La literatura visceral de V¨ªctor del ?rbol guanya el Premi Nadal

Pocs escriptors espanyols de les noves fornades sacsegen tan emocionalment i psicol¨°gicament els seus personatges, els dissequen tan sense contemplacions, sota una atmosfera m¨¦s o menys carregada de thriller, que V¨ªctor del ?rbol. ?s la seva excel¡¤lent marca d'aigua: escriu amb les v¨ªsceres i ¨¦s pura visceralitat liter¨¤ria. Per aix¨° no ha de sorprendre que la Paola, dona de classe alta, arribi fugint de si mateixa i del seu passat turbulent i es creui amb altres personatges tamb¨¦ en carn viva a la Costa da Morte i que d'aquesta trobada ning¨² en surti indemne. Fidel doncs a si mateix, l'escriptor catal¨¤ fa la?Paola?protagonista de La v¨ªspera de casi todo, novel¡¤la amb la qual l'autor de la reeixida Un mill¨®n de gotas?ha guanyat aquesta nit el 72¨¨ Premi Nadal (18.000 euros), el guard¨® deg¨¤ de les lletres espanyoles que convoca l'editorial Destino (Grup Planeta). Un ofici tamb¨¦ sacsejat, el del periodisme, ¨¦s l'eix de les mem¨°ries de Llu¨ªs Foix, que ha obtingut en la mateixa gala liter¨¤ria el 48¨¨ Josep Pla de prosa en catal¨¤ (6.000 euros) per Aquella porta girat¨°ria, refer¨¨ncia a la ic¨°nica i vetusta entrada del diari La Vanguardia, de la qual va arribar a ser-ne el director i que d¨®na acc¨¦s als records de mig segle de la seva professi¨®.

Reconegut per la cr¨ªtica com una de les millors coses que li han passat recentment al thriller literari espanyol junt amb Carlos Zan¨®n i Dolores Redondo, Del ?rbol (Barcelona, 1968) s'ha fet un lloc notable sota el sol en el g¨¨nere de la novel¡¤la negra, especialment a Fran?a, on ha obtingut diversos reconeixements, l'¨²ltim, fa tot just quatre mesos, potser el m¨¦s prestigi¨®s: el Gran Premi de la Literatura Polic¨ªaca a la millor novel¡¤la estrangera.

Per¨° Del ?rbol, ambici¨®s com cadascuna de les quatre novel¡¤les que ha publicat fins ara, aspira a m¨¦s, com demostra el Premi Nadal, el primer gran guard¨® de la seva carrera a Espanya i que va m¨¦s enll¨¤ del g¨¨nere. ¡°No faig novel¡¤la negra sin¨® m¨¦s aviat una barreja de g¨¨neres en qu¨¨ aquesta hi ¨¦s; accepto l'etiqueta per guanyar lectors per¨° per mi l'important ¨¦s tenir una veu narrativa forta¡±, assegura. Un to que surt de l'interior dels seus personatges, com passa amb l'obra guanyadora, que no casualment es va presentar com Cruce de olvidos. La conflu¨¨ncia d'aquests ¨¦ssers ferits impedir¨¤ que cap d'ells pugui quedar moralment a resguard, marcats a parts iguals per la por i el dolor, tots dos de vegades no exempts de r¨¤bia.

¡°Vull esgarrapar sempre l'¨¤nima del lector¡±, resumeix Del ?rbol una traject¨°ria alimentada en bona part per les lectures del seu admirats Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n i Juan Mars¨¦, especialment aquest ¨²ltim, de qui admet que va aprendre que ¡°la bona literatura es pot fer des de l'emoci¨®¡±. Aquest influx, m¨¦s una devoci¨® per la persona i l'obra d'Albert Camus i una lectura atenta dels cl¨¤ssics russos han anat forjant el p¨°sit d'un autor que no ha parat de sumar seguidors des que va sortir a la llum p¨²blica amb El peso de los muertos (2006), que ja va guanyar un premi, el Tiflos. El va seguir La tristeza del samur¨¢i gaireb¨¦ cinc anys despr¨¦s i que va significar el seu salt definitiu: Premi Prix du Polar Europ¨¦en del Festival de Novel¡¤la Negra de Li¨® i tradu?da a 14 idiomes.

Respirar por la herida (2013) i Un mill¨®n de gotas (2014) han ratificat una traject¨°ria en la qual els personatges pesen cada vegada tant o m¨¦s que la trama. Al gradual ¨¨xit de Del ?rbol tampoc ha estat aliena la seva pr¨°pia biografia. Primog¨¨nit de sis germans d'una fam¨ªlia humil al barri obrer de Torre Bar¨® a la conurbaci¨® de Barcelona, la mare els deixava aparcats a la biblioteca, on l'¨²nic que es quedava llegint era ell.

Influ?t per un sacerdot obrer, es va fer seminarista, carrera que va deixar quan li va apar¨¨ixer el duel entre dogma i fe i la que seria la seva primera dona; potser l'afany de just¨ªcia i d'ajudar els altres va justificar el seu pas seg¨¹ent, el de policia municipal, per passar despr¨¦s el 1992 a Mosso d'Esquadra. La seva tradici¨® de deixar un exemplar dedicat del seu ¨²ltim llibre a un lector an¨°nim a les coves properes al monestir de Montserrat han alimentat una aura m¨ªstica de l'escriptor, alguna cosa que malda per aclarir: ¡°No tinc una dimensi¨® religiosa per¨° s¨ª una idea transcendent de la vida¡±. Tamb¨¦, sens dubte, la t¨¦ de la literatura.

Com ¨¦s recurs habitual en els ¨²ltims guardons concedits en l'¨°rbita del Grup Planeta, V¨ªctor Del ?rbol ¨¦s, des de la seva ¨²ltima novel¡¤la (publicada a Destino, precisament), autor de la casa. De la mateixa manera que el periodista Llu¨ªs Foix (Rocafort de Vallbona, Lleida, 1943), que fa amb prou feines dos anys va editar a Columna La marinada sempre arriba, llibre de records de la seva dura inf¨¤ncia a la Catalunya rural profunda (a Vall del riu Corb) fins als 16 anys, quan va arribar a Barcelona amb prou feines una maleta i 600 pessetes a la butxaca.

En aquest lliurament, de prosa de regust entre planiana i verdagueriana i certa mirada i picardia sagarriana, Foix va obviar ex professo tota refer¨¨ncia a la seva dilatada carrera de periodista, de la qual 45 anys van transc¨®rrer a La Vanguardia, on va comen?ar traduint teletips de l'angl¨¨s per a la secci¨® internacional i va acabar a mitjans dels 80 com a director del diari, despr¨¦s de passar per les corresponsalies a Londres i Washington. Els records v¨ªvids del prestigi¨®s periodista permeten en Aquella porta girat¨°ria un passeig per les virtuts i defectes tant de l'ofici com de la mateixa Catalunya. M¨¦s sacsejades, doncs.