Petit es fa gran

Del primer dia en qu¨¨ va obrir les portes la centen¨¤ria botiga Petit, el 1916, nom¨¦s en queda el local. Al n¨²mero 48 del carrer de Sant Quirze, a Sabadell, ja no es veu cap de les escombres de canya i palma que fabricava el propietari, Josep Petit, ni les cordes que l'esparter nouvingut de T¨¤rrega instal¡¤lava als pous dels ve?ns. L'establiment ¨¦s ara un modern comer? de bosses i maletes que celebrar¨¤ al mar? el seu centenari i que guarda el secret de la fam¨ªlia Petit per mantenir un negoci durant quatre generacions: adaptar-se als temps.

¡°Al principi aix¨° era una esparteria, per¨° vam haver d'evolucionar per sobreviure quan l'espart ens va deixar¡±, recorda Ramon Petit, de 95 anys. A l'¨¨poca en qu¨¨ el seu pare s'iniciava com a comerciant, la rebotiga era el seu taller; la planta superior, casa seva, i les golfes, el rac¨® on va n¨¦ixer. Als 12 anys, es va passar l'estiu ajudant a la botiga, que s'havia diversificat una mica i ja inclo?a articles com bosses per a estiuejants. En arribar l'hivern, va proposar anar a l'escola nocturna per poder seguir col¡¤laborant en el negoci familiar. Mai es va arribar a plantejar fer una altra cosa: ¡°El meu pare sempre va esperar que l'ajud¨¦s. No podia dir que no¡±. Nom¨¦s la guerra va aconseguir allunyar-lo de casa.

Acabava de fer 18 anys quan la Rep¨²blica el va cridar per integrar la que despr¨¦s es va con¨¨ixer com la Lleva del Biber¨®. Durant l'any que va passar a la guerra, li va tocar formar part del combat m¨¦s llarg i un dels m¨¦s sagnants: la batalla de l'Ebre. Des de la tranquil¡¤litat de la seva botiga, Ramon Petit nom¨¦s aixeca la veu quan recorda els seus dies al front: ¡°El pitjor era no saber si l'endem¨¤ continuaria amb vida¡±. En comparaci¨®, els seg¨¹ents quatre anys que va passar cuidant les mules de l'Ex¨¨rcit al Marroc no li van semblar tan dolents.

Encara li van quedar dos anys m¨¦s de servei militar a Barcelona. Aquesta vegada, en una oficina, on va aprendre ¡°una mica¡± de comptabilitat que despr¨¦s li resultaria ¨²til en la gesti¨® de la petita botiga de Sabadell. Va animar el seu pare a deixar les escombres de canya i passar-se a les persianes. ¡°Ja en ven¨ªem, per¨° se'm va acudir que tamb¨¦ pod¨ªem fer-les nosaltres¡±, explica. Van comprar un teler amb el qual elaboraven les de fil i una altra m¨¤quina per les de filferro. ¡°?rem els ¨²nics fabricadors de persianes de filferro de la zona i fins i tot avui pots veure'n alguna a les finestres de cases antigues¡±, assegura.

Quan les persianes americanes es van posar de moda, les comandes van caure. Petit ja havia deixat enrere l'espart i va comen?ar a incrementar la quantitat de bosses i paraig¨¹es al local. El carrer de Sant Quirze havia canviat la terra per les llambordes quan l'onada d'immigrants vinguts d'altres ciutats d'Espanya ja feia temps que estava instal¡¤lada als voltants, atrets per l'ocupaci¨® que oferien les f¨¤briques de la ciutat. ¡°Vam veure que tornaven als seus llocs d'origen per les vacances i que necessitaven maletes¡±, recorda. Aix¨ª va ser com el negoci va fer un gir final cap a la venda de maletes i bosses, un sector en el qual, de moment, es mant¨¦ i fins i tot s'expandeix: dos dels n¨¦ts ja han obert tres establiments m¨¦s a Sabadell i Sant Cugat del Vall¨¨s.

¡°El que ha perm¨¨s que aquesta casa aguanti ¨¦s la seva evoluci¨®. Si ens hagu¨¦ssim aferrat a l'espart, haur¨ªem hagut de tancar¡±, admet la filla de Petit, Rosa. Ella i la seva germana, ?ngels, tamb¨¦ van passar l'adolesc¨¨ncia compatibilitzant l'escola amb l'atenci¨® als clients. Ara, hi treballa amb la seva filla, Meritxell Huguet, en un local que s'ha ampliat i renovat quatre vegades al llarg d'aquests 100 anys. Esperen poder tancar el carrer de Sant Quirze, ara per als vianants, per celebrar el centenari en una festa el proper 19 de mar?. Una reuni¨® en la qual puguin festejar que el negoci iniciat pel seu avi ha resistit avatars com la guerra o l'¨²ltima crisi econ¨°mica, ¡°la pitjor i la m¨¦s llarga¡±, segons Ramon Petit i els 95 anys de vida que l'avalen.