El modernisme transgressor

L'aspecte de la Barcelona actual es deu, sobretot, al projecte de reforma que el 1860 va desenvolupar Ildefons Cerd¨¤, que va permetre a la ciutat cr¨¦ixer m¨¦s enll¨¤ de les muralles que l'havien encotillat fins al 1854. Per¨° tamb¨¦, a l'ordenan?a municipal del 1891 que va permetre als propietaris ¡°adoptar per a la fa?ana del seu edifici el tipus d'arquitectura que m¨¦s li plagui mentre no constitueixi un conjunt extravagant o rid¨ªcul¡±, que va permetre superar la mon¨°tona i estricta successi¨® de fa?anes iguals (no superior als 16 metres d'altura) que va imposar el pla de Cerd¨¤.

Des del 1891 els arquitectes van tenir llibertat per crear un altre tipus de fa?anes. Com en el passeig de Gr¨¤cia, convertit en l'aparador de la ciutat burgesa de comen?aments de segle XX i, especialment, l'anomenada Mansana de la Disc¨°rdia, un conjunt d'edificis situats entre els carrers Arag¨® i Consell de Cent, entre els quals destaquen la Casa Amatller, la Casa Batll¨® i la Casa Lle¨® i Morera, creats per Josep Puig i Cadafalch, Antoni Gaud¨ª i Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner, respectivament, tres dels arquitectes m¨¦s reconeguts de la Barcelona modernista, que, amb les seves originals obres, van posar la cirereta a l'Eixample. Ara, per primera vegada, aquests tres habitatges han estat estudiats de forma conjunta i protagonitzen una exposici¨® (fins al 28 de febrer) i un llibre, fruit d'un projecte d'investigaci¨® de la Universitat Internacional de Catalunya que dirigeix Judith Urbano.

La investigaci¨® que ha donat origen al primer llibre sobre la Mansana de la Disc¨°rdia parteix de dues consideracions. La primera ¨¦s que es reivindica el terme mansana, i no illa perqu¨¨ Cerd¨¤ el va utilitzar com a derivaci¨® del?mansio llat¨ª, que significa habitaci¨® o casa. Tamb¨¦, per la refer¨¨ncia m¨ªtica a la poma d'or del fam¨®s judici de Paris que va lliurar a qui ell considerava la deessa m¨¦s bella; una decisi¨® que va propiciar la guerra de Troia, segons la mitologia. Una rivalitat que es va traslladar als tres habitatges i que recull, com en cap altre lloc de la ciutat, com es va viure que els arquitectes filessin prim per guanyar el concurs anual que premiava a Barcelona la fa?ana m¨¦s art¨ªstica. La segona, que malgrat la llibertat que deixava la nova ordenan?a, els propietaris dels tres edificis van haver de pagar multes per superar l'altura permesa. ¡°La investigaci¨® permet demostrar com el modernisme va ser el motor de la transgressi¨® en l'original regularitat urbana i l'est¨¨tica de l'Eixample¡±, explica Urbano, que assegura que fins ara es repetien els mateixos assumptes sense entrar en les particularitats de cada casa.

El gest discret de Gaud¨ª

En la presentaci¨® del llibre i de l'exposici¨®, l'arquitecte Llu¨ªs Dom¨¨nech Guirbau, besn¨¦t de l'autor de la Casa Lle¨® i Morera, va destacar els elements que els arquitectes van realitzar en les seves obres conscients que transcendien de les fa?anes i que els incorporaven a una mansana, tal com explica Guillem Carab¨ª en el llibre. Entre tots, destaca el gest?discret de Gaud¨ª que va crear un cord¨® que uneix la seva Casa Batll¨® amb les ve?nes Casa Amatller i Casa Carb¨® i, sobretot, el fet que desplac¨¦s feia enrere el pany de paret que es correspon amb la trobada del front¨® triangular de la Casa Amatller, amb la intenci¨® de no treure-li protagonisme asfixiant-lo. "La casa Batll¨® cerca, sense dissimular, la fa?ana de la poma sencera", remarca Carab¨ª en el seu treball. Per tant, la disc¨°rdia, nom¨¦s va ser de portes enfora.

El llibre recull articles en qu¨¨ s'explica la trama urban¨ªstica en la qual s'insereixen no nom¨¦s aquests tres habitatges reformats entre el 1900 i el 1906, sin¨® tamb¨¦ els dos edificis situats entre la Casa Amatller i la Casa Lle¨® i Morera, m¨¦s cl¨¤ssics i austers i menys transgressors, com s¨®n la Casa Mulleras, que el 1906 va reformar Enric Sagnier, un altre dels grans, i la Casa Bonet, reformada per Marcel¡¤li¨¤ Coquillat el 1915. ¡°En totes hi ha un inter¨¨s de transgredir la regularitat urbana i est¨¨tica de l'entorn, encara que en diferent mesura¡±, explica Urbano.

Dels cinc, se n'analitzen les seves caracter¨ªstiques principals i aportacions, el perfil dels seus promotors i propietaris, els mestres d'obres, quines reformes es van dur a terme a partir de documents, pl¨¤nols i expedients conservats en els arxius, molts d'in¨¨dits; els permisos i les ordenances municipals que les van permetre, aix¨ª com les ornamentacions de cadascuna que les signifiquen de la resta, des del simbolisme de la Casa Lle¨® i Morera, amb lleons i flors que fan refer¨¨ncia als propietaris, fins a la decoraci¨® neorenaixentista de la Casa Bonet, malgrat que en totes apareixen elements de la naturalesa i del m¨®n vegetal. ¡°Amb la intenci¨® de con¨¨ixer i veure les difer¨¨ncies, o disc¨°rdies, en estils contemporanis, que van conviure a comen?ament de segle XX a Barcelona¡±, conclou la investigadora.