A totes contra ells

Ja era hora. Per fi una reforma ha aconseguit posar els escriptors al seu lloc. Despr¨¦s de la seva jubilaci¨® han de decidir qu¨¨ prefereixen: cobrar la pensi¨® que els correspongui o b¨¦ mantenir els ingressos que hagin generat i que generi la seva activitat professional. L'entrellat legal ¨¦s m¨¦s complex per¨° el seu sentit ¨¦s afortunadament bastant pla: es tracta de posar fi al frau infamant de tant d'escriptor que cobra una pensi¨® i que es permet, a m¨¦s, continuar acaparant emoluments torrencials, insaciables com solen ser, a m¨¦s de dips¨°mans caparruts, noct¨¤mbuls irredempts i bocamolls il¡¤lustr¨ªssims.

El Govern del PP ha activat aquesta nova legislaci¨® perqu¨¨ els abusos v¨¦nen de lluny. La indig¨¨ncia en qu¨¨ va acabar Gabriel Celaya pretenia fer-nos creure que els escriptors d'¨¨xit poden acabar vivint sense res, sense ¨¨xit i sense diners. Ning¨² es va deixar enganyar perqu¨¨ no hauria passat res si hagu¨¦s sabut administrar assenyadament els seus ingressos, la seva caixa A i la seva caixa B, el seu patrimoni impr¨¨s i la seva quadratura moral. Quin un!

El conte de la ll¨¤grima ja no cola. En aquest pa¨ªs de mil dimonis els escriptors ja no s¨®n els ¨²ltims p¨¤ries de la terra ni viuen en soterranis infectes o golfes prestades com la que va utilitzar en els ¨²ltims anys de la seva vida Cervantes, ell s¨ª heroic i manc de deb¨°, tot i que de les dues coses se'n burl¨¦s Lope de Vega. Tot aquest temps fosc s'ha acabat perqu¨¨ avui els veiem guanyar premis multimilionaris tota l'estona per la tele. No hi ha cap escriptor que un dia o un altre no s'emporti la meitat dels 600.000 euros del Planeta (l'altra meitat va cap a Hisenda): qui no l'ha guanyat ja, a hores d'ara despr¨¦s de tanta passi¨® liter¨¤ria? I si no ¨¦s aquest premi, ser¨¤ un altre, perqu¨¨ n'hi ha de tots els colors i sempre amb quanties que espanten. Els guanyen, a m¨¦s, sense esfor? i sense moure's de casa, sense preocupar-se de la veuassa del cap o la perf¨ªdia de la cap perqu¨¨ no en tenen; van per lliure i fins i tot alguns es pretenen afortunades criatures de la creaci¨®. Fins i tot l'editor Jordi Herralde, tip de fer guanyar diners als escriptors en espanyol, ara ha decidit enriquir els escriptors en catal¨¤ i els n'ha regalat un altre, un altre premi m¨¦s, dotat amb sis mil euros. Alg¨² recorda qu¨¨ s¨®n sis mil euros? S¨®n sis mesos de sou mileurista, i en sis mesos es poden fer un munt de llibres, si us plau; jo crec que fins i tot m'escric un llibre en catal¨¤, un altre en castell¨¤ i em sobra temps per autotraduir-los per seguir alimentant el tsunami d'euros.

Alg¨² ho havia de dir per treure'ns de damunt aquesta resignaci¨® a la petulant vanitat dels autors, escrivint en diaris de tiratges milionaris a l'hora que volen, parlant del que volen, malparlant del que volen o xiuxiuejant les seves contrarietats mortals de la mort. Per fortuna, no sempre s'atreveixen a dir el que pensen (si pensen alguna cosa), i amb aquesta nova normativa menys encara: aviat comen?aran a anar amb m¨¦s compte en aquest ofici cantoner d'anar parlant i pensant en veu alta, o fins i tot anar explicant les coses embullant-les per caprici i no com li agraden a tothom i com ha de ser, com a Cu¨¦ntame, precisament.

No dic que calgui engarjolar-los a tots, tot i que a algun l'hi aniria molt b¨¦. Per¨° s¨ª que est¨¤ molt b¨¦ que deixin d'abusar dels contribuents, ni ¨¦s decent tampoc que se'ls deixi seguir cobrant els royalties de les vendes dels seus llibres, i molt menys si han estat llibres amb ¨¨xit, perqu¨¨ aix¨° ja ¨¦s directament delictiu. Ja ho s¨¦, ja s¨¦ que tots, tots els escriptors es queixen que no venen res, cobren una mis¨¨ria, gaireb¨¦ ning¨² compra llibres, gaireb¨¦ tots els lectors s¨®n pirates potencials i gaireb¨¦ ning¨² pot viure del que escriu encara que escrigui en dos diaris, tres r¨¤dios, quatre digitals i a sobre pret¨¦n aspirar a un premi. Que si no hi arriben, que si guanyen poc, que si els mitjans en paper, que si la publicitat digital, que si aix¨° i que si all¨° altre. Prou, per D¨¦u, ja n'hi ha prou de tanta plorera i que treballin d'una vegada com tothom.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista