Fins que el cos aguanti

La fotografia que acompanya aquesta cr¨°nica forma part de l'exposici¨® dedicada a Carlos P¨¦rez de Rozas a l'Arxiu Fotogr¨¤fic de Catalunya, que es podr¨¤ veure fins al 21 de maig. Parlant el dia de la inauguraci¨® amb Pablo Gonz¨¢lez (un dels tres comissaris, amb Teresa Ferr¨¦ i Andr¨¦s Antebi), ens adonem d'aquesta imatge: una dona amb cara de circumst¨¤ncies, que somriu al fot¨°graf mentre subjecta el seu company desmaiat. D'aquesta foto nom¨¦s en sab¨ªem que es tractava d'una marat¨® de ball, aix¨ª que en arribar a casa em vaig posar a buscar la hist¨°ria que hi havia al darrere.

Aquests concursos de resist¨¨ncia van ser un d'aquells espectacles exc¨¨ntrics i una miqueta cafres que es van posar de moda en la d¨¨cada del 1920, consistents en una dansa sense interrupci¨® fins que nom¨¦s qued¨¦s una parella dreta. El primer que he localitzat data del 1924 i es va celebrar en un envelat situat al costat del teatre Apolo. Les parelles havien de ballar durant un dia sencer, i oferien a canvi un primer premi de 2.000 pessetes i una copa de plata per al segon. Segons la cr¨°nica de La Vanguardia, en acabar el concurs els participants ¡°presentaven un estat llastim¨®s, amb els ulls vidriosos i la cara demacrada¡±. Unes setmanes m¨¦s tard, al Centro Uni¨®n Liberal Instructivo de Hostafranchs s'hi va celebrar un altre ball, per¨° aquesta vegada de tan sols 6 hores. A partir d'aquell moment es van succeir diverses iniciatives. Aix¨ª, el maig del 1927 el campi¨® Antonio Ferr¨¢ndiz va participar en una competici¨® similar a la sala Nuevo Mundo del Paral¡¤lel, i una setmana despr¨¦s Charles Nicol¨¢s va anunciar que ballaria 240 hores sense treva al teatre Tal¨ªa.

La necessitat de batre records va fer que aquest espectacle deix¨¦s de ser un passatemps amable, i es va convertir en una forma despietada de guanyar diners. La sala que es va fer m¨¦s popular amb aquesta mena de campionats va ser el teatre Olympia, a la cantonada de la ronda de Sant Pau amb el carrer Aldana. Era un edifici d'estructura de ferro amb capacitat per a 6.000 espectadors, que va acollir els primers concerts de xarleston i jazz que es van fer a Barcelona. El seu empresari, Doroteo de Carlos, va pactar amb l'organitzador Alfredo Mucci una primera marat¨® el 1931 que va reunir diversos ballarins professionals de mig Europa. Aquest primer campionat del m¨®n va ser molt comentat, ja que per accelerar-ne el final es va decidir reduir el temps de qu¨¨ disposaven els participants per descansar. El mar? de l'any seg¨¹ent se'n?va convocar una segona prova a la mateixa sala, aquesta vegada a c¨¤rrec de l'empresa Sanvera. I el febrer del 1933, a imitaci¨® del concurs de 1.115 hores que ja havia celebrat al madrileny Circo Price, la promotora Nohr va convocar a l'Olympia una tercera competici¨® de 1.000 hores seguides de ball. Per¨° la premsa va titllar la idea d'aberraci¨®, i finalment el governador civil la va suspendre abans de comen?ar.

La promotora Nohr va convocar al teatre Olympia una tercera competici¨® de 1.000 hores seguides de ball

La foto de P¨¦rez de Rozas pertany al quart torneig a l'Olympia, celebrat entre el febrer i el mar? del 1934. El van titular Marathon Dance Sprint, i van oferir un premi de 20.000 pessetes. L'organitzador Mucci hi va portar una s¨¨rie de campions europeus d'aquesta especialitat, entre els quals destacaven la sueca Helline (de dos metres d'al?ada), a qui van emparellar amb el baixet Massip. La competici¨® va comen?ar el 13 de febrer a la mitjanit, els concursants tenien un descans de 15 minuts per hora, i s'organitzaven gales regularment per atreure m¨¦s p¨²blic, amb grans orquestres, cotill¨® i batalles de fruites. Als ballarins que es quedaven sense parella els anomenaven vidus, que podien seguir i formar nova parella amb una v¨ªdua. Alguns espectadors oferien diners a canvi que aquests ballarins esgotats ballessin un fox o un vals. El periodista Sempronio va comentar l'espectacle a la revista?Mirador, dient que aquests incentius nom¨¦s servien "per satisfer el p¨°sit de sadisme que hi ha en el fons dels seguidors del concurs".

Tot semblava que anava b¨¦, fins que el 6 de mar? a?la matinada la policia va suspendre el campionat al cap de 21 dies d'haver comen?at. Els participants van denunciar Mucci, que va ser detingut i jutjat. Ning¨² no va cobrar el premi, i l'Olympia va haver d'organitzar una gala ben¨¨fica a favor dels damnificats. Un dia m¨¦s tard es va acomiadar els participants estrangers amb un sprint forcing de ¡°vals al l¨ªmit, a l'estil americ¨¤¡±. Va ser l'¨²ltima marat¨® de ball que es va celebrar a Barcelona, encara que molts anys m¨¦s tard Sempronio rememoraria el campionat que el 1938 va guanyar Massip a la ciutat de Marsella, despr¨¦s de ballar durant 1.658 hores ininterrompudes. El cronista dubtava de l'aspecte dram¨¤tic que envoltava aquests tornejos, i explicava que en finalitzar la seva entrevista li va preguntar al campi¨® si havia patit molt. Li va respondre que encara va fer un esprint de valsos que va durar quatre hores, i que en sortir de la sala va anar a celebrar-ho amb els amics (el ballar¨ª explicava que la gresca es va allargar encara 24 hores m¨¦s).

Aix¨° ¨¦s resist¨¨ncia, i la resta s¨®n ximpleries.