Consens econ¨°mic

Els assistents al F¨°rum Econ¨°mic de Davos han pres nota de primera m¨¤ del risc de recessi¨® que amena?a l'economia global. El F¨°rum?ha convertit en veu comuna el que ja era un diagn¨°stic est¨¨s sobre el risc d'una nova recessi¨® mundial: a la debilitat del creixement econ¨°mic posterior a la crisi financera del 2008 s'ha superposat perillosament la brusca desacceleraci¨® xinesa, causada per la incapacitat del Govern de Pequ¨ªn per generar les transformacions financeres i de model de creixement que necessita el pa¨ªs. Els agents econ¨°mics consideren, no sense ra¨®, que les autoritats xineses no poden resoldre els seus problemes a curt i mitj¨¤ termini; les finances del pa¨ªs segueixen sagnant en una fugida r¨¤pida de divises, mentre que altres d'emergents (R¨²ssia i Vene?uela especialment) s'aproximen al col¡¤lapse a causa de la p¨¨rdua d'ingressos provocada per l'enfonsament del preu del petroli.

Aquest diagn¨°stic, recollit amb m¨¦s o menys dramatisme a Davos, ha ocasionat en el F¨°rum?una reacci¨® pessimista, justificada perqu¨¨ no s'aprecia una sortida clara de la situaci¨® d'estancament que amena?a totes les ¨¤rees econ¨°miques del planeta. El risc de nova recessi¨® arriba en un moment dif¨ªcil, despr¨¦s d'un episodi dur¨ªssim de crisi, en el qual alguns dels instruments per combatre-la (com la pol¨ªtica monet¨¤ria) s'han provat ja, amb cert ¨¨xit als Estats Units per¨° amb resultats pr¨°xims a la mediocritat a l'¨¤rea del ien i dubtosos a l'¨¤rea de l'euro. Mario Draghi, president del BCE, ha hagut d'anunciar que ¡°reconsiderar¨¤ la seva pol¨ªtica monet¨¤ria al mar? si l'amena?a de deflaci¨® segueix vigent i si la taxa de creixement a l'eurozona segueix sent baixa¡±.

La pol¨ªtica monet¨¤ria ¨¦s b¨¤sica per corregir una crisi global de creixement, per¨° no ¨¦s suficient. El mateix Draghi acaba d'explicar, de passada, la import¨¤ncia de les inversions en infraestructures per incentivar el creixement i estimular la productivitat. La hip¨°tesi d'una recessi¨® nom¨¦s podr¨¤ conjurar-se si es troba la manera que la inversi¨® recuperi la seva confian?a en les expectatives de l'economia a curt i mitj¨¤ termini; per¨° aix¨° no ¨¦s possible si en algunes zones monet¨¤ries, com Europa, encara es mant¨¦ la prioritat de l'ajust pressupostari com a criteri de pol¨ªtica econ¨°mica. Els mercats, fins i tot els de deute, s'entusiasmen sobretot amb el creixement. Per aquesta ra¨® ¨¦s necessari que a Europa, gaireb¨¦ un dels malalts cr¨°nics de l'economia mundial, s'engeguin reformes i programes d'inversi¨® que no generin d¨¨ficit.

El primer pas despr¨¦s de Davos ¨¦s evitar que el p¨¤nic es propagui en forma d'una guerra de divises. Utilitzar la moneda per corregir una situaci¨® que t¨¦ causes estructurals ¨¦s una il¡¤lusi¨®; de fet, produeix danys en els ve?ns que poden ajudar a ressorgir de l'economia pr¨°pia. ?s obligat, a m¨¦s, buscar un nou consens que recuperi el paper de la inversi¨® i els incentius al creixement. Aquestes s¨®n les lli?ons de Davos; per¨° segueix sent incerta la capacitat dels governs per convertir-les en una pol¨ªtica econ¨°mica efica?.