Les ciutats al segle XXI

Durant els ¨²ltims segles de la nostra civilitzaci¨®, els principals actors pol¨ªtics i administratius que han liderat les societats han estat els Estats. En ¨¨poques antigues, va haver-hi un temps en el qual el protagonisme va correspondre a les Ciutats. En altres moments hist¨°rics els principals actors van ser els Imperis. Ciutats, Estats, o Imperis, han anat jugant el paper clau en l'organitzaci¨® pol¨ªtica, suposo que perqu¨¨ eren, a cada moment, els que millor permetien resoldre els problemes de les societats i, no siguem ingenus, mantenir el poder de les seves classes dirigents. Voldria fer una reflexi¨® sobre la transici¨® que ¨²ltimament s'ha iniciat, les seves conseq¨¹¨¨ncies, i les oportunitats que aix¨° pot suposar.

1. La poblaci¨®. Crec que el futur de la humanitat passa en bona part per les ciutats. Ja fa alguns segles que hi ha un constant i creixent despla?ament de poblaci¨® des de zones rurals a les ciutats, la qual cosa ha anat configurant grans ¨¤rees metropolitanes. Tres xifres sobre aquest tema: Les ciutats ocupen al voltant del 2% de la superf¨ªcie terrestre, per¨° hi viu ja m¨¦s del 52% de la poblaci¨® mundial. En el cas de la Uni¨® Europea, la proporci¨® de persones que viu a les ciutats s'apropa al 75% i es calcula que al 2050 passar¨¤ del 80%. Finalment, el 75% de tota l'energia que consumeix la humanitat s'utilitza a les ciutats, i ¨¦s on es produeixen m¨¦s del 80% de les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle.

?s clar que, per b¨¦ i per malament, les ciutats s¨®n el centre de la vida humana i que, cada vegada m¨¦s, els seus models de funcionament, (entesos, sobretot, en un sentit metropolit¨¤) seran la clau del benestar per a una gran majoria de la poblaci¨® mundial, i per a la sostenibilitat del planeta. El fenomen metropolit¨¤ marcar¨¤ molt les pol¨ªtiques del futur.

2. La globalitzaci¨® financera. Els poders pol¨ªtics, siguin del nivell que siguin, han hagut sempre d'enfrontar-se als poders econ¨°mics, excepte quan aquests els han controlat. Durant el segle passat, en bastantes democr¨¤cies occidentals, es va aconseguir un cert equilibri, i fins i tot la submissi¨® del poder econ¨°mic al poder democr¨¤tic. Per¨° aquesta situaci¨® es va truncar amb la desregulaci¨® del poder financer que, una vegada globalitzat, passa a controlar el valor de les monedes dels Estats, a fixar els tipus de les seves emissions de Deute, i a imposar les condicions de pol¨ªtica econ¨°mica per poder tenir acc¨¦s "als mercats".

L'¨²nica forma d'evitar-ho ha estat construir Unions supraestatals, de car¨¤cter comercial, monetari, i econ¨°mic, amb capacitat de fer front a aquest poder global. Europa ha estat pionera en aix¨°, i est¨¤ comprovant ara que aix¨° porta necess¨¤riament a una certa uni¨® pol¨ªtica i a una cont¨ªnua i creixent disminuci¨® de les compet¨¨ncies tradicionals dels Estats (fronteres, aranzels, monedes, ex¨¨rcits, fiscalitat, regulacions comercials o laborals¡­.)

Els Estats, hauran de cedir necess¨¤riament un tipus de compet¨¨ncies a les Unions supranacionals, i moltes d'un altre tipus a les Ciutats, o millor, a les grans ?rees Metropolitanes.

3. Barcelona. En aquests ¨²ltims temps estem, amb ra¨®, preocupats pel futur de Catalunya; per¨° no som prou conscients que el que sigui Catalunya en el futur, dependr¨¤ en gran mesura del que vagi sent Barcelona, la gran Barcelona, la que alberga m¨¦s de la meitat de la poblaci¨® catalana, i t¨¦ influ¨¨ncia en un territori de bastants m¨¦s milions de persones, que no necess¨¤riament totes parlen catal¨¤. Per tot el que s'ha dit, l'embranzida i la refer¨¨ncia internacional de Barcelona s¨®n un dels principals valors per a una futura Catalunya econ¨°micament din¨¤mica i socialment justa, tal com la desitgem.

?s gaireb¨¦ segur que el futur "aprimament pol¨ªtic" de l'Estat espanyol, sobretot en mat¨¨ries macroecon¨°miques, ser¨¤ m¨¦s conseq¨¹¨¨ncia de la din¨¤mica europea, que de les possibles cessions cap avall. Si aix¨° ¨¦s aix¨ª, penso que estem menyspreant la necessitat d'un fort increment de pol¨ªtiques microecon¨°miques de desenvolupament i de promoci¨® a escala local, utilitzant la marca Barcelona com a element central. La reordenaci¨® del territori catal¨¤ i la potenciaci¨® de la seva Metr¨°poli hauria de ser una estrat¨¨gia simult¨¤nia a la destinada a canviar la relaci¨® amb l'Estat.

Joan Maj¨®, enginyer i exministre.