La hilaritat de la trag¨¨dia

Des de la seva primera novel¡¤la, L¡¯adolescent de sal(1973), no hi ha cap llibre de Biel Mesquida (Castell¨® de la Plana, 1947) que no dugui incorporades a les seves p¨¤gines la reflexi¨® i l¡¯especulaci¨® sobre qu¨¨ ¨¦s i qu¨¨ representen per a ell els actes d¡¯escriure i de llegir, la literatura i la paraula, la imaginaci¨® i el vincle direct¨ªssim i inextricable que tots aquests elements mantenen amb la vida. D¡¯altra banda, des del seu primer t¨ªtol, Mesquida no ha parat d¡¯experimentar a la recerca de noves f¨®rmules liter¨¤ries, d¡¯experimentar en el sentit de crear, interrogar i corroure els estats immutables de la literatura tradicionalment acceptada com a tal.

Cada nou llibre de Mesquida es mou segons el rigor i l¡¯arbitrarietat de la cerim¨°nia verbal que l¡¯autor s¡¯hagi proposat celebrar en aquella ocasi¨®, i es pot afirmar que cada un ha sigut concebut des d¡¯una m¨¤xima que al seu llibre anterior, Llefre de tu, es concreta de la manera seg¨¹ent: ¡°Quan el pou de l¡¯escriptura sembla ser esgotat, nom¨¦s hi ha un remei: fer-lo m¨¦s fondo¡±. De Mesquida i la seva obra es podria dir el mateix que deia Pietro Citati de la de Giorgio Manganelli, que detesta la l¨ªnia recta i que li plau vagar a la vora de les ribes, que segueix el¡¤lipses i laberints, que d¨®na voltes a l¡¯entorn d¡¯un cercle, que de sobte toca el centre inassolible, i que despr¨¦s retrocedeix de nou, obeint instints oposats.

A Tr¨¨molo pot semblar que Mesquida continua la l¨ªnia ja recorreguda a T¡¯estim a tu, a Els detalls del m¨®n, a Acrollam, i que dibuixa i pinta un nou retaule de la vida de la gent de la Mallorca d¡¯ara; per¨° Tr¨¨molo no seria exactament un llibre seu si el lector, des del primer moment, no hi vei¨¦s que el que l¡¯anima, en comptes de trastocar una altra vegada les lleis del costumisme, ¨¦s la voluntat de confondre el temps i l¡¯espai de la p¨¤gina escrita a trav¨¦s de silencis i ambig¨¹itats per aconseguir, al final, que es tingui la sensaci¨® que els personatges salten de la p¨¤gina com ¨¦ssers amb ¨¤nsia de viure de veritat. Amb la seva fantasia barroca, amb una ironia que no ¨¦s ben ironia, sin¨® la hilaritat de la trag¨¨dia, amb unes l¨ªnies de la seva prosa majestuosa ¡ª¡°una ombra fulgurant dins el paisatge de la plana¡±¡ª, reinventa i destrueix cont¨ªnuament el m¨®n de cada dia reconegut per tothom. Els advocats, els m¨²sics, les parelles que se separen, els detectius, els solitaris, els malalts, els alumnes d¡¯un institut, tots els personatges que protagonitzen aquests contes, les seves vides, les esperances que tenen, els dols, les alegries i les decepcions que col¡¤leccionen, les seves conductes, s¨®n ben reconeixibles, per¨° ¨¦s com si habitessin en un instant prodigi¨®s de glorificaci¨® artificial gr¨¤cies a la paraula de Mesquida: la m¨²sica i el ritme de la seva prosa assoleixen una bellesa d¡¯una altitud vertiginosa. Hi ha l¡¯amistat, i hi ha l¡¯amor i el sexe, per¨° gr¨¤cies a la imaginaci¨® verbal les relacions particulars esdevenen la transcripci¨® d¡¯unes angoixes metaf¨ªsiques, el caos informe del subconscient, l¡¯al¡¤lucinaci¨® i la faula. Mesquida aconsegueix amb exactitud el que es proposa: ¡°Descriure la manera com un sofriment real es converteix en un laberint est¨¨tic en qu¨¨ les coloracions del dolor, els gusts del dany i la forma justa de la desesperaci¨® s¨®n exactes i refulgents¡±.

Ho assenyala en una de les notes metaliter¨¤ries que inicien cada conte: ¡°M¨¦s que escriure m¡¯agrada compondre. Podria dir fins i tot que la hist¨°ria ¡ªque ¨¦s la darrera cosa que m¡¯interessa del conte¡ª la puc baratar en funci¨® del muntatge. Voldria privilegiar els efectes del muntatge, alguna cosa que ¨¦s mat¨¨ria de poesia, en contra del relat. Quan comen? a escriure preveig un clima, una atmosfera, una forma¡±. I el lector de Tr¨¨molo, en efecte, hi troba en tots els contes moltes formes narratives, totes diferents dins la seva semblan?a, atmosferes quotidianes inspeccionades des de perspectives in¨¨dites, i un clima d¡¯exaltaci¨® vital, fins i tot quan la desgr¨¤cia i la malastrugan?a ronden i abaten els protagonistes. Aleshores ent¨¦n amb justesa el lema amb qu¨¨ s¡¯obre aquesta ¨²ltima exhibici¨® liter¨¤ria de Mesquida. El lector, en efecte, ent¨¦n qu¨¨ volen dir les dues frases que l¡¯encap?alen: ¡°Jo: I tu qu¨¨ fas? / Tu: Jo? Cervelltremol¡±.