Els Anagrama en catal¨¤ premien la narrativa arriscada d¡¯Albert Forns

Per ser coherent per partida doble, amb un nou premi en catal¨¤ que no volia sobresortir atesa la quantitat la seva dotaci¨® (6.000 euros), i la voluntat de mantenir la tradici¨® de la casa en l'¨¤mbit de l'edici¨® en castell¨¤, apostant per noms o tend¨¨ncies moltes vegades desconeguts o fins i tot arriscats a l'espera de consolidar-los, el primer premi Llibres Anagrama de Novel¡¤la en catal¨¤ que convoca l'editoral fundada per Jorge Herralde ha recaigut en Jambalaia, la segona obra en prosa de l'escriptor experimental i transgressor Albert Forns. En aquesta l¨ªnia, ha quedat finalista Joyce i les gallines, debut en narrativa de la fins ara premiada poeta Anna Ballbona.

¡°Volem descobrir autors o consolidar els que apunten, prendre-li el pols a la nova literatura catalana¡±, assegura el veter¨¤ editor. I en aquesta l¨ªnia, el premi comen?a b¨¦. Forns i Ballbona, a m¨¦s d'amistat, comparteixen edat (ronden els trenta-i-pocs), origen geogr¨¤fic (del Vall¨¨s), lectures, segell editorial de nou (tots dos han publicat abans a Labreu) i tamb¨¦ una vella estada a la resid¨¨ncia d'escriptors de Ledig House, a Nova York. I, segons Herralde, algunes caracter¨ªstiques t¨¨cniques que podrien ser, aix¨ª mateix, generacionals en l'¨²ltim¨ªssima narrativa catalana: ¡°Les obres posseeixen una qualitat liter¨¤ria notable, s¨®n molt descarades i divertides, amb un humor basat en bona part en una adjectivaci¨® inesperada, i una redacci¨® fragment¨¤ria¡±. I, s'intueix, cert regust per la mescla entre ficci¨® i no-ficci¨®.

Volem descobrir autors o consolidar els que apunten, prendre-li el pols a la nova literatura catalana", llan?a l'editor Jorge Herralde

La majoria d'aquestes premisses les compleix la nova obra de Forns. Si fa poc m¨¦s de dos anys, amb el seu debut novel¡¤l¨ªstic, va guanyar el Documenta per Albert Serra (la novel¡¤la, no el cineasta), Forns (Granollers, 1982) mant¨¦ el seu personal¨ªssim repte de l'autoficci¨® amb una proposta que sembla el diari d'un viatge a un antic poblat de pescadors, avui reconvertit en refugi espiritual de hipsters i surfistes de Nova York. Com si fos una s¨¨rie de postals, el narrador diserta sobre aspectes tan diametralment distants com poden ser els seus esfor?os per mantenir a ratlla una descontrolada plaga d'insectes, un assaig sobre l'envelliment i el neurom¨¤rqueting, la figura del dramaturg Edward Albee i una hist¨°ria d'amor. Per reblar el clau, l'obra ofereix tamb¨¦ un making of, en clau de com¨¨dia, de com el protagonista escriu aquest mateix llibre.

¡°Admeto que no deixa de ser la s¨ªndrome de la segona novel¡¤la, de l'aguait d'aquest fantasma que ¨¦s la segona obra que ja no perdona la cr¨ªtica i davant la qual et tenalla la por a la repetici¨®; per¨° aqu¨ª la ficci¨® ja arriba al 50% enfront del 10% de la primera¡±, admet esperan?at Forns: ¡°El protagonista torna a ser un ¨¤lter ego meu, per¨° algun dia arribar¨¦ a crear un personatge com D¨¦u mana¡±, fa broma.

El periodista i escriptor, que treballa tamb¨¦ al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona i ¨¦s autor del poemari Ultracolors, admet la construcci¨® de la novel¡¤la per sedimentaci¨® de temes ben diversos, que el porten fins a abordar la pornografia a internet o una pseudohist¨°ria cultural de la masturbaci¨®. ¡°En no sortir-li la segona novel¡¤la, a l'escriptor, avorrit, comencen a sorgir-li temes; ¨¦s com si quan tens temps et passessin les coses¡±, diu en el que potser ¨¦s una declaraci¨® generacional. Estrictament en el camp literari, apunta: ¡°La meva tasca ha estat la d'aconseguir que adquireixi sentit una cosa que he escrit clarament de manera fragment¨¤ria¡±.

Guanyador i finalista comparteixen, a m¨¦s d'amistat, edat (ronden els trenta-i-pocs), origen geogr¨¤fic (del Vall¨¨s), lectures i tamb¨¦ una vella estada a la resid¨¨ncia d'escriptors de Ledig House, a Nova York

¡°La primera part del meu llibre tamb¨¦ ¨¦s aix¨ª, a manera de trossos i minicap¨ªtols o reflexions¡±, admet Ballbona (Montmel¨®, 1980). La periodista fa protagonista de la seva novel¡¤la la Dora, tamb¨¦ de l'ofici, a qui un c¨²mul de circumst¨¤ncies quotidianes xocants (des d'una conversa entre pacients psiqui¨¤trics fins a un viatge al Dubl¨ªn de Joyce, passant per una cavalcada de Reis), li fa plantejar-se seriosament, per¨° amb ironia, el sentit de la seva vida en aquest m¨®n dispers. ¡°Hi ha dos ¨¤mbits en la novel¡¤la: el m¨¦s intel¡¤lectual, que representa Joyce, i el rural, que encarnen les gallines; la Dora coneixer¨¤ a Dubl¨ªn un obs¨¦s de l'autor de Finnegans wake que t¨¦ una gallina com a animal dom¨¨stic¡­ i tot donar¨¤ motiu a reflexionar sobre rutines period¨ªstiques, pol¨ªtiques o vitals que en principi acceptem com si fossin normals i que clarament s¨®n absurdes¡±, avan?a l'escriptora fins ara reconeguda com a poeta per Conill de g¨¤bia i La mare que et renyava era un robot (premi Amadeu Oller).

En una en¨¨sima casualitat, la protagonista de Joyce i les gallines llegeix Ofici de viure, el llibre de C¨¦sare Pavese amb el qual Herralde va engegar el 1969 una col¡¤lecci¨® en catal¨¤ l'any fundacional d¡¯Anagrama. El frac¨¤s econ¨°mic notori va portar aviat al tancament d'aquesta l¨ªnia en llengua catalana, que no va reobrir fins al 1997 en una joint venture llavors amb Emp¨²ries, amb la qual va coeditar 92 t¨ªtols. Va ser fins fa amb prou feines dos anys quan, despr¨¦s d'alguns desacords refor?ats per la decisi¨® del Grup Planeta d'absorbir Emp¨²ries i eliminar la distribu?dora Enlaces Editoriales, va engegar en solitari Llibres Anagrama, primer traduint nom¨¦s al catal¨¤ autors del cat¨¤leg i fa amb prou feines dos mesos, excepcionalment, publicant simult¨¤niament en catal¨¤ i castell¨¤ El m¨®n, un escenari, de Jordi Ball¨® i Xavier P¨¦rez.

Al guard¨® s'han presentat 41 originals; a l'¨²ltim Sant Jordi de novel¡¤la, 10 vegades m¨¦s ben dotat, ho van fer 25 i al Pla, 24

Forns i Ballbona, que es van confessar m¨²tuament que s¡¯havien presentat al guard¨®, van coincidir, com no, a admetre que bona part de la seva educaci¨® sentimental i liter¨¤ria s'ha constru?t a partir dels llibres d¡¯Anagrama. El segell t¨¦ el seu influx, com b¨¦ ha pogut constatar el jurat del premi, format per Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Mons¨®, Sergi P¨¤mies, Isabel Obiols i el mateix Herralde: s¡¯hi han presentat 41 originals. A l'¨²ltim Sant Jordi de novel¡¤la, el m¨¦s reconegut de les lletres catalanes i 10 vegades m¨¦s ben dotat que el Premi Llibres Anagrama, van arribar 25 originals; fa dues setmanes, al veter¨¤ premi Pla (tamb¨¦ 6.000 euros), 24. En castell¨¤ o catal¨¤, la marca Anagrama funciona. Els llibres guanyadors apareixeran al mar? i l'any proper, tradu?ts al castell¨¤. ¡°Ara s¨®c moderadament m¨¦s optimista pel que fa a les vendes en catal¨¤ en general i els de la traducci¨® en particular¡±, resumeix Herralde.