El Bar?a ha de ser el davanter centre o el defensa central de Catalunya?

El Bar?a ¨¦s un club catal¨¤ i catalanista, no nom¨¦s per definici¨®, sin¨® que la seva traject¨°ria aix¨ª ho avala, des que va ser fundat el 1899 pel su¨ªs Joan Gamper. El 1918 es va posicionar a favor de la Mancomunitat; als anys vint es va manifestar contra la dictadura de Primo de Rivera; durant la Guerra Civil va ser rebut a M¨¨xic com el representant de la Rep¨²blica; el seu president Su?ol, recordat els ¨²ltims mesos a la llotja del Camp Nou i al cinema, va ser afusellat a Guadarrama; va convertir els actes del 75¨¨ aniversari en una manifestaci¨® impactant de catalanisme, i va donar suport als Estatuts d¡¯autonomia el 1977 i el 2005.

La divisa ¡°M¨¦s que un club¡± no ¨¦s gratu?ta en una instituci¨® que, d¡¯altra banda, sempre ha tingut un car¨¤cter popular i integrador i, amb el temps, ha estat cada cop m¨¦s universal, sobretot des del seu comprom¨ªs amb la Unicef i els ¨¨xits continuats a partir del Dream Team. Tampoc ¨¦s causal que porti la senyera a l¡¯uniforme des del 2005 i despr¨¦s al bra?al de capit¨¤, i s¡¯ha assumit des que l¡¯equip el va entrenar Guardiola que a les sales de premsa es pugui preguntar i respondre en catal¨¤ despr¨¦s de cada partit del Bar?a. No ¨¦s gens estrany, per tant, que el club hagi felicitat el nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Ho va fer en catal¨¤, castell¨¤ i angl¨¨s. ¡°Felicidades, presidente Puigdemont. Que el acierto os acompa?e en esta etapa hist¨®rica y apasionante que hoy inicia nuestro pa¨ªs, Catalunya¡±, assegurava el tuit que va provocar una gran controv¨¨rsia a les xarxes socials i en alguna tert¨²lia dels mitjans generalistes d¡¯Espanya. Les queixes van ser referendades per l¡¯administraci¨® esportiva, per la Lliga de Futbol i pel Consell Superior d¡¯Esports, en entendre que el Bar?a barrejava esport i pol¨ªtica i, alhora, fomentava l¡¯independentisme amb la terminologia del missatge i tamb¨¦ quan es parlava de pa¨ªs amb refer¨¨ncia a Catalunya.

Els comunicats del Bar?a han estat inequ¨ªvocs quan s¡¯ha referit al proc¨¦s pol¨ªtic de Catalunya. Ja en l¡¯¨¨poca del president Rosell es va mostrar favorable al dret a decidir i al refer¨¨ndum, i durant la darrera campanya electoral els quatre candidats ¡ªBartomeu, Laporta, Benedito i Freixa¡ª van signar l'anomenat ¡°comprom¨ªs de Pa¨ªs¡±, que inclo?a la defensa de la llengua catalana i l¡¯adhesi¨® al full de ruta independentista promogut per l¡¯ANC, ?mnium, la Plataforma Pro Seleccions i la UFEC. El problema ¨¦s que la contund¨¨ncia dels documents contrasta sovint amb la prud¨¨ncia en les declaracions de la junta de Bartomeu.

A l¡¯hora de verbalitzar determinades q¨¹estions es va m¨¦s amb compte que no pas quan s¡¯escriuen, sobretot en funci¨® de l¡¯interlocutor, com si interess¨¦s mantenir una certa ambig¨¹itat o quedar b¨¦, a Catalunya i a Espanya. Els membres de l¡¯actual consell no responen en la seva majoria a un perfil independentista, per¨° el context del pa¨ªs ha canviat respecte de quan al club manava un sobiranista com Laporta. Hi ha hagut directives m¨¦s nacionalistes, com la de Montal, i d¡¯altres que deien que no volien polititzar el club, sobretot la de N¨²?ez. Totes, en qualsevol cas, es deuen als socis, i no tots han estat sempre a gust amb el president elegit a les urnes.

Els socis trien el president, per¨° el club presumeix de tenir m¨¦s penyistes i seguidors al m¨®n que cap altre, m¨¦s seguidors a les xarxes socials que els seus rivals, m¨¦s impacte global que el Madrid. L¡¯equip blaugrana ¨¦s segurament el millor del m¨®n, un dels m¨¦s triomfadors dels darrers anys, uns ¨¨xits que contrasten amb les mis¨¨ries dels anys seixanta i setanta, quan aleshores era tractat de victimista i acomplexat i a ning¨² l¡¯amo?nava la seva expansi¨® ni que pogu¨¦s convertir un 0-5 a Madrid en una festa nacional. El Bar?a s¡¯ha guanyat una dimensi¨® internacional competint des de la Lliga i la Champions.

I aquesta ¨¦s la pregunta que ara es fan a l¡¯estranger: on jugar¨¤ el Bar?a si Catalunya ¨¦s independent? De la Lliga espanyola, mentrestant, ni s¡¯espera la resposta: ¡°Que s¡¯oblidin de jugar amb nosaltres¡±. Aquesta situaci¨® obliga el Bar?a a tenir un relat, com ja va escriure Jordi Borda a l¡¯Ara, a saber quin paper ha de jugar per no perdre singularitat en la globalitat, a evitar els dobles llenguatges i fer comunicats que es puguin defensar sense fugir d¡¯estudi. No s¡¯ent¨¦n, sense anar m¨¦s lluny, que el president Bartomeu vagi a Cornell¨¤ i digui que no ha vist l¡¯estol de pancartes contra els seus futbolistes i expliqui que el club pret¨¦n que es rearbitrin els partits.

A vegades sembla com si a Bartomeu no li agrad¨¦s el futbol. El Bar?a no es pot deixar endur pel corrent, sin¨® que ha de tenir un criteri propi. Una cosa ¨¦s defensar que l¡¯exhibici¨® d¡¯estelades i els crits d¡¯independ¨¨ncia del camp obeeixen a l¡¯opini¨® d¡¯una part dels seguidors, i l¡¯altra tenir una pol¨ªtica conseq¨¹ent amb la carta de naturalesa del club i amb les seves aspiracions mercantils, sense provocar incomoditat ni susceptibilitat, cosa que ja ha aconseguit al camp: el millor Bar?a ¨¦s el que ha tingut una base de jugadors catalans i uns estrangers escollits per marcar la difer¨¨ncia: Kubala, Cruyff, Maradona i Messi.

No ¨¦s f¨¤cil, en qualsevol cas, trobar el punt: el Bar?a ha de ser el davanter centre o el defensa central de Catalunya? Hi haur¨¤ qui dir¨¤ que els seus jugadors m¨¦s emblem¨¤tics han estat centrecampistes com Xavi. Jo nom¨¦s s¨¦ que sempre li ha anat millor quan ha jugat a l¡¯atac i no ha estat pendent del que diuen sin¨® conven?ut del que fa. L¡¯etapa de la puta i la Ramoneta ja s¡¯ha acabat i el que es parla ha d¡¯estar en conson¨¤ncia amb el que s¡¯escriu, tret que es consideri desproporcionat i sectari, com si al secretari se li hagu¨¦s escapat la ploma.