Paraula de su?cida

Qu¨¨ porta alg¨² al su?cidi? Els psic¨°legs o els psiquiatres argumenten que la situaci¨® de desesperan?a hi condueix, sigui per trastorns mentals greus, sigui per actes impulsius davant de la impossibilitat de gestionar la frustraci¨®. Filos¨°ficament, tanmateix, no ¨¦s clar que puguem arribar a comprendre les raons profundes que han motivat una persona a llevar-se la vida. El su?cidi esdev¨¦ un desafiament a la natura humana, a l¡¯esdevenir de la vida. ?s un acte de valentia molt respectable, encara que sigui degut a la impot¨¨ncia o a la por.

Psicosi de les 4.48 ¨¦s la pe?a in¨¨dita que la dramaturga i directora teatral anglesa Sarah Kane (3 de febrer de 1971 - 20 de febrer de 1999) va deixar abans de penjar-se al King¡¯s College Hospital de Londres. La va escriure durant la seva darrera depressi¨®. Angoixant i premonit¨°ria, neix de les zones m¨¦s ignotes d¡¯una ment torturada, desesperada. El t¨ªtol al¡¤ludeix a l¡¯hora exacta en qu¨¨ al seu cervell es despertaven tots els fantasmes, un cop la medicaci¨® s¡¯esbravava. L¡¯hora del descontrol de la ment, de l¡¯alteraci¨® greu del sentit de la realitat, de la lucidesa extrema. L¡¯hora destinada a la follia i a la mort.

Kane despulla, en un mon¨°leg dens, una allau de pensaments ca¨°tics, viscerals, com fuetades seques. En el deliri, una veu femenina, desconsolada i clarivident, confessa de manera oberta la seva voluntat de deixar de viure. ?s una ¨¤nima adolorida, ven?uda per la tristor, la desesperan?a, el tedi, la insatisfacci¨®, el frac¨¤s, la culpa i la negaci¨®. Una ment que no troba cap sentit a la vida i que descriu un panorama de desolaci¨® absoluta, que nom¨¦s apaivaga la medicaci¨® paralitzadora o el pensament de la mort.

En un flux esquizofr¨¨nic, la veu de Psicosi de les 4.48 s¡¯adre?a als seus metges per expressar la vergonya, la humiliaci¨® i la r¨¤bia de la malalta que se sent tractada com un experiment de laboratori. Es desdobla per parlar del m¨¨tode que far¨¤ servir per matar-se. Dispara pensaments nihilistes com aforismes. Es maleeix i maleeix D¨¦u i els altres. S¡¯autoagredeix, perqu¨¨ no sap com viure, ni accepta el seu cos, ni l¡¯¨¨poca que li ha tocat de viure. Proclama que no hi ha esperan?a. S¡¯arroga tots els crims de la humanitat. No troba consol en ning¨², ni en res.

Kane radiografia, des de dins, la ment d¡¯una persona enfollida que ha perdut les pulsions de la vida i que, en plena desesperaci¨®, nom¨¦s vol morir. En lloc d¡¯ajudar-la, el tractament m¨¨dic crea en la malalta efectes secundaris molt durs. La paranoia, el deliri, el desassossec, la bogeria s¨®n el seu pa de cada dia. Sense esperan?a: ni en la fe, ni en l¡¯amor, ni en els altres. No troba cap possibilitat de vincle, de lligam, d¡¯empatia, d¡¯alteritat. Filla de la negaci¨®, del desesper, no t¨¦ cap aferrall a la vida. Quin sentit pren, doncs, viure?

En el rerefons de Psicosi de les 4.48, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯escruixidora clau autobiogr¨¤fica, hi ha una anomia extrema de la vida i una viol¨¨ncia crua, servida en fred, asprament, que retrata una societat malalta. No ¨¦s ¨²nicament la buidor d¡¯una persona pertorbada, angoixada, desesperada, autodestructiva, que no troba sentit a la vida, que es culpabilitza de viure sense voler viure, que se sent v¨ªctima, executora i testimoni de la seva follia. ?s tamb¨¦ una den¨²ncia oberta, sense concessions, d¡¯una societat patologitzada, violenta, inhumana.