Viatgi amb nosaltres

Fa un parell de mesos vaig rebre un c¨¤rrec addicional en la factura de Movistar. Vaig contractar per tel¨¨fon una tarifa plana d'itiner¨¤ncia al Canad¨¤ que, segons sembla, no es pot contractar. Les operadores amb qui vaig parlar per exposar la queixa em van dir que no podia ser, que el que servia per als Estats Units servia per al Canad¨¤. Fins que van comprovar b¨¦ la documentaci¨®.

L'¨²nic que vaig demanar a les operadores amb qui vaig parlar ¨¦s que reconeguessin que m'havien donat una informaci¨® err¨°nia. El cabreig no era ni tan sols una possibilitat. S¨¦ en quines condicions treballen i la formaci¨® deficient que se'ls d¨®na. Conec alguna subcontracta, m'he assegut als seus cubiculums i entenc qu¨¨ significa estar hores i m¨¦s hores treballant en aquestes condicions, i per treballar s'ent¨¦n aguantar queixes, crits i insults. Les operadores, i parlo en femen¨ª perqu¨¨ la major part ho s¨®n, s¨®n el millor escut que han pogut trobar les companyies.

El m¨¦s dif¨ªcil de descriure sol ser el que tenim just al costat. No ¨¦s f¨¤cil descriure el m¨®n laboral sense caure en t¨°pics, d'aqu¨ª ve la necessitat de tenir el coneixement necessari que pugui situar cada relat al punt just. ?s just el que ha fet Ernest Ca?ada al seu llibre Las que limpian los hoteles (Ic¨¤ria). Ca?ada entrevista desenes de treballadores invisibles de pur invisibilitzades. El llibre recupera un espai que hauria d'haver estat el dels mitjans de comunicaci¨® ¡ªpotser massa en deute amb tants poders¡ª i obre debats que, de tan humans, no ens poden ser aliens.

Les cambreres de pis dels hotels s¨®n una de les ¨²ltimes baules d'una cadena tur¨ªstica que mira d'optimitzar beneficis a costa de maximitzar els perjudicis per a molts treballadors. Ho han sentit mil vegades per¨° hi ha novetats: l'afany i la professionalitzaci¨® amb qu¨¨ s'expressa el rendiment econ¨°mic, per exemple, o la fa?ana amb la qual es protegeix, o l'en¨¨sima constataci¨® que l'explotaci¨® laboral comporta la p¨¨rdua de dignitat de qui la pateix¡­ El pitjor que pot fer una empresa ¨¦s humiliar el seu treballador fent-li perdre l'ofici. Les cambreres entrevistades no es queixen de la seva feina, es lamenten de la penositat de les condicions en qu¨¨ l'exerceixen. Fan bona aquella m¨¤xima que un no sol deixar l'empresa, sol deixar el seu cap. Quan s'ho pot permetre.

La subcontractaci¨®, els estudiants en pr¨¤ctiques, l'atomitzaci¨® de les relacions s¨®n handicaps que se sumen a un calendari ca¨°tic i a un horari extenuant. El resultat ¨¦s dolor¨®s, f¨ªsicament i an¨ªmicament. A moltes els fa vergonya dir de qu¨¨ treballen, la mateixa vergonya que ens fa a molts veure-les c¨®rrer pels passadissos, arrossegar carros pesad¨ªssims i pensar que podrien ser les nostres mares.

Missatgers, agricultors o les Escales de Movistar. L'invisible, al final, ¨¦s al costat de casa. Els nostres problemes poden ser els de les dependentes. O els de les hostesses de vol de companyies de baix cost. O els dels correctors. O els contractes en pr¨¤ctiques. Ja no parlo de conciliar vida laboral i vida familiar, parlo dels problemes de massa gent per conciliar la vida amb la vida, d'una gran part de la poblaci¨® que ni tan sols pot aspirar a veure reconegut el seu relat. D'aqu¨ª ve la import¨¤ncia del treball de Ca?ada i d'editorials com Ic¨¤ria.

Las que limpian los hoteles mostra, a m¨¦s, biaixos que cr¨¨iem oblidats, com el desig d'emancipaci¨® basat en la identitat de classe, lluny del paternalisme. O la defensa d'un treball f¨ªsic que no ¨¦s una deshonra, malgrat el discurs dominant, el que ¨¦s una deshonra ¨¦s humiliar el mateix treball per humiliar aix¨ª el treballador. Tamb¨¦, esclar, el dolor f¨ªsic que provoca l'esfor? continuat es transforma en dolor moral.

Tinc un amic camioner que va tenir un problema semblant al meu amb una companyia de tel¨¨fon. Li van cobrar no s¨¦ quant de m¨¦s. No s¨¦ si tenia ra¨® en la seva queixa, per¨° despr¨¦s del meu ¨²ltim incident, no tinc cap motiu per portar-li la contr¨¤ria. Un dia, fa temps, va aparcar massa a prop d'uns tel¨¨fons p¨²blics. Massa a prop, deixem-ho aix¨ª, aquestes coses passen. No va trucar a l'asseguradora, esclar, era la seva petita venjan?a ¡ªb¨¦, no tan petita¡ª contra la multinacional que, a m¨¦s, va servir per moure una mica m¨¦s l'economia. En la l¨°gica del neoliberalisme, diguem-ho destrucci¨® creativa.

(De Movistar no n'he sabut res m¨¦s).

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.