Mas, una abs¨¨ncia per a l¡¯eternitat

Mas s'ha venjat, ha sortit amb un cop de porta i abans de marxar ha deixat en la pol¨ªtica els seus dimonis perqu¨¨ el recordin durant tot aquest temps, durant tota l'estona que duri la seva abs¨¨ncia. Havent aspirat a ser un home per a l'eternitat, potser el seu dest¨ª ¨¦s deixar una abs¨¨ncia per a l'eternitat. Quins s¨®n els seus dimonis? Els que va dir Sartre: els altres, els altres. Vistos des de Barcelona, els altres s¨®n la gent de Girona. Vistos des de Converg¨¨ncia, la gent de la CUP. Mas ha marxat dient que tornar¨¤, per¨° no ha aclarit si ser¨¤ per la porta gran, com fan els personatges hist¨°rics, o b¨¦ d'estranquis, com ho fa l'assass¨ª al lloc del crim.

Per¨° el m¨¦s important ara ja no ¨¦s ell. El que importa avui ¨¦s que l'hemicicle ha fet ple, i mai millor dit. Diumenge de sessi¨® d'investidura, horari de televisi¨® familiar. El moment en qu¨¨ s'anava al cine a veure'n una de riure (o de por). Ara es va al Parlament, o almenys aix¨° ¨¦s el que ha fet una muni¨® de militants de l'ANC, que a l'empara d'una bandera mastod¨°ntica s'han concentrat davant dels porticons per aplaudir i esbroncar els que hi entraven. A Germ¨¤ Bel, per exemple, l'han rebut amb molts ¨¤nims, per¨° a Coscubiela l'han xiulat sense concessions. Eduardo Reyes, que ha arribat en un Chevrolet Lacetty vermell amb conductor, ha estat rebut amb crits de "S¨²mate!". El diputat s'ha estirat l'americana en sortir del cotxe i tamb¨¦ s'ha estirat tot ell, i ha entrat ben flamenc al Parlament.

Les escales, amb la catifa vermella, que s¨®n les escales cap al cel. El vest¨ªbul, desbordant d'optimisme i pijeria. Una jove burgesia que sent que ha recuperat o ha conquistat el tim¨®. Entre els convidats que presencien des de la tribuna la investidura del nou president, hi ha gent que s'ha quedat dempeus. A un l'han fet fora per haver-li tret el seient a Jordi S¨¤nchez. A primer¨ªssima fila, Benach i N¨²ria de Gispert. Al darrere, Trias i Pisarello. Entren els diputats i ho fa Artur Mas, l'¨²ltim amb pas de pelegr¨ª cessant. La sala es posa de peu i l'aplaudeix com als toreros que es retiren, ¨¦s a dir, perqu¨¨ se'n vagi d'una vegada. La CUP, no. Els seus deu diputats (aquesta vegada s¨ª que han vingut tots) tenen les mans ben quietes. La rebel¡¤lia ¨¦s un gest que es fa assegut, com al cinema, i el poder ¨¦s un vernissage de diumenge a la tarda. L'¨²nic que no ha estat convidat a aquesta festa ¨¦s Artur Mas, que mira des de la llunyania del seu esc¨® d'expresident amb ast¨²cia de Coyote Dax quan canta "no rompas m¨¢s mi pobre coraz¨®n".