Gent poc coneguda

?s ben in¨²til insistir que una literatura viu de les successives requalificacions del c¨¤non per part de les noves generacions de cr¨ªtics i de lectors. Ben al contrari, ara s¡¯usa malmenar els vells mestres amb biografies pedestres i novel¡¤les de jard¨ª de la inf¨¤ncia. Per aix¨° ¨¦s tan d¡¯agrair Els convidats de pedra, de Pon? Puigdevall (Edicions El llop Ferotge), un passeig que va de Rubi¨® i Tudur¨ª a la narrativa de Mill¨¤s-Raurell, de Rierola a la vocaci¨® truncada d¡¯Eudald Duran Reynals, passant per Ramon Esquerra, les mem¨°ries hiperb¨°liques d¡¯Agust¨ª Esclasans, Aldavert, Rucabado, Gafim i tutti quanti.

Puigdevall ¨¦s un escriptor de ra?a, tal vegada m¨¦s conegut per les seves cr¨ªtiques liter¨¤ries que per un grapat de contes i novel¡¤les ubicades ¡ªper estil, ambici¨® i sentit¡ª en l¡¯ant¨ªpoda dels subproductes editorials tan d¡¯avui que, pel que fa a la literatura, tenen la mateixa relaci¨® que el fast food amb la gran cuina burgesa. Els convidats de pedra respon al ritual de civilitzaci¨® pel qual devem gratitud i lectura a les figures m¨¦s oblidades de totes les literatures, inclosa la catalana.

Al Puigdevall cr¨ªtic li han atribu?t una ranc¨²nia predisposada a dinamitar la literatura catalana que es fa ara mateix. Per¨°, en primer lloc, un c¨°mput diguem-ne estad¨ªstic de les ressenyes que fa Puigdevall demostraria que ha elogiat molts m¨¦s autors dels que ha criticat. I si parlem de dinamitar, ara resulta que Els convidats de pedra fa m¨¦s per al coneixement de la literatura catalana que mitja dotzena de departaments de filologia. Nom¨¦s pel breu assaig sobre D¡¯Ors, plet¨°ric de matisos i elevacions, constatem que Puigdevall ¨¦s un constructor i de cap manera un dinamiter.

Els convidats de pedra tamb¨¦ explora el territori tan menystingut de la literatura entre burgesa i arist¨°crata rural. Per exemple, Carles de Fortuny, bar¨® d¡¯Esponell¨¤, terratinent i president de l¡¯Institut de Sant Isidre, diputat per la Lliga i escriptor. Puigdevall escriu sobre Gent coneguda de Fortuny, llibre delici¨®s de retrats arquet¨ªpics, un g¨¨nere que t¨¦ per il¡¤lustre precedent Teofrast i, ja m¨¦s maligne, La Bruy¨¨re. Els car¨¤cters: una tradici¨® que, com a m¨ªnim, arriba a Canetti. Fortuny escriu entre la ironia i l¡¯humor misericordi¨®s. Subratlla defectes i vicis, per¨° a la vegada pondera les bondats dels personatges. ?Avui seria molt m¨¦s dif¨ªcil fer uns retrats com els de Gent coneguda? Certament, la naturalesa humana ¡ªper molt que ho neguin els transhumanistes¡ª t¨¦ elements fixos, per¨° sociol¨°gicament els canvis sovint s¨®n radicals. ?Un nou Carles de Fortuny podria generalitzar de la mateixa manera sobre la figura de la tieta o del conquistador? Faria falta un nou Carles de Fortuny que retrat¨¦s la tieta que vota la CUP. Mentrestant, llegim Els convidats de pedra i podem dir ¡°Eppur si muove¡±.