Reconstruir la pol¨ªtica

1. Sempre he pensat que en una cosa Freud va tenir m¨¦s ra¨® que Marx. Tots dos van encertar en analitzar la societat ¡ªMarx¡ª i l'individu, en la seva construcci¨® com a subjecte ¡ªFreud¡ª des del conflicte: la lluita de classes; les fissures internes que genera el proc¨¦s de socialitzaci¨® ¡ªd'entrada i incorporaci¨® al m¨®n, ¨¦s a dir, a la relaci¨® amb els altres¡ª en cadascun de nosaltres. Per¨° Marx va creure que la superaci¨® del conflicte era possible. Mentre que Freud va entendre el conflicte com a constitutiu del subjecte i, per tant, no es va plantejar superar-lo sin¨® domesticar-lo, buscar les maneres de compensaci¨® i reconstrucci¨® dels equilibris b¨¤sics.

La conflictivitat ¨¦s essencial en la pol¨ªtica democr¨¤tica. I no nom¨¦s en ella: sense conflicte no hi ha progr¨¦s. La democr¨¤cia ens proveeix de mecanismes per canalitzar els conflictes i per desactivar-los sovint a partir de la sublimaci¨® per la paraula. Els problemes es metamorfosen, mai se superen definitivament. La idea de superaci¨® definitiva ¨¦s totalit¨¤ria. Quan va caure el mur de Berl¨ªn el liberalisme conservador va caure en la fantasia de la superaci¨® del conflicte i es va anunciar la fi de la hist¨°ria. Per uns moments, es va pretendre que, per camins diferents, s'aconseguia la fantasia marxista de la superaci¨® de la pol¨ªtica per l'administraci¨® de les coses. La guerra dels Balcans i l'11-S van posar violent final a la il¡¤lusi¨®. I va quedar, no obstant aix¨°, d'aquell episodi una rondalla tecnocr¨¤tica, que pret¨¦n imposar la gesti¨® t¨¨cnica com a horitz¨® absolut, en nom de l'home econ¨°mic autosuficient com a valor absolut i la compet¨¨ncia a mort com a condici¨® determinant, menyspreant aix¨ª les idees i els sentiments que contribueixen tant o m¨¦s que els interessos a la configuraci¨® de les comunitats humanes.

El menyspreu de Rajoy per la pol¨ªtica ha gripat definitivament el r¨¨gim, amb la complicitat per omissi¨® d¡¯un PSOE acomplexat?

Aquesta tecnocr¨¤cia s'ha convertit ¡ªi les institucions europees pateixen d'aix¨°¡ª en una teocr¨¤cia al servei del d¨¦u comprat. Durant un temps s'ha cregut que la pol¨ªtica havia d'assumir un paper estrictament ancil¡¤lar, de garant de la seguretat p¨²blica i jur¨ªdica. Ara Europa pateix les conseq¨¹¨¨ncies d'aquest deliri. S'ha volgut creure que ja no hi havia problemes pol¨ªtics, sin¨® nom¨¦s de gesti¨® econ¨°mica. Una l¨°gica que condueix inexorablement a l'autoritarisme postdemocr¨¤tic.

2. Les fractures de la crisi han trencat aquesta fantasia. Els ciutadans poden caure en la indifer¨¨ncia en temps en qu¨¨ sembla que tot ¨¦s possible. Per¨° quan la realitat colla, es recorden de l'Estat. I quan el veuen tan ali¨¨ a la seva sort, s'indignen. Aquesta vegada la indignaci¨®, que alguns aviciats diuen que ¨¦s respectable moralment per¨° que no fa pol¨ªtica, s'ha tradu?t pol¨ªticament. I l'escenari ha canviat. Els resultats del 20-D, com els del 27-S a Catalunya, el que demanen ¨¦s la reconstrucci¨® de la pol¨ªtica. A l'independentisme i als moviments socials que han donat lloc a Podem i companyia, tan injuriats des de tots els pilars del vell r¨¨gim, hauria d'agrair-se'ls que hagin contribu?t al retorn de la implicaci¨® dels ciutadans en la pol¨ªtica. Per¨° sembla que per a alguns el poble ¨¦s una mol¨¨stia.

Costar¨¤ reconstruir la pol¨ªtica a Espanya despr¨¦s d'aquesta inacabable majoria absoluta del PP. Pot ser que, finalment, Mariano Rajoy nom¨¦s passi a la hist¨°ria com el president que no va ser capa? de dimitir pel cas B¨¢rcenas. Per¨° el seu menyspreu de la pol¨ªtica ha gripat definitivament el r¨¨gim, amb la complicitat per omissi¨® d'un PSOE acomplexat, paralitzat pel trauma del catastr¨°fic final de Zapatero. Nom¨¦s ara, gr¨¤cies a la determinaci¨® de Pedro S¨¢nchez, que ha agafat per sorpresa m¨¦s d'un, sembla comen?ar a sortir de la seva letargia. La pol¨ªtica democr¨¤tica no pot ser un exercici de resist¨¨ncia en el poder, com l'ha ent¨¨s sempre Rajoy, que no ha ofert cap expectativa a la societat i ha renunciat a afrontar els grans problemes ¡ªcom la gran fractura social, com l'independentisme catal¨¤¡ª deixant que el temps els resolgu¨¦s, mentre no deixaven de fer-se grans. I segueix parapetat en el sectarisme, l'arrog¨¤ncia i el sentit patrimonial de l'Estat, sense cap voluntat d'interlocuci¨® i de pacte: o em voten a mi o el PP votar¨¤ no a qualsevol altre. En les negociacions d'aquests dies ens juguem passar aquesta p¨¤gina, perqu¨¨ la ciutadania pugui sentir la pol¨ªtica com a pr¨°pia, com a instrument per fer valer el poder que se li nega.