Mites de Renaixen?a i foscor

Aquella Universitat de Cervera que, segons la mitologia del 1714, representa al m¨¤xim els efectes de la repressi¨® borb¨°nica va ser considerada per molt temps el recanvi genocida de la Universitat de Barcelona ¡ªja ben de capa caiguda¡ª per un reducte de centralitzaci¨® constru?t sobre les runes de la naci¨® sotmesa. A hores d¡¯ara, encara sembla un sacrilegi admetre que la creaci¨® de la Universitat de Cervera acab¨¤ tenint un efecte positiu per a Catalunya, tot i que entre les conseq¨¹¨¨ncies de 1714 hi havia un component tangible de repres¨¤lia. Per¨° de forma substancial, la promulgaci¨® de la Nova Planta acab¨¤ convertint-se en una dinamo per a la recuperaci¨® econ¨°mica de Catalunya. I qu¨¨ hi feia la Universitat de Cervera? A la llarga, representa un element de vitalitat intel¡¤lectual, que no hauria estat gens propi d¡¯un instrument de coerci¨® cultural. Ben al contrari, Cervera esdev¨¦ ¡ªamb el magisteri jur¨ªdic de Josep Finestres, per exemple¡ª un centre intel¡¤lectual molt allunyat del clix¨¦ de provincianisme que ¨¦s costum adjudicar-li. I tota una altra cara del XVIII queda al calaix del Bar¨® de Mald¨¤.

Mentrestant, encara debatem si la Renaixen?a ¨¦s filla del romanticisme o de la Il¡¤lustraci¨®. Quina Renaixen?a? Despr¨¦s d¡¯Oda a la p¨¤tria (1833) d¡¯Aribau ¨¦s amb Lo gaiter del Llobregat (1841) que Rubi¨® i Ors ¡ªdeixeble de Mil¨¤ i Fontanals i condeixeble de Men¨¦ndez Pelayo¡ª enceta aquella Renaixen?a que, segons Eduard Valent¨ª, era una evocaci¨® nost¨¤lgica de la disgregaci¨® medieval. Predominava l¡¯arqueologia enfront de la vitalitat intel¡¤lectual i verbal. El cas de Mil¨¤ i Fontanals ¨¦s paradigm¨¤tic, perqu¨¨ d¡¯entrada no creia en l¡¯expressivitat cultural de la llengua catalana.

Quan presenta Lo gaiter del Llobregat aquell 1841, Rubi¨® i Ors diu en el pr¨°leg hiperb¨°lic que Catalunya ¡°pot aspirar encara a la independ¨¨ncia; no a la pol¨ªtica, puix pesa molt poc en comparaci¨® de les dem¨¦s nacions, les quals poden posar en lo plat de la balan?a, a m¨¦s del volumen de llur hist¨°ria, ex¨¨rcits de molts mil homes i esquadres de cent navios; per¨° s¨ª a la liter¨¤ria...¡±. De quina literatura tan gloriosa i plena parlava Rubi¨® i Ors? De fet, Oda a la p¨¤tria, tot i que fou un poema de g¨¨nesi a?llada, t¨¦ una capacitat expressiva i fluida que supera els versos, m¨¦s de naturalesa documental que liter¨¤ria, de Lo gaiter del Llobregat. Conv¨¦ considerar que Lo gaiter del Llobregat coincideix, per posar un exemple europeu, amb l¡¯impacte dels poemes de Browning. Aleshores, quina ¨¦s la comparaci¨® raonable entre la gl¨°ria invocada per Rubi¨® i Ors i la realitat d¡¯una literatura que pret¨¦n ren¨¤ixer entre l¡¯arqueologia i un escenari d¡¯irrealitats? Verdaguer encara anava a escola a Folgueroles.