El fil roig de la Muriel Casals

Muriel Casals s'havia guanyat per m¨¨rits propis el reconeixement de molta gent en el lideratge del proc¨¦s sobiranista. Tothom qui la va con¨¨ixer sap que la seva suavitat i eleg¨¤ncia en les formes no amagaven una solidesa en el seu pensament i en les seves conviccions. De tracte afable i ideals forts, va fer del di¨¤leg un dels seus millors atributs. Ella sempre va preferir el raonament a la consigna, i el pensament al verb f¨¤cil i r¨¤pid. Potser per aix¨° ella va contribuir com ning¨² a fer del proc¨¦s sobiranista una revoluci¨® dels somriures. El seu somriure ¨¦s una de les icones m¨¦s valuoses d'aquests darrers anys de mobilitzacions tan multitudin¨¤ries.

Muriel Casals ha estat des de sempre una dona que ha sabut donar valor a l'acci¨® unit¨¤ria. Ella generava consens al seu voltant, per¨° tenia una altra virtut i ¨¦s que buscava aquest consens activament. Sabia del valor de la unitat, potser perqu¨¨ venia de l'escola del PSUC dels anys foscos de la dictadura i perqu¨¨ havia treballat estretament amb un dels art¨ªfexs de la m¨ªtica Assemblea de Catalunya, l'Antoni Guti¨¦rrez D¨ªaz, en Guti, una escola de treball unitari.

No ¨¦s casualitat que ella fos una dels grans arquitectes de Junts pel S¨ª, conven?uda que nom¨¦s des de la unitat i la conflu¨¨ncia es podia guanyar la majoria parlament¨¤ria a les eleccions del 27-S. I com tantes altres coses, aquesta construcci¨® la va fer com ella se sentia c¨°mode treballant, amb m¨¦s treball discret que exposici¨® p¨²blica.

En el seu lideratge mai va defugir el protagonisme ni la seva projecci¨® medi¨¤tica, sabia que era un peatge a pagar, per¨° mai el va exigir. Mai va competir per acaparar l'atenci¨® dels mitjans, ni per tenir el minut de gl¨°ria que molts pol¨ªtics de la vella escola matarien per guanyar-lo. Muriel Casals, malgrat ser de la generaci¨® de la postguerra, nascuda per cert a l'exili del pa¨ªs ve¨ª, no ha estat mai una pol¨ªtica convencional, com els de la vella escola. La pol¨ªtica ha estat la seva gran preocupaci¨®. Creia en la pol¨ªtica i estimava la pol¨ªtica. Sabedora que una societat no podia viure sense pol¨ªtica i disposada a que ning¨² fes la pol¨ªtica en nom d'ella. Per¨° disposada a fer una pol¨ªtica amb saba nova, amb un estil diferent dels estils encarcarats que el sistema institucional oferia i encara ofereix. La pol¨ªtica com a servei a la comunitat i al pa¨ªs.

La traject¨°ria de la Muriel ¨¦s d'una tra?abilitat precisa. Hi ha un fil roig que tot ho relliga i que de manera coherent culmina amb el seu lideratge com arquitecta del proc¨¦s sobiranista.

Dona amb una marcada sensibilitat social, mirada progressista sobre l'evoluci¨® i les din¨¤miques socials, ubicada durant molts anys a l'espai ideol¨°gic de l'esquerra, compromesa des de sempre amb els valors de l'esquerra nacional, amb una fort comprom¨ªs a favor de la llengua catalana i l'excel¡¤l¨¨ncia cultural i educativa del pa¨ªs i dels seus homes i dones. Un posicionament que amb naturalitat ¡ªseguint aquell fil roig que tot ho relliga¡ª expressava a la universitat comprometent-se en equips de direcci¨® de la seva UAB, a la Fundaci¨® Aut¨°noma Solid¨¤ria o assumint l'impuls a la federaci¨® d'universitats d'arreu dels Pa?sos Catalans.

La Muriel sempre va creure en el valor i la import¨¤ncia de la iniciativa social i associativa. La recordo especialment els anys que v¨¤rem compartir junts a la Fundaci¨® Jaume Bofill. Ella com a membre del patronat i jo com a director. D'aix¨° en fa aproximadament deu anys, i el neguit compartit era com ajud¨¤vem a transformar la societat catalana, a fer-la m¨¦s justa i menys desigual, a partir de la recerca social en ¨¤mbits com les pol¨ªtiques educatives o el fenomen de les migracions i les desigualtats socials, entre d'altres.

Amb la Muriel el comprom¨ªs social i nacional han anat junts. Han estat sempre dues cares de la mateixa moneda. En aquest sentit es bo posar de relleu que una de les seves aportacions intangibles per¨° m¨¦s valuoses al proc¨¦s sobiranista ha estat la de fer ben natural la idea de la independ¨¨ncia com el pas necessari per poder construir un pa¨ªs socialment just.

Muriel, seguirem caminant sense tu. La gent de l'ANC, ?mnium i l'AMI et trobarem a faltar. I seguirem els teus passos buscant sempre la unitat m¨¤xima a favor de la plena sobirania, mantenint la convicci¨® insubornable en uns principis democr¨¤tics i objectius nacionals i socials i a la vegada oberts al di¨¤leg, per¨° decidits a seguir avan?ant fins a convertir el somni que som, en realitat. Fins sempre, estimada Muriel.

Jordi S¨¤nchez ¨¦s president de l¡¯Assemblea Nacional Catalana