El PSOE, entre dos mals

Aquesta setmana culminar¨¤ la segona ronda de consultes de Felip VI per proposar un candidat a la presid¨¨ncia del Govern central. La Constituci¨® ho deixa ben clar i no cal ser catedr¨¤tic de res per interpretar el que diu l'article 99: el Rei proposar¨¤ (no nom¨¦s pot proposar, o convidar o oferir, sin¨® que proposar¨¤) un candidat a trav¨¦s del president del Congr¨¦s. Aquesta ¨¦s una tasca inexcusable del Monarca i les possibilitats de l'enc¨¤rrec s¨®n molt ¨¤mplies, ja que el president del Govern ni tan sols ha de ser diputat; i tampoc existeix termini determinat per a la decisi¨® reial.

Una vegada el Monarca compleixi amb la seva obligaci¨® constitucional, els altres han d'atendre la seva. En el cas del president del Congr¨¦s, ha de convocar un ple per votar la investidura del candidat proposat. Si aquest no obtingu¨¦s la confirmaci¨® de la Cambra, passaria un termini de dos mesos abans que es dissolgu¨¦s, en cas que cap altre pretendent aconsegu¨ªs ser investit durant aquest per¨ªode. Per¨° i si els successius encarregats de formar govern renuncien a fer-ho davant del president del Congr¨¦s, mai formalment davant del Rei, ja que aquest t¨¦ l'obligaci¨® de proposar alg¨², i no hi ha votaci¨® parlament¨¤ria? Les lleis no preveuen res sobre aquest tema, encara que algunes interpretacions jur¨ªdiques suggereixen que convocada la primera sessi¨® d'investidura i si el candidat renuncia a la seva eventual elecci¨®, podria entendre's que el termini de dos mesos per a la dissoluci¨® de les cambres comen?a a partir de la data del ple, per fallit que sigui. Interpretaci¨® ¨²til a efectes pragm¨¤tics per¨° que llan?ar¨¤ ombres de tota mena sobre la legitimitat del proc¨¦s electoral.

D'altra banda, si l'ego extralimitat i les ambicions puerils dels l¨ªders porten finalment a la convocat¨°ria de noves eleccions, el calendari previsible indica que no seran en cap cas abans de mitjan juny, amb la qual cosa en el millor dels mons fins a final de juliol, o agost, no hi haur¨¤ encara nou Govern. Fins llavors, i des de l'octubre de l'any passat, Espanya haur¨¤ estat governada ¨C¨¦s un dir¨C per un Executiu en funcions, sense capacitat d'iniciativa legislativa, amb un pressupost que recusa la UE i aprovat a proposta d'un Govern agonitzant i per un Parlament no destinat a vigilar la seva execuci¨®. A partir d'aqu¨ª ¨Ci entre altres coses¨C el nou Executiu haur¨¤ de revisar el pressupost recusat per la Comissi¨® Europea i elaborar-ne un de nou per al 2017 abans de l'1 d'octubre. No s¨®n bones not¨ªcies perqu¨¨ els agents econ¨°mics prenguin les decisions que els competeixen.

Un Govern en funcions pot ser efectiu en el manteniment de l'ordre p¨²blic i en l'aplicaci¨® de les lleis, per la qual cosa el desafiament sobiranista catal¨¤ ser¨¤ amb tota seguretat confrontat durant aquest interregne. Confrontat per descomptat, per¨° de cap manera solucionat, ni de forma incipient. Mariano Rajoy va ser un interlocutor impossible amb Catalunya com a president del Govern amb el suport d'una majoria absoluta; ho ser¨¤ encara m¨¦s sent un primer ministre en precari.

Caldria negociar pol¨ªtiques, i no carteres, per intentar formar un Govern de coalici¨®

Hi ha moltes altres coses que patiran fins a la formaci¨® d'un nou Executiu, a m¨¦s de la timidesa dels inversors. Ser¨¤ impossible, per exemple, aprovar un pla de xoc per a pol¨ªtiques socials o corregir l'arbitr¨¤ria i ca¨°tica pol¨ªtica fiscal de Montoro. V¨ªctima segura ser¨¤ tamb¨¦ la nostra acci¨® a l'exterior, quan s'estan produint canvis en els quals el paper d'Espanya ¨¦s inexistent. Cap mandatari estranger que es pre? estar¨¤ disposat a signar acords amb un gabinet destinat a morir. I mentre tot Europa debat sobre el futur dels refugiats, la fa?ana de l'Ajuntament de Madrid llueix una gran pancarta ("Welcome refugees") amb un nombre de lletres superior al dels refugiats mateixos que hem acollit en els ¨²ltims mesos. Tot un sarcasme.

Aquests exemples serveixen per posar en relleu la incomunicaci¨® culpable dels qui haurien d'estar negociant pol¨ªtiques i no carteres per mirar de formar un Govern de coalici¨® capa? de gestionar els problemes. Les solucions demanden una reforma de la Constituci¨®, i fins i tot alguns dels actuals diputats hi van prometre lleialtat amb la intenci¨® de reformar-la. No ho podran fer si no es busca un cam¨ª que permeti la cooperaci¨® lleial i no tramposa del PP, amb majoria al Senat i minoria de bloqueig al Congr¨¦s.

Tenint en compte la pertin¨¤cia hier¨¤tica dels dirigents a l'hora d'entaular negociacions que resolguin aquests problemes, si el PSOE s'enfronta a l'eventualitat d'intentar un Govern de progr¨¦s haur¨¤ de triar entre dos mals: construir un gabinet hostil al PP, que podr¨¤ boicotejar qualsevol intent socialista de reformar la Carta Magna, frustrant aix¨ª les promeses electorals fetes als votants socialistes; o arriscar-se a unes noves eleccions de resultat incert per al seu partit. Alhora permetran que el mateix PP governi gaireb¨¦ un any m¨¦s del que li corresponia, sense que el Parlament pugui exercir-ne el control. Esperem que les bases siguin capaces de destriar entre aquests dos mals, at¨¨s que els seus dirigents semblen renunciar a la responsabilitat de fer-ho per si mateixos.