¡®Nadia¡¯, una hist¨°ria de carn i ossos

Nadia Ghulam diu que ella no en sap, d'hist¨°ria. Es limita a explicar la seva vida a l'escenari de la Sala Tallers del TNC (en cartell fins a l'11 de febrer, amb possibilitat de pr¨°rroga). No ¨¦s conscient, potser, que la seva vida ¨¦s un tros incandescent d'hist¨°ria. ?s la visi¨® aut¨¨ntica d'uns fets que a Occident ens pensem que coneixem... per¨° no. La Nadia ens demostra que els que no sabem hist¨°ria som nosaltres. "Les seves cicatrius parlen de com els interessos macroecon¨°mics incideixen directament en la vida de milions de persones", diu el director i autor de l'obra, Carles Fern¨¢ndez Giua. "Ella ¨¦s hist¨°ria de carn i ossos".

L'aposta de Fern¨¢ndez Giua i Eugenio Szwarcer, integrants de la companyia La Conquesta del Pol Sud, ¨¦s dif¨ªcil de catalogar: un documental en l¨ªnia, un drama desdramatitzat per la veu sincera, els arguments inapel¡¤lables i la tranquil¡¤litat inquietant d'una noia afganesa que explica la seva dura experi¨¨ncia: una vida feli? en fam¨ªlia trencada per dues guerres, per la mort i per la injust¨ªcia, la lluita per sobreviure que la va portar a vestir-se de nen per poder treballar i tirar la seva fam¨ªlia endavant, i la seva arribada, el 2006, a una fam¨ªlia d'acollida a Badalona. "Ho fa d'una manera directa, i aix¨ª aconseguim que el p¨²blic experimenti les emocions que vam sentir nosaltres en con¨¨ixer la seva hist¨°ria", comenta el director.

Fern¨¢ndez Giua buscava nous formats teatrals per transmetre l'enfrontament entre la hist¨°ria i l'experi¨¨ncia personal. "Busc¨¤vem un traductor de dari [un dels idiomes que es parlen a l'Afganistan] per al muntatge Contra la democr¨¤cia, d'Esteve Soler, i ens van presentar la Nadia", recorda. "Des del primer moment, vaig tenir clar que la for?a d¡¯aquesta noia m¡¯interpel¡¤lava i em posava en crisi no nom¨¦s com a individu, sin¨® tamb¨¦ com a membre d¡¯una cultura". Li van oferir participar en un muntatge teatral, encara molt indefinit, i la noia, despr¨¦s de moltes converses, va acceptar a participar-hi i a donar la cara a l'escenari: "Ni es plantejava que agaf¨¦ssim una actriu! Havia de ser una hist¨°ria viva, real, sense intermediaris. La seva hist¨°ria no es posaria en boca de ning¨² que no fos ella".

A poc a poc van anar donant forma a la hist¨°ria de la Nadia i al nou llenguatge teatral (parateatral?). "Hav¨ªem d'ensumar el context de la seva pr¨°pia hist¨°ria. Anar cap all¨¤", explica Fern¨¢ndez. No s'entendria aquest format sense un intens treball de camp. "Vaig passar nits d'insomni perqu¨¨ despla?ar-nos era un risc", reconeix el director. "Ho vam deixar tot a mans de la Nadia: si ella considerava que era perill¨®s, no hi anir¨ªem". Quan van obtenir prou recursos, el 2013 van passar 12 dies a Kabul gravant imatges no dels llocs m¨¦s espectaculars, sin¨® dels de la vida de la Nadia, els espais significatius per a ella, els cinemes il¡¤legals, el mercat, el petit camp on va comen?ar a treballar¡­ Aut¨¨ntic periodisme d'investigaci¨®.

"Vinc d'un lloc lluny¨¤ en l'espai per¨° tamb¨¦ en el temps", reconeix la Nadia, damunt de l'escenari, on ¨¦s entrevistada pel director de l'obra davant d'una pantalla on es projecten les imatges de la seva vida, de la hist¨°ria: bombardejos sobre la seva ciutat, temer¨¤ries veus en off en persa, murmuris emotius. Els talibans, els nord-americans... els canvis de regles. I el poble, sempre, patint-ne les conseq¨¹¨¨ncies.

"La imaginaci¨® et pot salvar la vida", diu, tot explicant que va haver d'amagar-se sota un turbant, una armilla i una barba durant 10 anys en qu¨¨ va deixar de dir-se Nadia i va adoptar inconscientment el nom del seu germ¨¤ mort, Ezmeray. Aix¨ª va ser la seva adolesc¨¨ncia. Tot i la duresa d'aquells anys, la Nadia en guarda un bon reocrd: "M'havia de defensar d'homes que eren el doble, el triple, quatre vegades m¨¦s grans que jo... i de la filla del meu cap, que es va enamorar de mi! I pregava a D¨¦u que no em deix¨¦s enamorar-me de ning¨²".

Quan va marxar, va deixar els amics a Kabul. Amics de l'Ezmeray, no de la Nadia. Amics que van haver d'entendre (o no...) que el seu amic que ara els est¨¤ contactant per Skype des de no saben on, no ¨¦s un amic sin¨® una amiga. "Em vaig quedar molt parat amb la conversa que va mantenir amb els amics d'all¨¤", diu, emocionat, Fern¨¢ndez Giua. "La lleialtat i l'amistat entre els homes ¨¦s molt forta, a l'Afganistan...". La Nadia el desperta amb un toc de realisme: "Jo ja et dic que els ¨¤ngels i els miracles existeixen. I tu no t'ho creus". S¨®n dues maneres d'entendre la vida.