Tard i malament, com sempre

La hist¨°ria dels relleus en la direcci¨® de la secci¨® catalana d'Alian?a Popular, m¨¦s tard Partit Popular, reuneix dues caracter¨ªstiques que la fan ¨²nica en els annals de la pol¨ªtica hispana des de la fi del franquisme. D'una banda, aquests relleus obeeixen sempre a un diktat arbitrari formulat des de Madrid; els esfor?ats militants catalans mai han tingut ocasi¨®, en un congr¨¦s obert, d'escollir lliurement entre diversos noms sense que un d'ells fos l'ungit per G¨¦nova 13 i, en conseq¨¹¨¨ncia, avalat amb tota mena de pressions pel subm¨ªs aparell local.

El segon tret ¨¦s la nul¡¤la destresa per a la posada en escena, la incapacitat per aparentar si m¨¦s no un relleu natural, espontani, no traum¨¤tic ni for?at per les circumst¨¤ncies. El 1979, Laureano L¨®pez Rod¨® es va assabentar per la premsa que Fraga acabava de fulminar-lo. El 1991, Aleix Vidal-Quadras va ser imposat per Aznar a les bases fernandistes (fidels als germans Fern¨¢ndez D¨ªaz) entre xiulets, esbroncades i crits de ¡°burro!¡±. El 2008, la voluntat de Rajoy va entronitzar Al¨ªcia S¨¢nchez-Camacho malgrat la resist¨¨ncia ferotge del 43,2% dels delegats, que donaven suport a Montserrat Nebrera i que van convertir les sales de l'hotel Barcel¨® Sants en una olla de pressi¨®.

En aquest sentit, la cerim¨°nia presidida per Mariano Rajoy dissabte passat en un altre hotel barcelon¨ª segueix al peu de la lletra la tradici¨® m¨¦s r¨¤ncia de la casa, completada aquesta vegada amb la proverbial lentitud del president en funcions a l'hora de decidir. El pas a la situaci¨® B d'Al¨ªcia S¨¢nchez-Camacho arriba amb un parell d'anys de retard: des que van transcendir (juny del 2013) el c¨¨lebre enregistrament de La Camarga i, despr¨¦s, el context d'aquell episodi, la l¨ªder del PP catal¨¤ estava pol¨ªticament amortitzada, tant de portes endins del partit com de portes enfora.

En l¡¯espai de temps transcorregut des d'aleshores hi va haver m¨¦s d¡¯una ocasi¨® per convocar un congr¨¦s ordinari o extraordinari del PPC i investir reglament¨¤riament un nou president del partit. La sagnant falta d'autonomia dels populars catalans, la indecisi¨® de Rajoy... i la dificultat objectiva de trobar la rara avis capa? de substituir S¨¢nchez-Camacho i disposada a fer-ho van fer que la situaci¨® es podr¨ªs. Tot i que les eleccions catalanes del 27-S estaven anunciades amb gaireb¨¦ un any d'antelaci¨®, va ser nom¨¦s dos mesos abans d'anar a les urnes que Madrid va investir Xavier Garc¨ªa Albiol com a cap de llista i nou l¨ªder eventual in pectore.

El resultat obtingut per l'exalcalde de Badalona en aquells comicis va ser p¨¨ssim, fet que va deixar el PPC relegat a l'¨²ltim lloc entre les forces antisobiranistes. Malgrat aix¨°, i a falta d'haver trobat en aquests mesos alg¨² millor, Rajoy i G¨¦nova han decidit ratificar-lo en el lideratge. Per via d'ukase, naturalment: des de dissabte, Garc¨ªa Albiol ¨¦s el ¡°coordinador general¡± del PP catal¨¤, un c¨¤rrec inventat per a l'ocasi¨® i de designaci¨® estrictament ditocr¨¤tica; quan, de cara a l'estiu, se celebri finalment el congr¨¦s del partit, els compromissaris nom¨¦s hauran de ratificar mansament el que ja ha disposat i executat el v¨¨rtex estatal.

Si, per la manera com ha arribat a la posici¨® actual, Garc¨ªa Albiol no es diferencia en res dels seus predecessors, tampoc no es poden esperar grans sorpreses en el seu discurs, en la manera d'afrontar el repte independentista. Ja l'hem vist aquesta tardor-hivern: davant de cada iniciativa o moviment del Govern i de la majoria parlament¨¤ria que el sustenta, Albiol fa i far¨¤ de sergent de la policia ind¨ªgena, i amena?a i amena?ar¨¤ amb la intervenci¨® immediata del cos¨ª de Zumosol; que ¡ªcontra el que pugui semblar¡ª no ¨¦s ell mateix, sin¨® l'aparell de l'Estat. Seria interessant veure qu¨¨ passaria si aquest aparell caigu¨¦s en mans diferents de les del PP, per¨° tampoc no es poden esperar grans difer¨¨ncies.

De moment, Xavier Garc¨ªa Albiol ha incorporat a la directiva del PPC noms nous que li s¨®n afins, algun d'ells molt reveladors. Estic pensant en Alberto Palatchi, fill del president hom¨°nim de Pronovias. Gr¨¤cies a aquest fitxatge avui sabem que les declaracions de l'empresari nupcial que amena?ava de traslladar el seu negoci fora de Catalunya si aquesta s'independitzava no eren fruit de cap an¨¤lisi econ¨°mica, sin¨® d'una aposta ideol¨°gica; leg¨ªtima, sens dubte, per¨° ideol¨°gica. El pagament de la quota de militant d'honor del PP, vaja.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.