Els funerals de Pujol i Mas

Per atzar (o no tant) se superposen en el calendari dos funerals pol¨ªtics. Els de Jordi Pujol i Artur Mas. I amb ells, els del pujolisme i el postpujolisme. Tots dos han quedat redu?ts a les cendres del mer relat sense subst¨¤ncia, al conjunt buit. El passant, perqu¨¨ aquests dies s'ha demostrat que el seu ¨²nic contingut era la seva ag¨°nica pugna per sobreviure's, o sigui, per ser alg¨², potser ell mateix: la seva figura en grau de temptativa.

El patriarca, perqu¨¨ la terrible interlocut¨°ria del jutge de l'Audi¨¨ncia Nacional citant-lo a declarar destrueix fins i tot la seva declaraci¨® pretesament m¨¦s noble. La confessi¨® expiat¨°ria del 25 d'abril del 2014 va ser un engany ¨Csobre l'engany continuat d'haver ocultat el seu frau fiscal durant 34 anys¨C, en constituir un "mer relat sense contingut determinant", sost¨¦.

Per qu¨¨? Perqu¨¨ "no consta la realitat del llegat" presumptament atorgat pel seu pare, Florenci: de la tal deixa "no consta" res, ni el lloc, ni la data, ni cap document acreditatiu, conclou el jutge.

I a aquests enganys s'afegeixen les dues declaracions signades sobre el compte andorr¨¤: la del fill, J¨²nior, atribuint al pare la propietat de la fortuna; la del pare reconeixent-ho aix¨ª (en contradicci¨® amb el que va declarar al juliol del 2014), per¨° com un ardit per enganyar la seva nora, recentment separada, i beneficiar aix¨ª el seu fill: quina tropa! Expedients i enganys dedicats presumptament a difuminar l'origen i blanquejar els fons arrencats il¡¤l¨ªcitament als catalans.

De manera que en el millor dels casos la gl¨°ria de Pujol ¨¦s un frau fiscal amb ocultaci¨® ¨Chi hagi o no delicte, hagi prescrit o no¨C i en el pitjor, la conversi¨® de la seva fam¨ªlia en un clan criminal mafi¨®s dedicat a saquejar les arques p¨²bliques catalanes.

Sigui la m¨¦s suau o la m¨¦s dura, qualsevol de les dues conductes comporta un missatge socialment dissolvent. I pol¨ªticament letal. El pujolisme deia que pretenia construir una naci¨® (fer pa¨ªs); el postpujolisme, un Estat propi. Qualsevol d'ambdues construccions pol¨ªtiques requereix, com ¨¦s obvi, ingents recursos amb qu¨¨ finan?ar-les.

El frau fiscal, ja no en grau del parany en l'IVA del lampista, que de vegades provoca benevol¨¨ncia social passiva; sin¨® organitzat a gran escala, amb tra?doria o en complaen?a activa, destrueix les bases fiscals de l'Estat. El saqueig directe, encara m¨¦s. Per aix¨° el nacionalisme pujolista suposa un atemptat continu contra la naci¨® catalana, abstracci¨® feta de la indubtable bona fe de tants seguidors.

El m¨¦s extraordinari ¨¦s que la intel¡¤lectualitat nacionalista ¨Cnovel¡¤listes, periodistes, historiadors i gestors culturals¨C, alletada amb els fons p¨²blics residuals del saqueig, faci surf amb aquest assumpte com si es tract¨¦s d'un fet epis¨°dic i no sist¨¨mic. En format de silenci general, com si l'enfonsament li fos ali¨¨. Part de la intel¡¤lectualitat postcomunista (per exemple Fernando Claud¨ªn), fins i tot de la postfeixista (per exemple Indro Montanelli) va ser cr¨ªtica o autocr¨ªtica dels excessos comesos sota la seva benedicci¨®. I aix¨ª, honesta.

Res de semblant (encara?) amb el nacionalisme pujolista, potser perqu¨¨ ni tan sols va ser una ideologia. Si per ventura, algun dispers intent salv¨ªfic o de forma maldestra hagiograficopostmortem: ¡°D'aqu¨ª a 100 anys¡± (!) ¡°la seva figura¡±, la de Pujol, ¡°reflotar¨¤¡±, escriu l'exdirector de l'exFundaci¨® Trias Fargas ¨Cpresumpte abocador del saqueig del Palau¨C Agust¨ª Colomines, com si la cosa no an¨¦s amb ell (en el llibre col¡¤lectiu Pujol KO, Economia Digital, Barcelona 2014).

A la fi, entre la immund¨ªcia moral de la traject¨°ria del fundador i la malaptesa su?cida?del successor, de Converg¨¨ncia gaireb¨¦ no en queda res. D'aquell partit nacional catal¨¤ per excel¡¤l¨¨ncia, d'aquell pal de paller en el qual gaireb¨¦ tot ciutad¨¤ d'aquest pa¨ªs trobava algun fil del qual penjar-se, no queda gens de dignitat intel¡¤lectual, ni tan sols les sigles.

Roman, aix¨° s¨ª, una poderosa pulsi¨® identit¨¤ria avui transformada en semisecessionista ¨Caquesta idea ni ha mort ni ser¨¤ f¨¤cil reconduir-la¨C com a base d'una persistent xarxa territorial de poder. De fet, una xarxa comarcal, cada vegada m¨¦s rural i menys urbanita, ja que les classes mitjanes urbanes l'han abandonat.

En efecte, el postpujolisme va guanyar el 20-D en 465 municipis, un bon resultat. Per¨° va ser l'opci¨® m¨¦s votada en nom¨¦s tres de les quinze ciutats catalanes m¨¦s poblades, i residual en onze: sisena en sis, cinquena en cinc. Aix¨ª que els intel¡¤lectuals protegits, subvencionats, resignats o genuflexos hauran d'anar buscant n¨°mina sota un altre patr¨®.