Films a la nevera

Edifici de la Filmoteca de la Generalitat. Terrassa. Interior. Dia. Al soterrani del centre, dedicat a la conservaci¨® i restauraci¨® de films, una filera d'habitacions-nevera acull 186.000 llaunes de negatius i c¨°pies, a diferent temperatura segons siguin acetats (de 18 graus a -5) o nitrats (de 10 graus fins a -15, en un futur). Aquests darrers estan allotjats en una zona amb una estructura m¨¦s bunqueritzada a causa del seu major risc d'explosi¨®. Recordi's l'incendi dels dip¨°sits de Cinematiraje Riera a Madrid l¡¯any 1945, que va destruir els arxius de NO-DO i part del cinema de la Guerra Civil.

Al costat, hi ha les depend¨¨ncies de restauraci¨®. All¨¤ s'inspeccionen i netegen els films, es repassen i reparen les seves perforacions i empalmaments. Un sistema d'escanejat digital d'aquests originals o c¨°pies fotoqu¨ªmiques permet corregir lesions d'¨²s i obtenir una imatge digital el m¨¦s propera possible a l'original. Aqu¨ª es treballa fotograma a fotograma. ?s m¨¦s fiable la minuciosa manipulaci¨® humana que el treball autom¨¤tic d'una m¨¤quina. Ho van comprovar, per exemple, en revisar, sempre es fa, la tasca d'un d'aquests esc¨¤ners i advertir que havia suprimit la corda d'un io-io d'un personatge que passejava en segon pla en haver-la interpretat com un ratllat del fotograma (el que deixava la pobra passejant, era una dama, amb una gesticulaci¨® molt m¨¦s xocant que l'escena original). En la versi¨® digital es conserven totes les dades que guarda l'original, perqu¨¨ qualsevol tasca de restauraci¨® pugui ser reversible o corregida si s'obt¨¦ m¨¦s informaci¨® sobre el film. Fins i tot a les empreses que estan obligades, des del 2011, al dip¨°sit legal de les produccions catalanes o que hagin rebut subvenci¨® per a la producci¨® o el doblatge se'ls demana, si pot ser, que facin arribar una c¨°pia digital en un format previ al DCP, l'empaquetat que es fa servir per a la projecci¨® dels films, perqu¨¨ aquest ¨¦s un est¨¤ndard industrial molt pensat per a l'exhibici¨®, per¨° m¨¦s r¨ªgid en el maneig de les dades. Entre d¡¯altres raons, per evitar la pirateria del producte.

Un 90% del cinema anterior als anys 30 s'ha perdut

Es tracta d'una tasca que demana molta paci¨¨ncia i molt afecte pel cinema. ?s el que t¨¦ l'equip de Mariona Bruzzo, la responsable del centre. All¨ª treballen per a la conservaci¨® passiva del material, salvar-lo del deteriorament, i per a la seva restauraci¨®, particularment del cinema catal¨¤. Unes preocupacions que no van comen?ar amb el cinema. Van arribar m¨¦s tard. Bruzzo recorda que les primeres filmoteques van n¨¦ixer als anys trenta. Amb l'aparici¨® del sonor es va comen?ar a pensar en l'her¨¨ncia de tota una ¨¨poca, la del mut. La segona ona en la creaci¨® de filmoteques va arribar amb el canvi de suport del nitrat a l'acetat en els cinquanta. La pel¡¤l¨ªcula de nitrat ¨¦s un poder¨®s explosiu i ja siguin els accidents o una ind¨²stria sense escr¨²pols, despreocupada del patrimoni, que no va voler saber res d'un emmagatzematge cost¨®s, ha portat al fet que un 90% del cinema anterior als anys 30 s'hagi perdut. Amb les filmoteques es va reduir aquest percentatge de p¨¨rdues. Per¨°, un cas, la Filmoteca espanyola no es crea fins l¡¯any 1953. Total, del cinema espanyol anterior a la fi dels anys quaranta, n¡¯ha desaparegut un 80%. La filmoteca catalana es va crear l¡¯any 1981. ¡°Tenim Filmoteca perqu¨¨ Catalunya ha tingut una ind¨²stria important del cinema¡±, subratlla Bruzzo. ¡°Des de principis del segle XX, Barcelona era un centre de distribuci¨®¡±. Els primers fons van arribar de la pr¨°pia Filmoteca espanyola, de l¡¯Institut del Teatre, d'historiadors com Miquel Porter o de col¡¤leccionistes particulars i de distribu?dors. El tancament dels laboratoris Fotofilm-Riera (1999), i despr¨¦s d'un llarg proc¨¦s judicial, va suposar la recepci¨® en propietat d'uns 15.000 t¨ªtols.

Tot el material est¨¤ inventariat i guardat en condicions d'humitat, temperatura... per allargar la seva vida ¨²til. Les tasques de restauraci¨® es programen en funci¨® del valor hist¨°ric del material o de la urg¨¨ncia que demana la seva preservaci¨®. Les filmoteques dels diferents pa?sos treballen coordinades. Maneguen bases de dades comunes i quan s'inicia un projecte s'avisa per evitar treballs redundants i obtenir possibles ajudes.

Restaurar un film no consisteix ¨²nicament en la seva neteja t¨¨cnica. Moltes vegades el que es t¨¦ s¨®n fragments i cal buscar el material que falta. ¡°Ens trobem amb un trencad¨ªs, no tenim la rajola sencera¡±. El propi concepte de ¡°versi¨® original¡± cal treballar-lo. Als anys vint, un exemple, les c¨°pies s'extreien del negatiu de la pel¡¤l¨ªcula i directors com Murnau rodaven amb cinc c¨¤meres per tenir cinc negatius que distribu?en a diferents pa?sos per agilitar l'obtenci¨® de c¨°pies. I ara, quan un arxiu alemany es parla amb un dels Estats Units sobre un murnau determinat ¨¦s m¨¦s que probable que la pel¡¤l¨ªcula no sigui exactament la mateixa. El rescat del color, un altre cas, demana saber molt sobre l'autor i l'¨¨poca per no pintar coloraines sense sentit.

El tancament dels laboratoris fotogr¨¤fics de cinema a Espanya dificulta a la filmoteca acabar tot el proc¨¦s amb l'obtenci¨® d'un duplicat en suport fotoqu¨ªmic. Pot enviar-se a Alemanya o a Hongria, per¨° cal, es necessita, poder-se seguir fent a casa el que fins fa poc s¡¯hi feia. Es tracta d'un suport que, se sap, donar¨¤ 500 anys de vida a la pe?a. La durabilitat del digital ¨¦s un misteri i a aix¨° s'afegeix l'acc¨¦s als lectors dels formats que la ind¨²stria canvia cada dos per tres. Cal guardar-se un v¨ªdeo per poder recordar les vacances del 84 o anar a un comer?, molt especialitzat, perqu¨¨ et bolquin la cinta a, posem, blu-ray.... fins que duri. Obsolesc¨¨ncia programada?

Per¨° la conservaci¨® en suport qu¨ªmic no ¨¦s solament per aix¨°. Les pel¡¤l¨ªcules es van rodar fins fa poc amb aquest suport i es tracta, com explica Bruzzo, de preservar una experi¨¨ncia cinematogr¨¤fica. I m¨¦s ara que hi ha un perceptible retorn, encara que sigui per a una minoria, del 35, del 70 mil¡¤l¨ªmetres. Kodak traur¨¤ aquest any un c¨¤mera de S¨²per8, que va llan?ar l¡¯any 1965 i va mantenir al mercat gaireb¨¦ vint anys. Tarantino ha rodat en 70 mil¡¤l¨ªmetres Els odiosos vuit. I al cinema Phenomena de Barcelona, on la projecten en aquest format, s'esgoten les entrades de cada sessi¨®. Directors com Christopher Nolan, J.J. Abrams o Judd Apatow defensen el 35 mm. A la fi d'abril, a Nova York, se celebrar¨¤ la segona edici¨® del Nitrate Picture Xou, el festival de cinema m¨¦s perill¨®s del m¨®n, aix¨ª ho han anunciat algunes revistes, amb nou sessions de projeccions de nitrats. El cinema viu, com la m¨²sica, una raonable nost¨¤lgia i reivindicaci¨® del seu propi vinil, que ha de preservar-se. Per¨° aix¨° no impedir¨¤, a m¨¦s, que la Filmoteca envi? al n¨²vol inform¨¤tic de la Generalitat, suposo que amb l'astorament i preocupaci¨® d'algun enginyer de la casa, uns 150 TeraBytes anuals d'arxius digitals.