La fugida continua

Artur Mas ha llan?at per fi la tovallola. En q¨¹esti¨® d'hores, la situaci¨® a Catalunya ha fet un nou gir: de preparar-se per a la convocat¨°ria d'unes noves eleccions, a la investidura d'un nou president la candidatura del qual mai havia estat si m¨¦s no considerada. Tal com va acabar la reuni¨® del divendres entre Junts pel S¨ª i la CUP, aquest article hauria d'haver-se titulat La fi d'una il¡¤lusi¨®,?en els dos sentits del terme. La fi d'una pretensi¨® il¡¤lusa, per irreal ¡ªla de pensar que es podia proclamar la independ¨¨ncia de manera unilateral¡ª i la fi dels anhels de molta gent que creu de cor que no hi ha una altra sortida que desconnectar d'Espanya. Per¨° en l'¨²ltim minut la situaci¨® ha canviat i ara ens trobem davant una nova empenta en la fugida cap endavant en qu¨¨ s'ha convertit "el proc¨¦s" en l'¨²ltim any. Una vegada m¨¦s, quan ja tots el donaven per desnonat, com l'au f¨¨nix, el proc¨¦s ressorgeix de nou i es tornen a obrir totes les incerteses sobre l'efecte que pugui tenir en la pol¨ªtica espanyola.

Per¨° encara que hi hagi acord i es formi un nou govern i la nova majoria parlament¨¤ria estigui en condicions de prosseguir amb el full de ruta sobiranista, ja res no ser¨¤ igual. Aquests tres mesos de negociacions ag¨°niques i propostes estrafol¨¤ries han danyat de manera irreparable no nom¨¦s la imatge exterior de Catalunya en l'esfera internacional, sin¨® la percepci¨® mateixa del sobiranisme i dels seus protagonistes?principals. Per molt que tractin d'enganyar-se, no es poden sentir satisfets. Han jugat amb les institucions catalanes com si fossin cromos d'una col¡¤lecci¨® devaluada, han fet o acceptat propostes tan estramb¨°tiques que fins i tot els m¨¦s partidaris de l'acord es posaven les mans al cap. Tal com es negociava, podia passar qualsevol cosa. Al final, Mas ha cedit, per¨° es cobra un preu ben alt: assegurar-se la majoria que Junts pel S¨ª no va aconseguir a les urnes mitjan?ant un moviment de transfuguisme pactat i desmuntar la capacitat de la CUP de condicionar la propera legislatura. La CUP ha aconseguit imposar la seva condici¨®, per¨° a costa de la voladura del seu grup parlamentari i qui sap si tamb¨¦ de la seva pr¨°pia autoimmolaci¨® com a actor pol¨ªtic rellevant.

Els qui patien per la p¨¨rdua d'il¡¤lusions col¡¤lectives que suposava no arribar a un acord tampoc no poden estar del tot satisfets. El proc¨¦s continua, s¨ª, per¨° molt tocat. Amb un lideratge disminu?t i l'autoestima per terra. En realitat, tots saben que hi ha hagut m¨¦s c¨¤lcul que idealisme en la decisi¨® final. Que ha estat la for?a de la realitat la que ha portat Mas a cedir. Si alguna cosa ha demostrat al llarg de la seva atzarosa carrera pol¨ªtica ¨¦s que sap fer de la necessitat virtut i aquesta vegada no ha estat diferent. Mas sabia que si es convocaven noves eleccions, tant ell com Converg¨¨ncia afrontaven un panorama molt pitjor que el de deixar la presid¨¨ncia a canvi d'assegurar-se una majoria parlament¨¤ria. La perspectiva de reeditar la candidatura de Junts pel S¨ª era pr¨¤cticament nul¡¤la. Esquerra tenia l'oportunitat de consumar el sorpasso, assumir la direcci¨® efectiva del proc¨¦s i captar bona part de l'electorat convergent. Amb la llosa de la corrupci¨® i el cost de les pol¨ªtiques antisocials, era m¨¦s que probable que les noves eleccions auton¨°miques agreugessin el desastre electoral que ja va patir el 20-D. Sense acord, Mas i Converg¨¨ncia cavalcaven cap a un final ag¨°nic. Amb acord, el que guanyen ¨¦s temps per reaccionar, recompondre forces i tractar de refundar el partit conservant els ressorts del poder.

Per¨° en els centres neur¨¤lgics del poder econ¨°mic i en bona part dels cercles intel¡¤lectuals i acad¨¨mics, la negociaci¨® ha deixat un mal regust de boca. Ha provocat inquietud i desconfian?a sobre la solv¨¨ncia d'aquells qui en aquests moments exerceixen el lideratge pol¨ªtic a Catalunya. Ara, cal suposar que la corda de les relacions amb Espanya es tensar¨¤ altra vegada en un moment especialment delicat de la pol¨ªtica espanyola.