De Maragall a Monz¨®

Quan vaig dir que m'alegrava que el resultat de les eleccions obligu¨¦s Junts pel S¨ª i la CUP a negociar vaig rebre nombrosos correus. Van ser el final d'una llarga llista de retrets que s'intensificaven cada vegada que recordava la dist¨¤ncia ideol¨°gica que separava els corrents m¨¦s allunyats de cada formaci¨®. Com ho he fet en aquest mateix diari, els articles es poden rastrejar sense cap problema.

De vegades les coses passen perqu¨¨ han de passar i l'aritm¨¨tica t¨¦ raons m¨¦s profundes que l'atzar del diputat 63 de Girona o de l'empat inversemblant de l'assemblea de Sabadell. Si es tract¨¦s d'interpretar els arcans alg¨² diria que el di¨¤leg era inajornable.

Les converses entre la Junts pel S¨ª i la CUP reprenen una tradici¨® de llarg recorregut en la pol¨ªtica catalana de l'¨²ltim segle, que ha metamorfosat les seves coordenades i els seus actors mantenint-los una part del seu esperit inicial. ?s necessari tornar al XIX, passar per aquests nusos socials i culturals que van ser Verdaguer i despr¨¦s Maragall i les seves diverses ciutats del perd¨®. ?s bo recordar que el catalanisme va intentar crear vincles entre la perviv¨¨ncia de la cultura amb l'horitzontalitat del poder. La Santa Continu?tat, que deia D'Ors, alg¨² que no va saber mantenir-la fins al final.

No descric sin¨® l'aspiraci¨® leg¨ªtima d'estabilitzar una societat que acorda amb si mateixa mantenir el que li ¨¦s propi de manera democr¨¤tica, din¨¤mica i inclusiva. D'aqu¨ª ve el perjudici de les pol¨ªtiques pr¨°pies que no benefici?n la majoria o que no reparteixin el benefici de manera equitativa. Imaginar la p¨¤tria completa de Pere Quart requereix recon¨¨ixer que tamb¨¦ hi ha exilis econ¨°mics. Imaginar-la, tamb¨¦, ¨¦s recordar que els atacs a la immersi¨® ling¨¹¨ªstica responen al mateix patr¨® pol¨ªtic que va enviar el poeta a l'exili.

Malgrat la tradici¨® i del plagi, vam estar a punt de repetir errors comesos fa 80 anys. Els descrivia Joan Sales i no ser¨¦ jo qui el corregeixi. L'eterna discussi¨® esgotadora dins del catalanisme, que s'embolica en les seves pr¨°pies contradiccions: els uns volien sortir d'Europa, els altres intentaven treure pors assegurant que la sortida era inviable; els uns es declaraven anticapitalistes, els altres calmaven els inversors; els uns i els altres condicionaven el president... La hist¨°ria de sempre.

David Fern¨¤ndez ens va recordar Indesinenter, el poema d'Espriu i que fins i tot per a la llibertat fa falta h¨¤bit. Els partits catalans han estat acostumats a jugar a futbol sala i ara cometen tots els errors propis dels jugadors que surten a jugar en un camp gran i que il¡¤lustra el rid¨ªcul que hem viscut aquests tres mesos. No en va una de les condicions i de les conseq¨¹¨¨ncies de la pol¨ªtica auton¨°mica ¨¦s la jivaritzaci¨® i la servitud, representar sempre una mena d'escopeta regional.

Ha arribat el moment de buscar Ferrater a YouTube, en el recital del Price del 1970, de rellegir la seva Can?¨® del gosar poder, una altra ciutat del perd¨® i, ja que hi som, acabar veient de nou Pere Quart al mateix escenari: escoltin els crits del final del v¨ªdeo. De tot aix¨° parl¨¤vem aquests dies encara que no sab¨¦ssim fer-ho, aquests eren alguns dels nusos que intentaven desfer la CUP i Junts pel S¨ª, encara que la malaptesa provoqu¨¦s el sarcasme i el menyspreu de propis i estranys. Qu¨¨ esperaven? Que sort¨ªs b¨¦ a la primera? El rid¨ªcul ¨¦s el resultat de centenars d'anys sense pol¨ªtica pr¨°pia. Monz¨® ens ho va explicar la mar de b¨¦ a Davant del rei de Su¨¨cia.

B¨¦ est¨¤ el que b¨¦ continua. Hi ha hagut pacte malgrat tots els defectes que li troben tants opinadors, el proc¨¦s independentista continua condicionant, i de quina manera, la pol¨ªtica espanyola. Ja veurem la continuaci¨® i el refor? de la Gran Coalici¨® per a Assumptes Catalans i comprovarem que l'Estat pot rebaixar sense problema Podem o, arribat el cas, Podem pot rebaixar sense problema la seva exig¨¨ncia de refer¨¨ndum, com va dir M¨°nica Oltra la setmana passada. Els compromisos de Comprom¨ªs, fia-te'n.

El relat continua perqu¨¨ el problema persisteix, perqu¨¨ fins i tot prescindint de l'Estat, es tracta de veure quin tipus de societat es vol i es pot a Catalunya. El consens no ¨¦s possible, per l'Estat tot ¨¦s un regal i no ent¨¦n cap altre llenguatge que la for?a. T¨¦ una Constituci¨®, per¨° necessita que alg¨² li escrigui el seu pa¨ªs del perd¨®. Espanya continua sense escoltar, estimat Maragall.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.