Finestrelles en lluita

El sol que es pon pica contra els gratacels que puntegen la perspectiva com els xiprers marcaven antany els llocs d'acolliment. ?s una llum daurada, que es concentra a la pell dels edificis. ?s bonic. No ho ¨¦s l'extrema densitat de la ciutat que es fa metropolitana: estic als peus de Sant Pere M¨¤rtir, on Sant Joan de D¨¦u imposa la seva ben¨¨fica mola sanit¨¤ria, que sembla que atemoreix el barri de Finestrelles. He vingut perqu¨¨ la setmana que ve es jutjar¨¤ un grup de ve?ns que van irrompre en un ple municipal per protestar contra un descomunal pla d'urbanitzaci¨®. D'aix¨° fa sis anys i el pla consta a la p¨¤gina web de l'Ajuntament d'Esplugues, per¨° diria que hi consta en veu baixa, que no s'acaba de saber si el consideren estrat¨¨gic o els fa una mica de vergonya. ?s el pla Caufec.

El projecte es va aprovar el 1991. Vint-i-cinc anys no ¨¦s res: hi ha coses que s¨®n com les plagues medievals, que ja se sap que tornaran. Es tracta d'urbanitzar dues enormes parcel¡¤les, per sobre i per sota de la Ronda, en un conjunt que inclou centre comercial, dues torres d'oficines, sis gratacels, dos hotels i uns 700 pisos, dels quals un centenar de protecci¨® oficial. Estava en mans de Sacresa, que no va resistir la crisi: entre aluminosis i concursos, la fam¨ªlia Sanahuja ¨¦s habitual dels jutjats. El 2010 el tema estava liquidat. Ara l'ha ressuscitat un inversor belga, un d'aquests grups de capital vacant que planegen sobre el territori com ocells de no se sap quin averany, gent que fan les coses a l'engr¨°s. El grup aposta pel centre comercial, que ocuparia la parcel¡¤la inferior, al l¨ªmit amb Can Vidalet, un barri que est¨¤ satisfet amb la not¨ªcia. Volen el centre, volen la feina.

El projecte es va aprovar el 1991. Hi ha coses que s¨®n com les plagues medievals, que ja se sap que tornaran

?s discutible la idea de cimentar a la valenta un tros salvatge de Finestrelles. Aqu¨ª tamb¨¦ hi va haver transaccions. Es va augmentar l'edificabilitat a canvi d'enterrar les torres d'alta tensi¨®, perqu¨¨ una part dels terrenys era de Fecsa: posada davant del predi, veig que l'operaci¨® ha estat mesquina, perqu¨¨ muntanya a dalt segueixen campant les torres. Se'n van suprimir les justes i necess¨¤ries, ni una m¨¦s. Tinc la sensaci¨® que l'Ajuntament, socialista, no ha estat gens fi en la negociaci¨®: que aquest pla els va semblar ¨Csi en p¨²blic o en privat, no ho s¨¦¨C una llaminadura. De manera que es van moure m¨¤quines i es van tra?ar carrers: ara estan bloquejades i avancen entre males herbes i pins. Finestrelles fa olor de con¨ªferes. Al mig d'aquest gran desert verd hi ha l'escola Isabel de Villena, que quedaria envoltada pel barri emergent. Els ve?ns de Finestrelles no volen m¨¦s ve?ns, ¨¦s un gest recurrent en les protestes: que si equipaments, que si mobilitat, una vegada que un grup hum¨¤ est¨¤ instal¡¤lat, tanca la porta als qui vulguin venir. D'aqu¨ª que es consideri, de vegades amb bona ra¨®, que els pisos sempre s¨®n especulatius. Un benefici raonable no ¨¦s especulaci¨®, defensava l'alcalde Clos: ¨¦s que aix¨ª es fa la ciutat. Sacresa va presentar la maqueta del seu projecte al Barcelona Meeting Point, que va ser una cosa aix¨ª com el viver de la bombolla; ara ha canviat de to.

Discutibles s¨®n les dues torres, similars a les que tanquen l'horitz¨® de la Vila Ol¨ªmpica. En aquest paisatge no tenen res a fer: haur¨ªem d'aprendre a conrear certes harmonies. Finestrelles ¨¦s un barri que sembla una urbanitzaci¨® d'aquestes que es van menjar la terra quan triomfava l'estil de vida americ¨¤ de caseta amb barbacoa. Finestrelles no t¨¦ jard¨ª, per¨° t¨¦ pisos i cases ¨Calgunes d'espl¨¨ndides, altres de modestes¨C en un entorn silenci¨®s i acollidor. L'abs¨¨ncia de comer? ¨¦s completa, per¨° ¨¦s part del model: aqu¨ª el cotxe ¨¦s el millor amic. El barri ¨¦s petit i compacte. Trobo una casa antiga amb una pancarta: ¡°Cal Su¨ªs ¨¦s del poble¡±. Per la reixa veig horts: ¨¦s una batalla guanyada, doncs, que va costar molt, perqu¨¨ quan l'Ajuntament la va expropiar ¨Cl'actual alcaldessa era tinent d'alcalde¨C es va proposar donar-la a Sant Joan de D¨¦u per a usos hospitalaris. El poble va prendre la casa. No ocupem, van dir, ¨¦s nostra. Llavors ja lluitaven contra el pla Caufec.

No s¨¦ com acabar¨¤ aix¨°. Aquesta gent s'han deixat hores i al¨¨ lluitant contra la prepot¨¨ncia dels que busquen el rendiment sense est¨¨tica i sense ¨¨tica. Que tinguin sort. Per¨° una grisa malenconia sorgeix de la terra oferta en sacrifici.