El nou rumb

El terrorisme verbal contra un Govern d'esquerres sona molt sobreexcitat els ¨²ltims dies, com sona sobreactuat algun acte carregat d'insol¨¨ncia a compte dels somriures del dest¨ª. Segons sembla, ja res ¨¦s normal o tot ha deixat de ser previsible, com si els resultats del 20-D haguessin tret del seu lloc les falques d'algunes portes. ?s veritat que no hi havia cap costum de veure desembarcar al Parlament 40 diputats d'un partit seminou, Ciutadans, ni menys encara els 69 agrupats a Podem, nou del tot. Cap ¨¦s aqu¨ª per engreixar els marges del poder sin¨® per disputar amb el PSOE l'espai pol¨ªtic que ha deixat un PP captiu dels seus quatre anys d'ostentosa sordera dura. Junt amb el PSOE, aquests dos partits cobreixen gaireb¨¦ dos ter?os del Parlament. Amb els dos diputats d'IU, que haurien de ser respectats com a aut¨¨ntics herois (perqu¨¨ porten damunt cadascun mig mili¨® de vots), surt un menys que el PSOE del G¨¨nesi el 1982: 201 diputats.

Partir d'aquest retrat ajuda a comprendre els nervis d'alguns sectors. Aspiren al fet que no es noti, o es noti tan poc com sigui possible, el canvi profund que ha viscut el Parlament i segurament fan el que han de fer: alarmisme catastrofista i t¨¤ctic. M¨¦s sorprenent ¨¦s que la pressi¨® per buscar un acord amb el PP sembli arribar des de baronies altives del PSOE. Per¨° tamb¨¦ a Extremadura o a Andalusia el votant d'esquerra i centreesquerra ha repartit el seu vot entre dos i fins a tres formacions. Sota la presid¨¨ncia auton¨°mica de Susana D¨ªaz, el PSOE ha tret un minso diputat m¨¦s que el PP (22 contra 21), mentre que a Podem n'hi cauen 10, i a Ciutadans, 8.

Una part dels socialistes, no obstant aix¨°, registra sense registrar-ho el canvi de cicle que viu el pa¨ªs i rep amb recel emf¨¤tic possibles acords amb Podem. Els despatxen en privat com aventurerisme irresponsable o potencialment busca-raons. A Podem se li sol imputar el populisme descarnat d'aspirar al poder com sigui perqu¨¨, com tothom sap, el PP i el PSOE s¨®n actors pol¨ªtics amb decidida vocaci¨® de marginalitat i impertorbables davant la temptaci¨® del poder. Els uns s¨®n seriosos i els altres no, per¨° jo continuo sense entendre-ho.

M¨¦s aviat crec que est¨¤ en joc durant aquestes setmanes el cr¨¨dit de l'esquerra en el seu conjunt, tant del PSOE com de Podem, i incloc un sector de Ciutadans i, per descomptat, el mili¨® heroic de votants d'IU. La percepci¨® de la necessitat d'un canvi de poder ha deixat de ser intu?tiva o demosc¨°pica; ¨¦s pol¨ªtica perqu¨¨ aquests 200 diputats encarnen l'aspiraci¨® a un nou Govern per¨° encarnen sobretot un nou cicle hist¨°ric que concerneix la mateixa intimitat de l'Estat. Si alguna cosa ensenya l'actual Parlament, amb corbates i sense corbates, ¨¦s aquesta aspiraci¨® repartida en sigles diverses per¨° no for?osament enemigues. La pregunta ¨¦s si el PSOE prefereix acaronar pac¨ªficament el seu votant m¨¦s conservador i envellit o aspira a armar aquesta renovaci¨® de futur amb altres esquerres, rares, a estones ingovernables i fins i tot reptadores, per¨° nascudes del relleu generacional, de la crisi econ¨°mica salvatge i de la indecorosa gesti¨® que el PP ha fet de la seva majoria absoluta.

?s m¨¦s sorprenent que la pressi¨® per buscar un acord amb el PP sembli que arriba des de baronies del PSOE

Tot nou cicle ¨¦s, gaireb¨¦ per definici¨®, incert i vacil¡¤lant. Per¨° a partir dels seus programes respectius, no sembla dif¨ªcil tra?ar les l¨ªnies de punts que acabin dibuixant, en innombrables comissions i subcomissions, solucions acordades en cru?lles socialment i democr¨¤ticament calentes: la despolititzaci¨® d'organismes judicials, la redefinici¨® de la funci¨® del Senat, l'empla?ament de la q¨¹esti¨® catalana en un pla pol¨ªtic (inclosa alguna forma de consulta resolutiva), la revisi¨® de la llei electoral i les seves clamoroses injust¨ªcies (incl¨°s el finan?ament dels partits), la derogaci¨® de la llei Wert i de la llei de reforma laboral (o la seva substancial modificaci¨®), la reducci¨® del venjatiu IVA cultural. Fins i tot el PP podria acabar sumant-se a aquest o aquell acord per necessitat de superviv¨¨ncia i per evitar la despietada solitud parlament¨¤ria que s'ha guanyat sol.

No semblen metes ut¨°piques ni mera fanf¨¤rria per al PSOE i Podem, com a m¨ªnim, i tampoc per als 40 diputats que encarnen la urg¨¨ncia d'una renovaci¨® sist¨¨mica. Renunciar a alguna forma d'acord pot enfonsar en el descr¨¨dit per a molt temps l'impuls refundador d'una democr¨¤cia tan xacrosa i anquilosada com ho est¨¤ avui el PP, ¨²ltim testimoni de la por d'una democr¨¤cia al pur estil del segle XXI.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.