Legalitat o entorpiment democr¨¤tic? Una proposta per a Pedro S¨¢nchez

¡°Podem no pot tenir quatre grups parlamentaris¡±. Sobre aquesta consigna repetida fins a la n¨¤usea s'ha constru?t en les ¨²ltimes setmanes un entorpiment legal i democr¨¤tic, reflex de la reacci¨® d'un establishment que, tot i que agonitza, es resisteix a canviar. I ¨¦s que els grans perdedors del 20-D, lluny de digerir el resultat electoral, s'obstinen a no canviar i a culpabilitzar els altres dels seus propis mals.

D¡¯aquesta manera, si les ciutadanes i els ciutadans han expressat amb el seu vot que volen m¨¦s democr¨¤cia, m¨¦s veus al Parlament, reaccionen posant les seves grans maquin¨¤ries de partit en marxa per construir una mentida. La nit del 20-D Soraya S¨¢ez de Santamar¨ªa va llegir els resultats electorals: Podem, 42 representants; En Com¨² Podem, 12; Comprom¨ªs-Podem-?s el Moment, 9; En Marea, 6. Per separat, s¨ª, perqu¨¨ no s¨®n el mateix. Aquesta tamb¨¦ ¨¦s la ra¨® per la qual el Rei rebr¨¤ els representants de les diferents candidatures per separat.

La llei ent¨¦n que una coalici¨® i un partit no poden sumar (article 8.1 de la LOREG). Com a conseq¨¹¨¨ncia, l'article 44.3 de la mateixa llei estableix: ¡°Cap partit, federaci¨®, coalici¨® o agrupaci¨® d'electors pot presentar m¨¦s d'una llista de candidats en una circumscripci¨® per a la mateixa elecci¨®. Els partits federats o alligats no poden presentar candidatures pr¨°pies en una circumscripci¨® si en aquesta concorren, per a la mateixa elecci¨®, candidats de les federacions o coalicions a qu¨¨ pertanyen¡±.

En paraules de la Junta Electoral Central, acord 470/2015 de l'11 de novembre: ¡°Aquests escons o vots han d'haver estat obtinguts per les candidatures de la mateixa formaci¨® electoral, sense que puguin sumar-se els escons o vots d'altres candidatures de coalicions electorals diferents, tot i que aquella formaci¨® electoral pugui formar part d'aquesta coalici¨® en alguna circumscripci¨®. D'altra banda, aquest criteri ha de tenir en compte el resultat obtingut per les candidatures i no els acords o pactes de coalici¨® que puguin exigir-se als seus integrants¡±.

Establerta aquesta premissa, anem al fam¨®s article 23.2 del reglament del Congr¨¦s en el qual est¨¤ basada l'argumentaci¨® per impedir la formaci¨® de grup parlamentari a les candidatures de coalici¨® que l¡¯han aconseguit a les urnes. Aquest article estableix que no podran formar grup parlamentari separat els diputats que, en el moment de les eleccions, pertanyessin a formacions pol¨ªtiques que no s'hagin enfrontat davant l'electorat.

La g¨¨nesi d'aquest article t¨¦ l¡¯origen i la interpretaci¨® en el marc de l'arquitectura del dret electoral. Es va introduir en el reglament precisament perqu¨¨ el PSOE no pogu¨¦s formar m¨¦s d'un grup parlamentari (en aquell moment, el 1979, tamb¨¦ formava grup catal¨¤ i basco-navarr¨¨s) i tenir m¨¦s d'un portaveu. Doncs, b¨¦, aquesta situaci¨® que s'arg¨¹eix com a precedent no ¨¦s comparable a la que ara ens ocupa perqu¨¨ el PSOE i el PSC no competien en els comicis, per¨° podien haver-ho fet. Res els ho impedia.

No ¨¦s el cas de les candidatures d¡¯En Com¨² Podem, Comprom¨ªs-Podem-?s el Moment iy En Marea. Aqu¨ª s'han alligat diferents partits i han formant diverses formacions pol¨ªtiques a cada territori. Per tant, no es pot exigir el que la llei taxativament prohibeix. En conseq¨¹¨¨ncia, no contrav¨¦ la norma aquell que no compleix el que ¨¦s prohibit.

En conseq¨¹¨¨ncia, obligar a romandre en un mateix grup representants de candidatures diferents, a les quals no es permet sumar, constitueix al meu judici, com a m¨ªnim, una contradicci¨® insalvable, per no dir un frau electoral. Dit aix¨° tamb¨¦ dir¨¦ que als senyors que estan decidint aix¨° els ¨¦s igual la legalitat. ?s obvi que estem davant una q¨¹esti¨® pol¨ªtica veient els tripijocs que han acompanyat la formaci¨® de grups parlamentaris. Et deixo un diputat i me¡¯l tornes i aqu¨ª no ha passat res, en una orgia de transfuguisme legalitzat. Aix¨° ¨¦s el que passa tamb¨¦ ara mateix. Nom¨¦s aix¨ª s'ent¨¦n que el PSOE ¡°presti¡± a ERC i a la nova marca d¡¯Artur Mas, Democr¨¤cia i Llibertat (DL), un diputat per formar grup al Senat i, no obstant aix¨°, a les candidatures que s¨ª que compleixen la legalitat se'ls hi negui.

Doncs, arribats en aquest punt, i com que la interpretaci¨® del reglament en aquest moment, amb la seva inestimable col¡¤laboraci¨®, est¨¤ en mans de les dretes i no ser¨¤ gaire favorable a promoure el pluralisme pol¨ªtic, li formulo la proposta seg¨¹ent, senyor S¨¢nchez. Si realment el que hi ha darrere de la seva negativa a la formaci¨® dels grups parlamentaris En Com¨² Podem, Comprom¨ªs-Podem-?s el Moment i En Marea ¨¦s una q¨¹esti¨® de legalitat ¨Ccosa que no comparteixo per¨° suposem que t¨¦ ra¨®¨C arreglem-ho per la via pol¨ªtica. Dic jo que si no ha fet escarafalls a DL ¨Camb tot el que est¨¤ passant¨C no en far¨¤ a aquestes candidatures. Amb m¨¦s o, almenys, amb la mateixa ra¨® podria cedir-los un diputat o diputada socialista d'anada i tornada per esborrar el seu presumpte pecat original i poder formar grup parlamentari. I encara afegir¨¦, per si tres diputats li resulta massa oner¨®s en aquests temps que corren, l'hi poso m¨¦s f¨¤cil: cedeixi un diputat per poder formar un grup En Com¨² Podem, Comprom¨ªs-Podem-?s el Moment i En Marea. Miri quina soluci¨® m¨¦s f¨¤cil. I despr¨¦s ens asseiem a parlar del Govern. Que ja va sent hora.

M¨®nica Oltra Jarque ¨¦s l¨ªder de Comprom¨ªs i vicepresidenta de la Comunitat Valenciana.