Una nova llengua liter¨¤ria?

No ¨¦s freq¨¹ent que, havent completat un enc¨¤rrec de correcci¨® editorial, et quedis uns dies com de ressaca, sacsejat per una concepci¨® de la llengua ¡ªla de l¡¯autor¡ª innovadora que t¡¯ha obligat a fer revisi¨® dels propis principis professionals, de les pr¨¤ctiques que arrossegues de fa temps. I maldormint ¡ªb¨¦, aix¨° ja ¨¦s un cl¨¤ssic en un servidor¡ª, en algun moment d¡¯estranya lucidesa perceps que alguna cosa est¨¤ passant, que la relativa sorpresa no se suma a d¡¯altres que semblaven excepcions, sin¨® que podria representar un exemplar d¡¯una tend¨¨ncia. Una tend¨¨ncia de renovaci¨® de la llengua liter¨¤ria.

D¡¯un temps cap aqu¨ª, sembla que tota una bateria d¡¯autors joves ¡ªno entro en q¨¹estions d¡¯edat, sin¨® en escriptors que acumulen encara poca obra, per¨° espera¡¯t¡ª han decidit renovar el ¡°pacte¡± de la literatura amb la llengua normativa. Respectada per una admiraci¨® sincera o reverencial, o b¨¦ directament per por ¡ªdurant d¨¨cades els correctors han estat temuts i odiats a parts iguals¡ª, la normativa de la llengua ha actuat com una cotilla simb¨°lica dif¨ªcil de superar per molts autors que acabaven emmotllant la seva veu narrativa al dictat d¡¯unes regles que, poc o molt, eren vistes com emmidonades. Ja n¡¯hi ha hagut, d¡¯autors que han treballat la veu pr¨°pia garbellant m¨¦s enll¨¤ de la norma, i potser Quim Monz¨® en seria el m¨¤xim exponent, per¨° sembla que ara ens trobem davant de tot un efervescent moviment coral.

No es tracta d¡¯escriptors que facin gala d¡¯un catal¨¤ displicent, que d¡¯aquests n¡¯hi ha hagut sempre, sin¨® d¡¯autors rotundament compromesos amb la llengua. Dif¨ªcilment es podria identificar la transgressi¨® que proposen amb all¨° tan na?f del ¡°catal¨¤ que ara es parla¡±, com si hi hagu¨¦s un abisme entre llengua i norma i fossin els fixadors de la norma els que, ing¨¨nuament, anessin errats. S¨®n escriptors que han apr¨¨s a escriure en llengua catalana, que en respecten l¡¯estructura i que rarament se saltarien la norma en el terreny ortogr¨¤fic o sint¨¤ctic ¡ªterritori sagrat¡ª, per¨° que la conceben com un instrument d¡¯expressi¨® infinita amb el qual, sobretot, el que cal fer ¨¦s jugar-hi. El joc verbal sembla imposar-se a trav¨¦s de recursos m¨²ltiples en la validaci¨® dels quals el diccionari normatiu ja se¡¯ns ha quedat curt.

Es mesclen registres ling¨¹¨ªstics a la vegada que es barregen g¨¨neres literaris. Sovint s¡¯escriuen manlleus d¡¯altres lleng¨¹es, sobretot castellanismes i anglicismes, sense la coartada de la lletra cursiva, que aplicada de manera can¨°nica faria els textos il¡¤legibles. Emergeix una col¡¤loquialitat aut¨¨ntica sense beure de la font del col¡¤loquial mediatitzat. S¡¯apliquen solucions paranormatives, com ara en les combinacions pronominals o en la formaci¨® d¡¯adverbis per aglutinaci¨® (esclar, deunid¨®). Abunden tamb¨¦ les aglutinacions de mots a la recerca d¡¯expressivitat (no ¨¦s el mateix escriure fill de puta que filldeputa), i es recorre a noms propis, per exemple de marques comercials, per generar l¨¨xic com¨². Es juga amb recursos gr¨¤fics, com ara la repetici¨® de lletres per donar intensitat (t¡¯estimo mooolt) o b¨¦ amb els guionets per fer lexicalitzacions d¡¯aquelles-a-partir-de-sintagmes. I n¡¯hi ha que demostren que la generaci¨® de neologismes a partir dels propis recursos de la llengua no t¨¦ l¨ªmits.

?s tot aix¨° una tend¨¨ncia, una mera moda passatgera? O estem davant l¡¯emerg¨¨ncia d¡¯una nova llengua liter¨¤ria? Sembla clar que aquestes noves plomes estan decidides a servir-se de tots els recursos que la llengua ¡ªi no tan sols la norma, ni tampoc l¡¯est¨¤ndard dels mitjans de comunicaci¨®¡ª posa al seu abast, no pas amb una ambici¨® iconoclasta, sin¨® per construir un artefacte expressiu adaptat als nous temps. La societat canvia, la llengua tamb¨¦. Potser ¨¦s d¡¯hora per assegurar-ho, per¨° haurem de seguir noms com Adri¨¤ Pujol Cruells, Maria Guasch, Marta Rojals, Marina Espasa, Albert Forns, Sergi Pons Codina o Jordi Nopca (disculpeu les llacunes, segur que n¡¯hi ha) per veure fins a quin punt arribar¨¤ l¡¯experimentaci¨®. De moment, celebrem-ho.