Els desastres de la guerra

Vegem com Ambrose Bierce va definir el terme soldat al seu Diccionari del diable: ¡°Personatge militar que du un bast¨® de mariscal de camp a la motxilla i una preocupaci¨® seriosa en la seva esperan?a¡±. I vegem qu¨¨ va dir de guerra: ¡°Subproducte de les arts de la pau. La situaci¨® m¨¦s prop¨ªcia per a la guerra ¨¦s un per¨ªode de conc¨°rdia internacional¡±. I de bandera? ¡°Drap de colors que oneja damunt de les tropes i d¡¯un castell. Cal que pensem en el cartell que hi ha en alguns solars anglesos. Aqu¨ª podeu llen?ar les escombraries¡±.

Han coincidit dues novetats de Bierce (1842-1914?) en els ¨²ltims mesos. S¨®n els dos llibres m¨¦s c¨¨lebres del nord-americ¨¤. El primer, l¡¯esmentat Diccionari del diable, ¨¦s un diccionari subjectiu, entre l¨²cid, humor¨ªstic i c¨ªnic, de definicions que Bierce va publicar a la premsa durant 40 anys. L¡¯altre ¨¦s Hist¨°ries de soldats i de civils (1909); l¡¯edici¨® que comentem inclou nom¨¦s les 15 hist¨°ries militars, i aquesta tria editorial ¨¦s oportuna.

Hist¨°ries de soldats s¨®n contes ambientats en la guerra civil nord-americana, en qu¨¨ Bierce va participar de joven¨ªssim en l¡¯ex¨¨rcit unionista. S¡¯ha especulat si l¡¯apel¡¤latiu pel qual es coneixia Bierce, l¡¯Amarg, ve del que va viure en aquella guerra. Alguna cosa hi ha d¡¯aix¨°. La cruesa de molts passatges del llibre ¨¦s gaireb¨¦ documental, per¨° alhora els contes escandallen m¨¦s enll¨¤ dels fets.

Si l¡¯expressi¨® no estigu¨¦s connotada de bondat mal entesa, es podria dir que Bierce va fer contes pacifistes. Aquest pacifisme ¨¦s el corrent que progressa amb m¨¦s for?a al llarg del XX, impulsat per exemple per les novel¡¤les de den¨²ncia de Remarque o Chevallier. Una l¨ªnia pr¨°xima seria la dels autors d¡¯un bel¡¤licisme diguem-ne indefugible, com Orwell, Sales o Hemingway. Per¨° Bierce encaixa m¨¦s b¨¦ en la l¨ªnia anterior, de la qual ¨¦s un autor primerenc. Nom¨¦s cal contrastar aquest llibre amb dos volums b¨¨l¡¤lics coetanis, com per exemple Records de la darrera carlinada, de Vayreda; o La cavalleria roja, de Babel.

La forma del conte apuntala les bases que havia posat Poe, les quals amb Bierce ens acosten ja al que avui entenem com a conte. Potser certa tend¨¨ncia al final sorpresa desmereix la intenci¨® moral de la majoria de peces, per¨° qualsevol lector familiaritzat amb Bierce sap que aquest factor sorpresa ¨¦s recurrent en els seus relats.

El cas del pont d¡¯Owl Creek, que obre el recull, ¨¦s una narraci¨® magistral, en qu¨¨ el cam¨ª mental del perseguit no fa sin¨® potenciar el final tr¨¤gic. Chikamagua, El cop de gr¨¤cia i Parker Addison, fil¨°sof tamb¨¦ s¨®n peces conegudes i valuoses. Un m¨¨tode habitual dels contes ¨¦s comen?ar fixant-se en algun fet lluny¨¤ del brogit b¨¨l¡¤lic (un explorador que s¡¯arrossega per una plantaci¨®, un guardi¨¤ que es queda adormit, la di¨¤spora despr¨¦s d¡¯una batalla), per¨° tamb¨¦ hi ha les panor¨¤miques dels moviments de posici¨® d¡¯una batalla, la intend¨¨ncia als campaments o les converses de la plana major. Bierce tan aviat focalitza l¡¯ex¨¨rcit unionista com el confederal, sense distincions; el que el mou ¨¦s mostrar els desastres de la guerra, l¡¯empatia cap als soldats. Es fixa for?a en les fam¨ªlies i les amistats trencades, en l¡¯atzar i la dissort com a agent de la cat¨¤strofe, i sobretot ¡ªun tret antic¡ª en els conceptes de valentia i gl¨°ria.

Bierce s¡¯ha anat traduint al catal¨¤ (les faules, el diccionari, algun aplec de contes), per¨° en general ha estat un autor for?a invisible. Aquesta edici¨® completa dels contes b¨¨l¡¤lics ens rescabala d¡¯aix¨°.