Andreu Alfaro i Joan Fuster

Llegint el llibre Andreu Alfaro. En torno a la escultura. Escritos y entrevistas, que acaba de publicar la Universitat de Val¨¨ncia (sorprenentment en castell¨¤), en una edici¨® a cura de Jos¨¦ Mart¨ªn i Evangelina Rodr¨ªguez, queda molt en evid¨¨ncia l¡¯enorme influ¨¨ncia que va tindre Joan Fuster sobre l¡¯escultor Andreu Alfaro. Evidentment, era una cosa que ja se sabia, que jo mateix li havia escoltat explicar moltes vegades, per¨° aquest recull ¨¦s en aquest sentit colossal. Sobta una mica que els dos grans motors de la creativitat alfariana hagen estat Goethe i Fuster, per¨° l¡¯escultor ho reitera: ¡°Goethe va perseguir tota la vida all¨° que tenia dins de llaurador, i Fuster ha volgut trobar all¨° que mai no ha tingut: burgesia, humaniste et po¨¨te. Goethe buscava la natura i Fuster la societat¡±. En Goethe, Alfaro trobava la realitzaci¨® de l¡¯home, la s¨ªntesi de la cultura: l¡¯humanisme intel¡¤lectual, on tot ¨¦s transcendent, i on es produeix de manera natural el tr¨¤nsit de les ci¨¨ncies a l¡¯art i la literatura.

Aquest Goethe ol¨ªmpic era molt admirat per ell, que sempre va tindre curiositat cient¨ªfica. En canvi, en Fuster va trobar la identitat. Li ho explicava a Montserrat Roig, en una entrevista de la seua s¨¨rie Personatges: ¡°Joan Fuster ha estat el primer que m¡¯ha descobert els meus or¨ªgens. Jo tenia un pare i una mare, per¨° no sabia d¡¯on eren, jo vaig descobrir que els meus pares eren catalans, perqu¨¨ havien nascut a Val¨¨ncia i parlaven una llengua que era el catal¨¤, aix¨° ¨¦s molt important. Quan un ¨¦s orfe i s¡¯assabenta que t¨¦ pares, ¨¦s molt important, no?¡±. Com diu Mart¨ªn, Fuster fou una mena de pare espiritual, ideol¨°gic i, incl¨²s, literari, ¡°que le orientar¨ªa en los dilemas vitales a los que debi¨® enfrentarse como artista y ciudadano¡±. Alfaro va sentir un afecte profund per Fuster, fins a tocar la veneraci¨®: admirava la seua perspic¨¤cia, la seua netedat intel¡¤lectual, la seua vivesa ir¨°nica, la seua for?a humana. Fuster era el seu Goethe marjalenc. El va dibuixar moltes vegades, en uns dibuixos d¡¯un tra?, fixant les seues ulleres, els seus ullots de mussol, i la cigarreta fumejant. Aquells dibuixos d¡¯Alfaro, tan calderians per altra banda (sempre he pensat que Alfaro feia una mena d¡¯escultures de filferro amb aquells dibuixos), s¨®n excepcionals.

En canvi, les escultures que li va dedicar sempre m¡¯han semblat massa feixugues, mancades d¡¯encant i gr¨¤cia: era un Fuster m¨¦s prop de l¡¯espantall que de la voluta espiritual que aconseguia amb el dibuix. Mai no li ho vaig dir, tot i que una d¡¯aquelles escultures ocupava el centre de l¡¯estudi, com una mena de t¨°tem adorat. En un recent article publicat a Levante-EMV, el cr¨ªtic d¡¯art Vicente Jarque es preguntava si de viure Alfaro hauria estat independentista, o si, en canvi, hauria adoptat una postura m¨¦s esc¨¨ptica i distanciada, com ara Raimon. Evidentment, ¨¦s impossible saber-ho, com tamb¨¦ ho ¨¦s con¨¨ixer qu¨¨ hauria pensat el mateix Fuster. Per¨° el que ¨¦s segur ¨¦s que Alfaro, tamb¨¦ en aquest sentit, hauria seguit l¡¯opini¨® del seu mestre i pare espiritual. Seria Fuster avui independentista? Doncs Alfaro tamb¨¦. No us c¨¤piga el menor dubte.