¡°El Govern del PP va aterrir els mercats i va fer inevitable el rescat¡±

Miguel ?ngel Fern¨¢ndez Ord¨®?ez va ser governador del Banc d'Espanya entre el 2006 i el 2012. Li va tocar bregar amb l'esclat de la bombolla immobili¨¤ria i la crisi de les caixes d'estalvis. Ara trenca el seu silenci amb el llibre Economistas, pol¨ªticos y otros animales, en qu¨¨ suggereix que cal canviar la manera de fer pol¨ªtiques a Espanya i potenciar el paper del Parlament. A m¨¦s, fa un relat del moment m¨¦s cr¨ªtic de la crisi financera, el que va portar al rescat d'Espanya per recapitalitzar la banca, oposat al del Govern. La seva tesi ¨¦s que el rescat s'hauria pogut evitar si no fos per l'enorme p¨¨rdua de confian?a que va provocar el nou Govern del Partit Popular per la seva falta d'experi¨¨ncia en la gesti¨® de la crisi i el menyspreu als ¨°rgans supervisors, en particular, el Banc d'Espanya. Segons Fern¨¢ndez Ord¨®?ez, el Govern de Mariano Rajoy, amb Luis de Guindos com a ministre d'Economia, va cometre l'error de magnificar els problemes del sector bancari espanyol per criticar l¡¯Executiu anterior i justificar el "car¨¤cter salvador" del nou Govern. Per¨° el que va aconseguir va ser aterrir els inversors i fer que el rescat fos inevitable.

Pregunta. Ha trencat el seu silenci despr¨¦s de quatre anys. S¡¯ha estat mossegant la llengua?

Resposta. Al principi, s¨ª. Amb la crisi de Bankia jo vaig demanar anar al Congr¨¦s i nom¨¦s em van deixar anar-hi quan ja no era governador. Per¨° despr¨¦s dels primers sis mesos del 2012, en qu¨¨ es va perdre la confian?a a Espanya, les coses que em preocupaven es van encarrilar gr¨¤cies al full de ruta de la troica i al fet que el Govern espanyol es va adonar que havia d'abandonar el populisme en qu¨¨ estava instal¡¤lat. El PP va rebre una lli?¨® tremenda del que ¨¦s perdre la confian?a. Despr¨¦s el Govern central va canviar i la confian?a es va recuperar en termes absoluts, per¨° no relatius. L'injuriat Zapatero va deixar la prima de risc m¨¦s baixa dels cinc pa?sos perif¨¨rics, per¨° ara estem nom¨¦s per sobre de Gr¨¨cia i Portugal, mentre que ens han superat Irlanda i It¨¤lia. En el cas de la reestructuraci¨® del sistema bancari, tot i que va comen?ar malament, va acabar b¨¦ i no hi ha hagut necessitat d'ajudar cap banc, han estat nom¨¦s algunes caixes d'estalvis. Evidentment, ha estat problem¨¤tic i ha requerit diners, per¨° quan un compara amb el que ha passat a Anglaterra, a B¨¨lgica, a Holanda, a Irlanda, o fins i tot en pa?sos que no han tingut bombolla, com Alemanya, on van haver d'ajudar el segon banc, el balan? ¨¦s bo. Tant del que va fer l'anterior Govern, que va convertir les caixes en bancs, que va fer absorbir 30 caixes; com l'actual, que va seguir el full de ruta de la troica, i es va adonar que calia capitalitzar i integrar entitats.

Sense el soroll creat amb Bankia, no s¡¯hauria tancat el finan?ament

P. Vost¨¨ critica molt en el seu llibre la gesti¨® que va fer el Govern del PP en l'inici de la crisi banc¨¤ria. Era inevitable demanar el rescat?

R. Quan ja s'havia perdut la confian?a, s¨ª. El problema va ser que el Govern central va aterrir els mercats, va provocar un grau tan elevat de desconfian?a que es van tancar els mercats i el rescat es va fer inevitable. Per¨° l'ajuda va ser positiva, el fet negatiu va ser fer malament les coses i perdre la confian?a. Durant els governs de Zapatero, Espanya va aconseguir salvar tres atacs. El 2012 no se¡¯n va salvar, en part per sectarisme i populisme. En la primera intervenci¨® en qu¨¨ [Guindos] va dir al Financial Times que la banca necessitava aprovisionar 50.000 milions, era veritat, l'hi havia dit el Banc d'Espanya, per¨° no calia dir-ho, calia fer-ho. Hi ha coses que no cal dir, sin¨® fer, sobretot si denigren la imatge d'un pa¨ªs en un moment molt delicat. El nou Govern espanyol va magnificar el d¨¨ficit anterior, va vendre la idea que Espanya era com Gr¨¨cia, quan no ho era. Es va retardar el pressupost, els r¨¤tings?es van enfonsar, la prima de risc es va disparar i s¡¯hi va sumar la gesti¨® maldestra que es va fer de la crisi de Bankia.

P. Per¨° admet que feien falta aquests diners.

R. Amb una injecci¨® de capital com la calculada pel Banc d'Espanya amb l¡¯FMI, d'uns 50.000 milions i sense soroll, no haurien tancat els mercats, perqu¨¨ el Tresor sortia cada any a demanar 300.000 milions. Per tant, era una xifra assumible si el cas de Bankia s'hagu¨¦s fet, com els altres casos, sense soroll. Per¨° es va voler pintar tan malament que els inversors de fora es van atemorir. De fet, es van haver de demanar 100.000 milions, quan el c¨¤lcul que s'havia fet amb el Banc d'Espanya i l¡¯FMI era de 40.000 o 50.000 milions, que ¨¦s el que va sortir despr¨¦s. Per¨° ¨¦s l¨°gic, perqu¨¨ els mercats estaven aterrits. ?s que l¡¯atemoriment dels mercats va ser espectacular, perqu¨¨ vam passar d'una sospita generalitzada sobre els bancs europeus a una sospita concreta i en primera l¨ªnia sobre la banca espanyola. Va ser passar de dir que tenim el millor sistema financer del m¨®n, que seria discutible, per¨° que no feia mal, a tenir algunes declaracions enviant missatges que ens havien deixat el pitjor sistema financer del m¨®n.

Dir que se salva els bancs i no els ciutadans ¨¦s populisme

P. No s'hauria evitat el rescat amb una supervisi¨® adequada del Banc d'Espanya?

R. El supervisor supervisa, per¨° d'acord amb una legislaci¨®. En aix¨°, el Banc d'Espanya, mentre s'inflava la bombolla, encara que jo no era all¨¤, va fer el que hauria fet qualsevol supervisor, aplicar una normativa que avui sens dubte sabem que ¨¦s inadequada perqu¨¨ donava gran llibertat als bancs per fer el que volguessin i exigia poc capital. Era una normativa totalment insuficient per evitar una crisi i s'est¨¤ canviant en tots els pa?sos.

P. Per¨° el Banc d'Espanya tenia autoritat per fer alguna cosa m¨¦s.

R. I ho va fer. Luis ?ngel Rojo [exgovernador] va introduir les provisions din¨¤miques, antic¨ªcliques, una filosofia que s'ha seguit ara a tot arreu. I tamb¨¦ es va obligar a incloure en els balan?os les titulitzacions. Quan va comen?ar la crisi financera, a Espanya amb prou feines hi havia inversions en actius t¨°xics, a difer¨¨ncia d'altres pa?sos. Amb la resta de la regulaci¨®, no, perqu¨¨ les entitats haurien exigit que se¡¯ls apliqu¨¦s la normativa i prou. A Espanya, la tutela absoluta dels bancs estava al Banc d'Espanya: en canvi, la de les caixes, estava en les comunitats aut¨°nomes; no la tutela de supervisi¨®, que seguia estant al Banc d'Espanya, per¨° s¨ª la de nomenaments, sous, etc¨¨tera. Tot aix¨° estava enormement polititzat. Una de les coses que hem apr¨¨s de la crisi ¨¦s que la barreja de pol¨ªtica i entitats de cr¨¨dit ¨¦s t¨°xica.

P. Alguns inspectors han assenyalat que ells detectaven els problemes, per¨° despr¨¦s a dalt no es feia res.

R. Aix¨° no ho han pogut demostrar mai, que jo s¨¤piga. Jo els vaig convidar, quan alguns deien que s'havia mirat cap a una altra banda, que denunciessin un sol cas i no ho han pogut demostrar mai. L'equip de supervisi¨® era el millor que pod¨ªem tenir. Quan el BCE ha volgut formar el seu equip, ha anat a buscar Ram¨®n Quintana [director general del Mecanisme ?nic de Supervisi¨®] i Margarita Delgado [directora general adjunta del Mecanisme ?nic de Supervisi¨®], que estaven en aquest equip, no ha anat buscat el que va dir que ho estaven fent malament. L'equip que hi havia abans i que hi ha ara ¨¦s b¨¤sicament el mateix i jo crec que ¨¦s el millor. La reputaci¨® de la supervisi¨® del Banc d'Espanya era enorme.

P. Va quedar malmesa amb el rescat?

L¡¯injuriat Zapatero va deixar la prima de risc m¨¦s baixa dels cinc pa?sos perif¨¨rics. Ara estem nom¨¦s per davant de Gr¨¨cia i Portugal

R. Va quedar malmesa entre els qui no coneixien la supervisi¨®, sens dubte. La campanya de desprestigi que llan?a el PP va tenir-hi algun efecte, esclar, i aix¨° va accelerar la caiguda de la confian?a. Si un diu que l'encarregat de supervisar ha estat el causant d'aquest desastre, aix¨° fa mal. En un dels meus comiats al BCE un membre rellevant del Consell de Govern es va aixecar i va dir: ¡®Que estranys sou els espanyols, perqu¨¨ teniu una de les millors supervisions d'Europa i un Govern que ho nega¡¯.

P. Per al ciutad¨¤ ¨¦s dif¨ªcil concebre que s'hagin dedicat milers i milers de milions als bancs.

R. Aix¨° que se salva els bancs i no els ciutadans ¨¦s, al meu parer, populisme. Ha passat el mateix als EUA, a Anglaterra, a Fran?a, a Alemanya¡­ i ha generat la mateixa reacci¨®. En el debat electoral de la campanya del 2011, Rajoy pren aquesta posici¨®, malgrat que llavors la quantitat de diners p¨²blics que havia injectat el Govern de Zapatero era m¨ªnima, perqu¨¨ s'havia aconseguit el capital d'altres bancs i del Fons de Garantia de Dip¨°sits. I Rajoy diu: ¡°No injectarem ni un sol euro¡±. Aix¨° ¨¦s descon¨¨ixer que no hi ha hagut una crisi banc¨¤ria contundent en la qual no hagi calgut injectar diners. El ministre d'Economia va estar dient aix¨° fins a 15 dies abans de ficar els diners a Bankia, en una roda de premsa a l'FMI. Era una idea desgavellada. Per¨° ara Rajoy explica molt b¨¦ per qu¨¨ s'han injectat diners, aix¨ª que no cal que jo ho expliqui. Quan el candidat socialista l'acusa d'haver injectat diners als bancs, el que diu Rajoy ¨¦s: Quina ¨¦s l'alternativa? Deixar que els bancs facin fallida i que els bons no es puguin pagar? Quin efecte t¨¦ aix¨° en un pa¨ªs com Espanya? No ho ha fet ning¨². Al final, les ajudes van per als dipositants i els bonistes.

P. Per qu¨¨ es van autoritzar fusions que van resultar que no eren viables, com Bankia?

R. Bankia apareix com a no viable amb la segona recessi¨®. Bankia apareixia com a viable quan es va fer, en el primer per¨ªode del 2011, i no nom¨¦s per a la supervisi¨® del Banc d'Espanya, sin¨® tamb¨¦ per als bancs estrangers m¨¦s importants, per als qui van invertir¡­ El problema ¨¦s que surt a borsa en el moment en qu¨¨ arrenca la segona recessi¨®, que ¨¦s devastadora, perqu¨¨ ja no hi havia tots els coixins i les reserves de la primera. La segona recessi¨® es carrega Bankia. Amb la informaci¨® que tenia el supervisor, Bankia era viable i ¨¦s evident que despr¨¦s va deixar de ser-ho. Una altra cosa que deia el PP ¨¦s que les integracions eren un horror i que Bankia era una equivocaci¨®. Despr¨¦s han canviat completament, no han desfet Bankia i dividit en set. Per qu¨¨? Perqu¨¨ quan tu integres pots treure set gestors dolents, canvies el gestor i et permet unes sinergies que s¨®n fonamentals. I, a m¨¦s, mantens l'activitat.

A les caixes d¡¯estalvis, la tutela de nomenaments, sous i altres coses estaven en mans de les comunitats

P. Quan el nou equip de Bankia demana 19.000 milions, al Banc d'Espanya es considerava que n'hi podia haver prou amb xifres inferiors.

R. Doncs s¨ª, abans que entr¨¦s el ministeri en el tema, Supervisi¨® estava parlant d'unes xifres inferiors, per¨° es va generar tal desconfian?a que no n'hi hauria hagut prou. Si Bankia hagu¨¦s fet una reestructuraci¨® com la resta, sense soroll, doncs s'hi hauria ficat el que fos, per¨° si fa una reestructuraci¨® amb soroll, dient que aix¨° ¨¦s terrible, que est¨¤ fatal, doncs costar¨¤ m¨¦s. La desconfian?a val diners.

P. Va ser massa reticent el Govern de Zapatero a injectar diners a les caixes i aix¨° va complicar despr¨¦s els problemes?

R. No ¨¦s que fos reticent, ¨¦s que es va poder fer sense fer servir gaireb¨¦ els diners del contribuent, amb capital d'altres bancs i del Fons de Garantia de Dip¨°sits. Jo entenc que el PP hagi hagut de ficar m¨¦s de 40.000 milions, perqu¨¨ les altres fonts ja s'havien esgotat. Si has d'injectar diners, si no n'hi ha, has d'injectar fons p¨²blics. Jo sempre he fet el que m'ha dit el Departament de Supervisi¨®, he pogut equivocar-me si s'ha equivocat Supervisi¨® i fins ara no veig que hagi estat aix¨ª. La Supervisi¨® del Banc d'Espanya t¨¦ algunes idees molt elementals, per¨° molt positives: les resolucions dels bancs i les substitucions cal anunciar-les quan estan tancades. Hi ha una saviesa en la supervisi¨® que, si no en tens, t¨¦ uns costos enormes. La supervisi¨® estava molt preocupada no nom¨¦s de resoldre els problemes, sin¨® tamb¨¦ de no contagiar les tres grans entitats, dos bancs i una caixa [Santander, BBVA i La Caixa], perqu¨¨ aix¨° hauria estat mortal per a Espanya. Aix¨° era una obsessi¨®. Espanya podia digerir una reestructuraci¨® del 25% dels seus actius, la meitat de les caixes, per¨° no hauria pogut digerir una crisi del Santander o del BBVA. Els temes de contagi, de confian?a, s¨®n els que es van trencar en aquests sis mesos. Els problemes els vam tenir quan el ministeri va comen?ar a voler introduir-se en la gesti¨® banc¨¤ria.