Pach¨¢ conquista la nit asi¨¤tica

Urgell, que en alguna ocasi¨® s'ha definit com ¡°el discotequer m¨¦s antic del m¨®n¡±, va anar col¡¤locant esglaons en ser capa? d'estar all¨¤ on m¨¦s s'omplia la pista de ball. Va obrir a Sitges als seixanta, quan la costa catalana estava de moda; als setanta a Eivissa, convertida en el parad¨ªs de la cultura hippy, i als vuitanta es va unir a la movida en adquirir el teatre Barcel¨® de Madrid. ¡°La hist¨°ria del grup ha anat en paral¡¤lel a la d'Espanya¡±, exposa Marco Frisina, directiu de Pach¨¢.

Per¨° l'epicentre de Pach¨¢ sempre va ser Eivissa. ¡°L'origen de l'¨¨xit ¨¦s haver obert a l'illa. Que en l'Espanya de Franco hi hagu¨¦s un fenomen com el hippy? a Eivissa va ser formidable. All¨¤ vivia, i fins i tot s'amagava, gent estrangera, cosmopolita, educada a les millors universitats i que es podia permetre no treballar¡±, explica Carlos Martorell, un dels m¨¦s coneguts relacions p¨²bliques, que es va encarregar de la inauguraci¨® de la discoteca el 1973 i que avui segueix organitzant-hi festes.

Els inicis a Eivissa tamb¨¦ van ser els d'una discoteca en una casa de pag¨¨s amb jard¨ª. Per¨° en les dues d¨¨cades seg¨¹ents va canviar tot. L'illa es va rendir al turisme de masses i els petits locals van deixar pas a les macrodiscoteques. Els discj¨°queis es van convertir en aut¨¨ntiques estrelles de rock, que s'anunciaven en grans cartells. L'illa, en definitiva, es convertia en el temple mundial de la m¨²sica electr¨°nica. ¡°Ja no importava la discoteca, sin¨® el DJ¡±, lamenta Martorell.

Pach¨¢ es va adaptar a aquest nou gir de la nit. I ho va fer gr¨¤cies a la seva marca. ¡°El logo, les dues cireres amb aquest vermell tan intens, t¨¦ un impacte visual enorme¡±, diu. ¡°?s una de les marques m¨¦s estimades i amb m¨¦s valor del mercat, la qual cosa li ha perm¨¨s ser precursora en el camp del m¨¤rqueting¡±, coincideix Javier de las Muelas, empresari i amo de Dry Martini. El mateix Urgell explicava en una entrevista al Diario de Ibiza que havia rebut ofertes de grups xinesos, indis o nord-americans per aquest logo. ¡°Volen comprar les cireres i la marca per vendre altres productes¡±, explicava.

Conscient que a les seves mans tenia una mena de poma d'Apple, el grup va comen?ar als noranta l'expansi¨® del negoci. La nit de moltes ciutats volia la seva Pach¨¢. Per¨° la hist¨°ria no sempre acabava b¨¦. Fonts del sector expliquen que amb aquest creixement la companyia va descurar la qualitat d'alguns dels establiments franquiciats. A finals de la d¨¨cada passada, el grup va haver de retirar la franqu¨ªcia d'algunes discoteques emblem¨¤tiques que considerava que incomplien els est¨¤ndards de qualitat. Va ser el cas de Madrid, Val¨¨ncia i Bucarest. Tamb¨¦ de Barcelona, on avui hi torna a ser amb uns altres socis.

Avui el grup diu haver resolt aquest perill. Les discoteques tenen un gestor que es preocupa pel disseny, l'arquitectura, el m¨¤rqueting o la direcci¨® art¨ªstica. ¡°L'experi¨¨ncia de marca ha de ser la mateixa en qualsevol part del m¨®n, per¨° adaptada a la cultura local¡±, assenyalen al grup. Per¨° volen anar m¨¦s enll¨¤. Avui el 44% dels seus ingressos ¡ª65,5 milions d'euros, segons el Registre Mercantil¡ª procedeix de les vendes en discoteques, per¨° el 21,5% ja prov¨¦ dels caf¨¨s i restaurants i un altre 10%, del negoci hoteler.

El pla d'expansi¨® fixat per al per¨ªode 2015-2025 mira cap aqu¨ª. La companyia es proposa obrir 25 hotels, 50 restaurants i deu discoteques. A m¨¦s d'?sia, tamb¨¦ mira cap a Europa (Regne Unit, Fran?a o It¨¤lia), l'Am¨¨rica Llatina (Col¨°mbia o M¨¨xic), Sud-¨¤frica o els Estats Units, on aviat tancar¨¤ la seva discoteca de Nova York. De moment, compensar¨¤ aquesta baixa amb la pista de ball de m¨¦s de 90 metres quadrats a Macau.