Un Le Brun per al Liceu

L¡¯exposici¨® Dibuixar Versalles. Charles Le Brun 1619-1690, al CaixaForum de Barcelona ¡ªes pot veure encara fins al dia 14¡ª, d¨®na la possibilitat de veure per primer cop a Barcelona el treball realitzat per diversos artistes dirigits per Le Brun en els revestiments i decoracions de sales, galeries i escales d¡¯aquest gran palau aixecat per Llu¨ªs XIV. Concretament s¡¯hi poden veure els dibuixos en cartrons que van ser utilitzats per executar les desaparegudes pintures de la caixa de l¡¯Escala d¡¯Ambaixadors i els de la Galeria dels Miralls.

Les figures a escala natural, que deixen const¨¤ncia del talent i l¡¯habilitat de Le Brun pel dibuix, la precisi¨® en capturar els gestos i el gust i la intu?ci¨® per compondre escenes, produeixen un atractiu efecte en veure l¡¯espl¨¨ndida decoraci¨® habitada per les figures que es barregen amb l¡¯arquitectura dibuixada a les parets i els sostres.

Les figures ajuden, d¡¯una banda, a compondre l¡¯escena real, i de l¡¯altra a donar escala al conjunt. Entre aquestes trobem cavalls, galls o lleons i figures mitol¨°giques o reals. Figures humanes i decoraci¨® formen un continu totalment fusionat, ja que els dibuixos contenen una important part d¡¯elements arquitect¨°nics: pilars, columnes, balustrades, arcs, finestres, voltes i galeries que eixamplen fict¨ªciament l¡¯espai de la caixa de l¡¯escala, tot inventant una arquitectura de la qual formen part les figures, i transformen la decoraci¨® en una escena total, gr¨¤cies a un sentit de la composici¨® i de la perspectiva extraordinaris. Aqu¨ª els dibuixos han modificat i millorat l¡¯arquitectura, i m¡¯atreviria a dir que s¨®n els responsables de convertir la construcci¨® b¨¤sica del palau en arquitectura. Els dibuixos afegeixen una planta m¨¦s al cos de l¡¯escala i doblen la profunditat de la cara oposada a l¡¯entrada, tot inventant una galeria amb voltes i creant un efecte de llum en aquest costat sense finestres. En aquest sentit, les figures hi afegeixen realisme i versemblan?a. Es podria dir que aquestes decoracions reprojecten l¡¯espai de l¡¯escala.

Els dibuixos del gran

A l¡¯exposici¨® es pot veure la pel¡¤l¨ªcula que mostra el proc¨¦s de restauraci¨® dels cartrons que, perforant-los, permetien tra?ar la base de les pintures. Especialistes del Louvre apareixen netejant els cartrons, llevant les velles teles en les quals estaven encolats, reparant les ferides produ?des per les incisions que permetien traslladar els dibuixos a parets i sostres, llevant les antigues coles pr¨¨viament hidratades, enganxant paper japon¨¨s per donar consist¨¨ncia i, finalment, col¡¤locant noves teles. ?s tan perfecte que ens adonem que hem convertit en un art la restauraci¨®, en la qual hem sabut reunir t¨¨cniques modernes i, alhora, un treball que requereix les mans d¡¯un cirurgi¨¤ dotat de la sensibilitat que un artista posseeix de manera innata. La brutal mala consci¨¨ncia soterrada, que els apologistes de les avantguardes del segle XX han contribu?t a formar, i que ens impedeix actualment de fer un gran art, fa possible que la creaci¨® art¨ªstica sigui avui en molts casos una broma de malt gust i, en canvi, la restauraci¨® es presenta com l¡¯espai de l¡¯excel¡¤l¨¨ncia. Sembla talment com si f¨®ssim capa?os de restaurar la bellesa, per¨° incapa?os de crear-la.

En veure aquests cartrons no puc evitar pensar en la instal¡¤laci¨® d¡¯art comercial de Frederic Amat sobre la fa?ana del Liceu, una versi¨® de l¡¯aplicada a l¡¯Ohla Hotel de la Via Laietana. El Liceu podria haver servit per assajar una decoraci¨® que don¨¦s a la fa?ana el car¨¤cter que no posseeix. Les decoracions amb elements arquitect¨°nics a base de columnes, pilastres i frontons com a les fa?anes de Santes Creus, o les decoracions on¨ªriques com a la Casa Negre, van ser habituals. Perqu¨¨ no ho podem intentar avui? Si ¨¦s veritat que els que defensen la instal¡¤laci¨® creuen que la fa?ana del Liceu ¨¦s la d¡¯un casino de ciutat interm¨¨dia (que probablement ho sigui), aleshores, per qu¨¨ no encarregar a alg¨² amb talent un treball que la millori? Tenim avui cap Le Brun? Si no el busquem no el trobarem, i si no tenim un sentit de bellesa cultivat, tampoc el sabrem buscar i caurem en el parany de la banalitat oportunista disfressada d¡¯avantguarda. Seguint l¡¯argument que he pogut llegir aquests dies d¡¯aquells que asseguren que la proposta de la intervenci¨® sobre la fa?ana del Liceu ¨¦s filla d¡¯aquest temps, assegurant que cada temps t¨¦ una manera d¡¯expressar-se, aleshores tamb¨¦ podr¨ªem preguntar-nos per qu¨¨ acceptem la tirania d¡¯aquest temps mancat de bellesa, sensibilitat i sentit d¡¯atemporalitat.

?