Els menjars dels humils

A les taules dels humils extrems, els necessitats, els exclosos socials, els indigents invisibles que no secrets, hi ha poca cosa, massa de res.

Domina l¡¯honorable dignitat i la discreci¨® del resistent. Menjar poc perqu¨¨ la butxaca ¨¦s buida i la feina ¨¦s magra o inexistent, ¨¦s una condemna que s¡¯acompanya del silenci.

Potser als entorns dels menjadors desordenats i amb fam sistem¨¤tica, a estones, sona una simfonia breu, sorda i reiterada, s¨®n els renous de budells perqu¨¨ l¡¯aire vell roda pel ventre buit i estorba el qu¨¨.

Adesiara, els que no tenen sufici¨¨ncia de subsist¨¨ncia, usen plats grans i els seus entrepans s¨®n sempre llargs i carregats de pa. La mica de teca que porten ¨¦s presentada, segons els casos, magnificada, dissimulada i transformada.

Contra la por i el gran desert de les estovalles, la cova de la boca i la gelera (i el compte del banc), el sabor, el gust i la subst¨¤ncia han de ser creats i servats com la for?a viva del patrimoni m¨ªnim.

¡°En la meva fam comant jo¡±, diu una cita cl¨¤ssica, rebel, una norma imposada contra les ofenses i humiliacions. Aix¨° no desdiu la milit¨¤ncia rebel autosuficient d¡¯un dogma verbal creatiu i paradoxal del ¡°menys ¨¦s m¨¦s¡±.

Per aix¨° i per ventura, l¡¯aliment del pobre ¨¦s cuinat a consci¨¨ncia, sense f¨²ria al foc, amb les tallades calculades, en el men¨² ordenat en el ritual de la lenta elaboraci¨® per fer alqu¨ªmia simple.

L¡¯estalvi i la multiplicaci¨® l¡¯extracci¨® de l¡¯ess¨¨ncia de les coses vol la reducci¨® de la duresa del m¨²scul vell de la carn, els tub¨¨rculs o la carn i greix aferrats als ossos d¡¯escapcions. Molts de pics, all¨° que es menja, simplement, ¨¦s tret del recipient de la conserva m¨¦s barata.

Fora de les imatges felices del m¨®n real, a la ¡®cara b¡¯, queden les barroques menud¨¨ncies, la tan contempor¨¤nia ret¨°rica culin¨¤ria, els embolics de coloraines, fums i aires i els noms sofisticats. Els menjars dels pobres tenen molta cuina i poc i gens de discurs. Molt de desig i pocs perdons.

La dissort, el c¨¤stig injust d¡¯un m¨®n trencat, la crisi que s¡¯obri cam¨ª a destralades, han tallat l¡¯ordre l¨°gic i just, el sistema horitzontal, entrunyellat, d¡¯una societat estructurada, sense oblidats, compacta econ¨°micament, amb classes, ¨°bviament per la in¨¨rcia hist¨°rica del sistema.

Hi ha forats negres, zones ocultes, contradict¨°ries al relat i al discurs dels gastr¨°noms i cuiners, transformats en una nova elit. La cuina de m¨ªnims per¨° barroca i rica ¨¦s impossible per a la majoria, no sols per manca d¡¯habilitats eines o euros. ?s una fantasia imagin¨¤ria pel com¨² de la gent, no sols pels marginats.

Molt de brou i la sopa necess¨¤ria, arr¨°s blanc, patates bullides, llegums de pot, ales de pollastre, una mica de peix perqu¨¨ ara sembla sempre car malgrat sia d¡¯escata, espina, blau i bast i no ho ¨¦s. Qui sap si el festival s¨®n un ou fregit amb patates congelades i trinxes de xulla ( bac¨®, ventresca).

Les bosses, senalletes, geleres dels protagonistes principals de la crisi s¨®n netes i simples, en tot cas fan soroll de llauna i pl¨¤stic.

La crisi corca els humils, malviure aix¨ª ¨¦s una pena sense pres¨®. Els usuaris dels men¨²s solidaris de la necessitat, no nom¨¦s surten per la cua i entregues de la xarxa d¡¯ajuda de les entitats confessionals o emparades per organitzacions solid¨¤ries i altruistes ¡ªque n¡¯hi ha i moltes¡ª en un exercici de solidaritat. Possiblement un resistent que fa equilibris per poder dinar ¨¦s al teu ve?nat, qui se¡¯t creua al carrer o veus passar de llis al bar de la barriada.

Les persones descol¡¤locades, moltes, que habiten als soterranis socials gens p¨²blics, queden registrades amb les mans quasi buides, en la seva mod¨¨stia involunt¨¤ria, a la cua de les botigues.

A les hores mortes dels mercats, al final quan es tiren o buiden les parades, a la nit prop dels contenidors dels entorns dels hipermercats entren en joc una part dels qui perden la vergonya i arrisquen, a m¨¦s, la salut furgant en les deixalles.