Pach¨¢, la icona de l¡¯oci nocturn

Dos minuts despr¨¦s de penjar el tel¨¨fon, despr¨¦s d'una conversa de gaireb¨¦ tres quarts d'hora durant la qual ha suggerit certa correlaci¨® entre la situaci¨® actual de Pach¨¢ Sitges amb l'auge del sobiranisme catal¨¤, s'ha penedit de no haver actuat com un g¨¤ngster i ha insistit en m¨¦s d'una ocasi¨® en qu¨¨ ¨¦s a la nit quan es coneix la veritable naturalesa de l'¨¦sser hum¨¤, Ricardo Urgell, 75 anys, fundador del grup Pach¨¢, torna a cridar. ¡°Mira, ¨¦s que he volgut pr¨¦mer el bot¨® del play per gravar la conversa i, no s¨¦, no s'ha gravat res¡±, informa. ¡°Podries enviar-me el que has gravat?¡±. Li informem que hem apuntat. Es fa un silenci. ¡°Saps qu¨¨ passa?¡±, torna Ricardo. ¡°?s que els meus fills no es fien gaire del que pugui dir a les entrevistes, opinen que de vegades parlo massa. I res, volia que escoltessin la conversa¡±.

En vig¨ªlies de l'estrena del documental Pach¨¢, el arquitecto de la?noche?, produ?t per Shine Iberia (Masterchef) i que s'estrenar¨¤ el proper 25 de maig al madrileny Cine Capitol per ser posteriorment em¨¨s per Canal +, Ricardo ha tornat a enfrontar-se als mitjans. A la seva manera, ¨¦s clar. Mentre el documental ¨¦s una interessant, vibrant i plagada d'hilarants an¨¨cdotes repassada per una traject¨°ria vital i professional que va arrencar a Sitges el 1967 i que ha portat la casa de les dues cireres a convertir-se en potser la icona d'oci nocturn m¨¦s global i respectada del planeta, el discurs del fundador s'allunya de tots els t¨°pics associats a l'empresari d'¨¨xit. Va inventar la gresca tal com la coneixem i s'ha mantingut a dins o, almenys, en els confinis de la moda durant gaireb¨¦ 40 anys, sense aparentment fer cap esfor? per seguir cap tend¨¨ncia.

La seva potser sigui la veritable primera marca Espanya d'abast planetari i ell ¨¦s molt m¨¦s Balenciaga que Amancio Ortega. ¡°Mira, et suggereixo que, quan acabem de parlar, recomanis als teus caps que canvi?n el nom del diari. En comptes d'EL PA?S hauria de dir-se Espanya pandereta. I si no volen, en muntem un junts. La veritat, no s¨¦ on acabarem. Els que gestionen tot aix¨° no en tenen ni idea. No he votat mai. A veure, per qu¨¨ he de votar per un senyor que no conec de res?¡±, comenta Urgell que disposa de?20 discoteques repartides per 13 pa?sos (¡°tenir franqu¨ªcies de Pach¨¢ ¨¦s complicad¨ªssim. Si f¨®ssim McDonald¡¯s seria molt m¨¦s f¨¤cil¡±), un hotel, quatre restaurants, un vaixell, un segell discogr¨¤fic i fins i tot una marca de moda. En els propers anys espera aconseguir la xifra de 25 hotels i 65 locals d'oci, entre restaurants i clubs. Nom¨¦s un monstre d'aquestes caracter¨ªstiques podria el 2013, quan Las Vegas comen?ava a discutir a Eivissa el tron com a capital mundial de l'electr¨°nica de ball, decidir que no pagaria els sous astron¨°mics que dj¡¯s estrella com Ti?sto o Swedish House Mafia reclamaven (al voltant de 100.000 euros per nit). ¡°La m¨²sica electr¨°nica no ha evolucionat en 20 anys i s'ha convertit en una cosa per a idiotes¡±, declarava llavors a The New York Times, Piti Urgell, germ¨¤ petit de Ricardo. La loquacitat ¨¦s, en aquest clan, gen¨¨tica.

¡°Em penedeixo de les coses que he fet i de les que no, per¨°, sobretot, em penedeixo de no haver estat m¨¦s fill de puta¡±, informa Ricardo. ¡°He estat molt light, molt net. I en aquest m¨®n cal ser molt brut¡±. Despr¨¦s de confirmar aix¨°, l'empresari s'apressa a demanar disculpes per la seva performance al documental. ¡°?s que s¨¦ que molta gent vindr¨¤ a queixar-se. Tots aquells que no he pogut anomenar, perqu¨¨ no hi havia temps o, simplement, perqu¨¨ se'm va passar. Ja veur¨¤s, s'estrenar¨¤ el documental i comen?aran a trucar per dir-me: ¡®Ricardo, no has parlat de mi!¡±. Aix¨°, a Urgell, li sap greu perqu¨¨ si per alguna cosa s'ha fet famosa la marca Pach¨¢ no ¨¦s nom¨¦s per ser pol d'atracci¨® de celebritats de tot tipus ¨Cno deu existir cap personatge que hagi estat portada de revista del cor que no hagi passat una nit en alguna d'aquestes discoteques- , sin¨® per la manera en qu¨¨ els ha tractat. I en aix¨°, ¨¦s clar, t¨¦ molt a veure el car¨¤cter de Ricardo. ¡°Per mi, tots s¨®n iguals. Rics, pobres. A tothom se'l tracta igual i es tracta de donar-los llibertat, dins d'una norma i, mira, si alguna cosa sobra ara s¨®n normes. Si fins i tot sembla que n'aprovaran una per prohibir que la gent folli a les discoteques! No m'interpretis malament, per¨° a l'¨¨poca de Franco ning¨² no ens feia cas i tot era m¨¦s lliure. Avui tot el que pots fer amb el teu negoci dep¨¨n de si ets amic d'algun pol¨ªtic important. Jo no en s¨®c de cap¡±.

?