Actors jugant a ser actors

Per qu¨¨ alg¨² decideix ser actor? ?s diferent d'exercir d'advocat o professor? Cal tenir una personalitat especial? Quins sacrificis personals implica i quin paper hi t¨¦ el p¨²blic? El dramaturg Pere Riera reflexiona sobre el que representa aquesta professi¨® a Inf¨¤mia, una obra que uneix a La Villarroel tocs de com¨¨dia amb l'intent de descobrir els misteris i les pors personals que amaguen els protagonistes. Especialment pel que fa a Eva Dol?, personatge que interpreta Emma Vilarasau.

L¡¯Eva ¨¦s una reconeguda i veterana actriu que, despr¨¦s d'abandonar la seva professi¨®, exerceix de coach. Per qu¨¨ va decidir baixar dels escenaris i aparcar la seva aparentment reeixida carrera ¨¦s un dels fils conductors del muntatge. ¡°?s una dona molt exigent¡±, explica Vilarasau. L¡¯Eva est¨¤ dirigint unes classes per aprofundir la t¨¨cnica teatral de dos actors m¨¦s joves, la Sara (Anna Moliner) i l¡¯Aleix (Francesc Ferrer). La primera, d¡¯una trentena, sent que es troba al l¨ªmit; fa anys que es dedica a la professi¨® per¨° creu que no acaba d'encaixar ni de trobar el seu lloc. Res ¨¦s com ella s¡¯havia imaginat en un inici, quan va decidir dedicar la seva vida a la interpretaci¨®. La seva frustraci¨® no nom¨¦s abasta l'¨¤mbit del treball, sin¨® que tamb¨¦ s'est¨¦n a la seva faceta personal. Si canviar¨¤ de rumb o seguir¨¤ intentant-ho, ¨¦s un altre dels misteris d¡¯Inf¨¤mia.

En Francesc, en canvi, no s'ha plantejat qu¨¨ significa dedicar-se a la interpretaci¨®. Li agrada ser actor, sobretot per totes les coses que envolten l'ofici. Com si fos un dels personatges que interpreta, no dubta a fer servir la frivolitat o la ironia en la seva vida di¨¤ria. Aix¨ª emmascara el que no li agrada de la seva personalitat. La inseguretat no va amb ell, i la seva m¨¤xima ¨¦s gaudir de l'¨¨xit ef¨ªmer.

Sobre els dos, la Sara i l¡¯Aleix, recau l¡¯etiqueta d¡¯¡°actors emergents¡±. Tots dos estan en mans de l¡¯Eva, que projecta sobre ells les seves ferides personals. Fins que entra en acci¨® en Toni (Jordi Boixaderas) i contribueix a trastocar-ho tot una mica m¨¦s. En Toni sent, gaireb¨¦ compulsivament, que ha d'interpretar molts papers. Potser per aquest motiu una vegada el seu terapeuta li va dir que s'havia fet actor perqu¨¨ no sabia qui era a la vida real.

¡°?s alg¨² que en una reuni¨® faria una broma, li agradaria ser el centre d'atenci¨®. Ens l¡¯imaginem com alg¨² que concep la seva feina d'una manera molt l¨²dica, que surt a divertir-se¡±, explica Boixaderas. L'entrada d¡¯en Toni a les vides dels tres personatges, que ja de per si mateixos tenen una crisi de vocaci¨®, acabar¨¤ per ser un revulsiu. ¡°Els canvia una mica la situaci¨® perqu¨¨ en Toni ho complica i enreda tot. Ell afegeix reptes, jocs a l'acci¨®¡±, detalla Boixaderas.

L'escriptura d¡¯Inf¨¤mia va ser un enc¨¤rrec directe de la directora art¨ªstica de La Villarroel, Tania Brenlle, a Riera, que tamb¨¦ dirigeix el muntatge. L'obra dissecciona com les experi¨¨ncies personals influeixen en la vida professional. I, en aquest sentit, tenen molt present el p¨²blic, la massa d'espectadors desconeguts que cada nit paga una entrada per asseure's en una butaca i bussejar en una ficci¨®. ¡°Cont¨ªnuament se¡¯n parla¡±, afirma Boixaderas. ¡°Riera obre preguntes i es q¨¹estiona moltes coses. Per¨° no ¨¦s gens moralista. Crec que amb Inf¨¤mia volia fer un regal al p¨²blic¡±, afegeix Vilarasau. El director torna a treballar amb l'actriu despr¨¦s de l'¨¨xit que va obtenir amb Barcelona, muntatge amb el qual tots dos van guanyar un Premi Max. El primer, en la categoria de millor autoria, i la segona, com a millor actriu.

En aquesta ocasi¨®, Inf¨¤mia, en cartell fins al 13 de mar?, es desenvolupa en una sala d'assaig, amb tot el que implica fer un cert metateatre. ¡°Pots posar en boca teva unes quantes coses¡±, declara Vilarasau. ¡°Quan preparo un paper acostumo a partir de mi mateix, a aproximar-me al que li passa a aquest personatge per com s¨®c¡±, opina Boixaderas.

Enmig d'aquest joc de miralls i realitats, Riera mant¨¦ a Inf¨¤mia fins al final la inc¨°gnita de per qu¨¨ alg¨² decideix engegar en orri amb la seva professi¨® o abra?ar-s¡¯hi i a totes les seves mancances personals, sense rancor.