Vila-Matas: ¡°Ens t¨¦ segrestats tota la murga medi¨¤tica¡±

A la tele sembla que la vida ¨¦s el que hi passa, no el que passa al carrer¡­ S¨ª. I quan no passa en aquest plat¨® el guionista es treu de la m¨¤niga una discussi¨® sobre si el nou president ha de tallar-se o el serrell o no. Ja em dir¨¤s si aix¨° ¨¦s la realitat.

La situaci¨® li fa desitjar apar¨¨ixer de sobte en un altre pa¨ªs? S¨ª, per¨° aqu¨ª et citar¨¦ Kafka. A la primera p¨¤gina del seu primer diari diu: ¡°El bosc continuava sent all¨ª? Hi continuava sent en bona part. Per¨° amb prou feines la meva mirada se n'allunyava deu passes, jo desistia; atrapat una altra vegada per l'avorrida conversa¡±. B¨¦, l'avorrida conversa que ens t¨¦ segrestats ¨¦s aquesta programaci¨® ¨²nica de la realitat que ens d¨®na la televisi¨®, tota la murga medi¨¤tica.

?s un bon novel¡¤lista el que fa aquest gui¨® o un creador de best sellers? ?s un que s'ha cregut all¨° que la realitat supera la ficci¨® i ho porta a terme al peu de la lletra.

Quina pel¡¤l¨ªcula s¡¯hauria de veure perqu¨¨ s¡¯assembl¨¦s a la nostra realitat? Los muertos, de John Huston, seria molt adequada, crec. O b¨¦ una programaci¨® sencera de dues setmanes dedicada a la utopia de les ciutats felices.

A aquesta utopia no hi arribar¨ªem mai¡­ Tanmateix, s'oblida que la funci¨® dels pol¨ªtics hauria d'estar al servei d'aquesta utopia. La vida ¨¦s molt dura i ja tenim moltes complicacions com perqu¨¨ ells ens la compliquin m¨¦s, pensant nom¨¦s en els seus propis interessos.

Els pol¨ªtics es venen com si anunciessin articles de neteja. Semblava que aquest ego era privatiu dels artistes¡­ Jo llegeixo modificant. I miro televisi¨® igual tamb¨¦, modificant el que veig. Darrere de cada not¨ªcia de l'informatiu, per exemple, sempre llegeixo una altra cosa, el per qu¨¨ d'aquesta not¨ªcia i qu¨¨ hi ha darrere de l¡¯inter¨¨s a donar-la. Ho modifico tot, rient. No ¨¦s q¨¹esti¨® de perdre l'humor.

I si traiem el so als tertulians es veu que la majoria riuen¡­ Pel que tinc comprovat, quan en una tert¨²lia hi ha alg¨² per fi que diu alguna cosa intel¡¤ligent ¨¦s immediatament interromput pel m¨¦s ximple. Il¡¤lustren el que passa en aquest pa¨ªs: que no arribarem mai a res.

Qu¨¨ el preocupa de la realitat, del que ¨¦s veritablement real? Juan Mars¨¦ m'ha dit m¨¦s d'una vegada que m'apropo ¡°cautelosament a la realitat¡±. I jo cada dia m'apropo cautelosament a la seva frase. L'estudio, la penso, tracto d'esbrinar qu¨¨ ha volgut dir. Nom¨¦s s¨¦ de moment que la realitat ¨¦s dolorosa, no descobreixo res. Per¨° trobem tamb¨¦ la realitat en el descobriment que la literatura ¨¦s el millor de la vida. Per¨° ho ¨¦s a condici¨® que la vida sigui el millor de la literatura.

En els seus llibres, en els seus articles, expressa aquesta aspiraci¨® borgiana de ser un altre. D¡¯on li ve? M¡¯imagino que des d'un primer moment, encara que sense jo saber-ho, ve d¡¯El Quixot, la hist¨°ria d'alg¨² que surt al camp per ser un altre. La creen?a que tenim una personalitat compacta es va trencar fa molt de temps.

I, a part d¡¯Enrique Vila-Matas, qui ¨¦s vost¨¨? Puc ser vost¨¨ perfectament, no veig ning¨² m¨¦s al voltant, ha ha ha!

I qui ¨¦s Vila-Matas? Alg¨² que ha arribat fins aqu¨ª escrivint tota la vida buscant saber alguna cosa sobre si mateix i que cada vegada es desconeix m¨¦s gr¨¤cies a la literatura.