Dilluns en catal¨¤

Parlo d¡¯una cosa que m¡¯han explicat, d¡¯una iniciativa de foment del catal¨¤ que il¡¤lustra com el present de la llengua (posem-hi tamb¨¦ el futur) ¨¦s a les mans dels parlants, de la gent normal, de persones que hi posen a canvi de no gaire. Sovint la reivindicaci¨® de la llengua s¡¯enquista en quatre ¨ªtems que ja s¨®n t¨°pics, com ara que la just¨ªcia no emet prou sent¨¨ncies en catal¨¤ (cosa ben certa, per¨° a mi m¡¯han d¡¯explicar encara com influeix la just¨ªcia en l¡¯¨²s social de la llengua), o si la Coca-cola no va posar noms catalans a les llaunes. Perqu¨¨ resulta que hi ha gent disposada a fer-hi alguna cosa, a dedicar-hi temps, com passa amb moltes altres iniciatives a trav¨¦s del voluntariat i amb el programa de les parelles ling¨¹¨ªstiques com a emblema m¨¦s vist¨®s.

Es tracta d¡¯un projecte d¡¯un grup de mares i un pare d¡¯una escola p¨²blica de Barcelona, el CEIP Torrent d¡¯en Melis, situat al Guinard¨®. Despr¨¦s de constatar que moltes persones d¡¯origen estranger es perdien bona part de les informacions que emanaven de l¡¯escola per desconeixement de la llengua, es van empescar unes sessions de catal¨¤ per fer a les instal¡¤lacions del centre, amb el suport incondicional de la direcci¨®. En definitiva, es tractava d¡¯ajudar aquestes mares i pares que ¡°trenquessin el gel¡± amb relaci¨® a la llengua, que li perdessin el respecte, i que ho fessin en un entorn que coneixien, l¡¯escola dels fills, perqu¨¨ sovint el sol fet de buscar cursos reglats i assistir-hi, per exemple al Consorci per a la Normalitzaci¨® Ling¨¹¨ªstica, representava tot un obstacle cultural, personal i familiar.

Aquestes sessions ¡ªsembla aventurat dir-ne formalment classes¡ª es desenvolupen a la biblioteca de l¡¯escola els dilluns a les nou del mat¨ª, just a continuaci¨® que les persones interessades (en general, mares) deixin els fills a escola. D¡¯aqu¨ª el nom que agafa el projecte, ¡°Dilluns en catal¨¤¡±, un nom inequ¨ªvoc en la tria d¡¯un dia, tradicionalment ardu, que anima a encarar la setmana. Una de les mares impulsores, dissenyadora gr¨¤fica, va idear un logo ben vist¨®s que penja en les sureres del centre i que decora les llibretes d¡¯espiral que duen fidelment les alumnes cada cop que van a classe.

Les trobades s¨®n flexibles i s¡¯adapten al nivell de les interessades. N¡¯hi pot haver que ja tinguin nocions de catal¨¤ i agraeixin poder parlar-hi amb alg¨² (sovint diuen que, tot i saber catal¨¤, igualment tothom se¡¯ls adre?a en castell¨¤), i d¡¯altres d¡¯acabades d¡¯arribar que potser tampoc saben castell¨¤. De vegades ni tan sols es fa classe en sentit est¨¤ndard, i la sessi¨® es redueix a l¡¯explicaci¨® de coses que passen al centre i que susciten el seu inter¨¨s, com ara quan els seus fills van per primer cop de col¨°nies i s¡¯han d¡¯enfrontar a una llista de termes tan extravagants com motxilla, necesser o llanterna.

Aix¨° em fa pensar en com, durant massa temps, s¡¯ha limitat el paper de l¡¯escola respecte de la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica al que es feia amb els alumnes ¡ªamb les q¨¹estions de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica i les aules d¡¯acollida com a cl¨¤ssics per a la controv¨¨rsia¡ª, i s¡¯ha obviat la funci¨® essencial que la mateixa instituci¨® podia tenir sobre les fam¨ªlies. Essent com ¨¦s, l¡¯escola, el primer ¨¤mbit de socialitzaci¨® per a moltes fam¨ªlies d¡¯origen estranger, s¡¯ha desaprofitat l¡¯oportunitat de construir una aut¨¨ntica xarxa de centres de normalitzaci¨® que optimitz¨¦s els recursos de les escoles (instal¡¤lacions, material, mestres, voluntaris), mentre es discutia, com va passar durant l¡¯elaboraci¨® de l¡¯Estatut, si el coneixement de catal¨¤ havia de ser un deure o un requisit. I d¡¯entrada el coneixement de catal¨¤ ha de ser un dret, per a l¡¯exercici del qual farem b¨¦ de destinar tots els recursos a l¡¯abast.

Sempre s¡¯hi ¨¦s a temps, i iniciatives com ¡°Dilluns en catal¨¤¡± (i d¡¯altres, que segur que n¡¯hi ha m¨¦s) marquen pautes que les autoritats en pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica no haurien de menystenir si volem que, m¨¦s enll¨¤ de sent¨¨ncies judicials i llaunes de refresc, el que augmenti sigui el nombre de parlants.