els de l'espectre autista¡±, explica la doctora Montse P¨¤mias, presidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantojuvenil de l'Acad¨¨mia de Ci¨¨ncies M¨¨diques de Catalunya.

Malgrat l'augment de casos amb trastorns mentals greus (com l'esquizofr¨¨nia o l'autisme), P¨¤mias aclareix que aquests diagn¨°stics nom¨¦s corresponen al 10% dels pacients visitats. El TDAH segueix sent el trastorn m¨¦s com¨², que afecta el 22,7% dels pacients atesos.

Els experts assenyalen diversos factors per justificar aquesta tend¨¨ncia a l'al?a. ¡°S'ha redu?t l'estigma una mica i ¨¦s m¨¦s f¨¤cil accedir al sistema i demanar ajuda. La gent identifica millor els s¨ªmptomes i fa m¨¦s consultes¡±, apunta P¨¤mias. La detecci¨® preco? avan?a a bon ritme i motiva m¨¦s visites derivades del mateix pediatre, per¨° l'especialista tamb¨¦ reconeix que el context de crisi econ¨°mica pot haver afavorit el desenvolupament d'un trastorn mental latent. ¡°?s evident que qualsevol situaci¨® de crisi econ¨°mica, familiar o personal pot ser un desencadenant que incrementi la incid¨¨ncia. Per exemple, en un entorn on els pares es troba de sobte en una situaci¨® desfavorida, s'altera la situaci¨® de la casa i el nen no n'¨¦s ali¨¨¡±, subratlla.

Per la seva banda, la directora del Pla de Salut Mental del Departament de Salut, Cristina Molina, admet que l'Administraci¨® est¨¤ ¡°molt pendent¡± d'aquest increment, que atribueix, en bona mesura, a la millora de la detecci¨® preco?. ¡°Tenim programes espec¨ªfics, com el pla per detectar trastorns mentals greus als CSMIJ o el de detecci¨® de psicosis incipients, entre d'altres. I, a m¨¦s, disposem de programes de suport en atenci¨® prim¨¤ria [psiquiatres que es desplacen puntualment als centres de salut] per afavorir el diagn¨°stic preco? i tamb¨¦ treballem a les escoles per trobar indicis d'alarma¡±, relata.

La preocupaci¨® del Departament s'ha manifestat en les dotacions extraordin¨¤ries de recursos que ha disposat per a salut mental infantil. ¡°Hem augmentat els llits d'hospitalitzaci¨® de psiquiatria a l'Hospital Cl¨ªnic, tenim una nova unitat d'ingr¨¦s al Parc Taul¨ª de Sabadell, m¨¦s places d'hospital de dia per a trastorns alimentaris a Sant Joan de D¨¦u i hem fet molts esfor?os per desplegar professionals per millorar les sinergies amb el Departament d'Ensenyament", enumera Molina.

P¨¤mias, per la seva banda, reconeix aquest increment de recursos per¨° adverteix que no ¨¦s suficient. ¡°Falten recursos perqu¨¨ hi ha moltes coses per fer. Haur¨ªem de ser capa?os de reduir aquestes xifres, per¨° enfocant el treball cap a la prevenci¨®¡±, avisa.