El PSOE veu inviables les alternatives de Podem sobre els grups

El PSOE ha rebutjat les opcions que Podem li ha plantejat fins ara perqu¨¨ les candidatures de conflu¨¨ncia amb qu¨¨ es va presentar a Gal¨ªcia, Catalunya i la Comunitat Valenciana puguin crear grups parlamentaris diferenciats.

El PSOE considera inviables les propostes del partit de Pablo Iglesias perqu¨¨ vulneren en la seva opini¨® el reglament del Congr¨¦s. Per exemple, considera desgavellada la proposta que M¨°nica Oltra, l¨ªder de Comprom¨ªs fa en aquest diari perqu¨¨ els socialistes li cedeixin diputats, perqu¨¨ aix¨° no t¨¦ res a veure amb el problema legal de la constituci¨® de grups.

En les converses que s'han produ?t fins ara, els representants d¡¯En Com¨² Podem i de Comprom¨ªs-Podem han plantejat als socialistes la possibilitat que, finalment, hi hagi dos grups: un per al partit de Pablo Iglesias amb 42 diputats i un altre amb els parlamentaris de les candidatures auton¨°miques, amb 27.

No obstant aix¨°, el PSOE ent¨¦n que aquesta opci¨® incompleix el mateix article del reglament del Congr¨¦s que la creaci¨® de quatre grups. Es tracta de l'article 23.2, que estableix que ¡°en cap cas poden constituir grup parlamentari separat diputats que pertanyin a un mateix partit¡±. ¡°Tampoc podran formar grup parlamentari separat¡±, prossegueix, ¡°els diputats que, al moment de les eleccions, pertanyessin a formacions pol¨ªtiques que no s'hagin enfrontat davant l'electorat¡±. ?s a dir, el PSOE argumenta que, com que Podem no es va enfrontar en els comicis del 20-D a aquestes candidatures (de fet, eren socis electorals), no poden constituir grups diferenciats, ni dos ni quatre.

Els socialistes consideren desgavellada la proposta que fa M¨°nica Oltra en aquest diari sobre pr¨¦stecs de diputats socialistes. D'una banda, perqu¨¨ el problema de Comprom¨ªs no ¨¦s de requisits formals i no t¨¦ res a veure amb pr¨¦stecs de diputats i, de l¡¯altra, perqu¨¨ el PSOE ja ha registrat la seva petici¨® de grup amb el nom de tots els seus parlamentaris.

El PSOE reitera que el plantejament d¡¯Oltra no t¨¦ cap mena de sentit perqu¨¨ el problema de Comprom¨ªs ¨¦s un altre, no el de falta de diputats, sin¨® no haver-se enfrontat a Podem. Comprom¨ªs tindria opci¨® de tenir grup si els seus diputats se separessin i se sumessin als dos d¡¯Esquerra Unida.

Els socialistes, d'acord amb el PP, s¨ª que aplicaran flexibilitat en el reglament perqu¨¨ Democr¨¤cia i Llibertat (DL, abans Converg¨¨ncia) i ERC tinguin grup, malgrat que no compleixen el requisit d'haver obtingut el 15% dels vots en cada circumscripci¨®. El PSOE explica que s¨®n sup¨°sits diferents, perqu¨¨ una cosa ¨¦s ser flexible, com s'ha fet en totes les legislatures, amb els requisits formals de l'article 23.1, i un altre incomplir l¡¯apartat seg¨¹ent, el que estableix una prohibici¨® expressa amb la f¨®rmula ¡°en cap cas¡±.

Congr¨¦s en funcions

El PSOE i Podem estan d'acord que el Congr¨¦s pugui tramitar iniciatives encara que siguin proposicions de llei i encara que hi hagi un Govern en funcions. No obstant aix¨°, els socialistes s¨®n conscients que ¨¦s impossible que acabin sent aprovades.

En tot cas, qualsevol decisi¨® est¨¤ pendent d'un informe que s'ha sol¡¤licitat als serveis jur¨ªdics de la Cambra per saber qu¨¨ es pot fer sense que hi hagi investidura. La situaci¨® ¨¦s nova perqu¨¨ mai s'havia plantejat aquest funcionament, per¨° ara que la investidura pot allargar-se dos mesos els principals partits plantegen que la Cambra no estigui inactiva i, per aix¨°, han presentat iniciatives en el registre.

D'aquesta activitat exclouen la funci¨® de control al Govern, perqu¨¨ no tindria sentit fer-ho amb un Executiu en funcions. Nom¨¦s es plantejaria per demanar explicacions sobre actes que es consideri que excedeixen el fet d'estar en funcions.

No hi ha problemes amb proposicions no de llei o les de funcionament intern, com la petici¨® de crear una pon¨¨ncia de reforma del reglament. Aquesta ¨²ltima t¨¦ un valor simb¨°lic, perqu¨¨ ¨¦s impossible culminar les tasques en dos mesos, per¨° estan disposats a fer-ho.

El dubte sorgeix amb les proposicions de llei. Per exemple, les que demanen derogar lleis de la legislatura anterior o la llei 25 de Podem amb mesures socials. El reglament exigeix que es demani informe al Govern en un termini d'un mes. Suposant que s'admeti que un Govern en funcions pot fer-ho, els terminis porten el tr¨¤mit a final del mes de febrer.

En la hip¨°tesi que la proposici¨® de llei sigui aprovada en el Congr¨¦s, ha d'anar al Senat, on el PP t¨¦ majoria absoluta. En el millor dels casos, la Cambra Alta t¨¦ un m¨ªnim de 20 dies per votar la proposici¨®. Aquests terminis ja superen els dos mesos sense investidura, cosa que provocar¨¤ la dissoluci¨® de les Corts i, per tant, les proposicions de llei decauran.

Seguint amb les hip¨°tesis, cal suposar que el PP rebutjar¨¤ al Senat aquestes reformes legals. ?s a dir, que tot haur¨¤ de tornar al Congr¨¦s, per¨° aix¨° ja ser¨¤ impossible de complir en nom¨¦s dos mesos. En aquests tr¨¤mits n¡¯hi ha uns altres de funcionament intern dif¨ªcils de complir, com la creaci¨® de comissions al Congr¨¦s. Sempre s'ha esperat que hi hagi Govern perqu¨¨ hi hagi simetria amb els ministeris, per¨° aquesta vegada hi ha voluntat d'accelerar els tr¨¤mits si aix¨ª ho permet l'informe demanat als lletrats del Congr¨¦s. Aix¨°, al seu torn, obrir¨¤ un nou per¨ªode de negociacions per designar els presidents d'aquestes comissions. Tamb¨¦ en aquest sentit la situaci¨® ¨¦s nova i el m¨¦s probable ¨¦s que s'estableixi una proporcionalitat. Fins i tot amb majories absolutes, n¡¯hi ha unes quants, com la de control de RTVE o la d¡¯Exteriors, que s¡¯acostumen a deixar per a partits de l'oposici¨®.