Un any per ¡®recuperar¡¯ Llull

Coincidint amb la seva festivitat i els 700 anys de la seva mort, el 27 de novembre va arrencar l'Any Llull, en un moment d'incertesa pol¨ªtica a Catalunya, per la qual cosa la commemoraci¨® va n¨¦ixer sense pressupost ni calendari, per¨° amb la clara missi¨® de recuperar Ramon Llull (Mallorca, 1232-1315); el pensador, poeta, cient¨ªfic, escriptor, te¨°leg i missioner m¨¦s influent i destacat que han donat les lletres catalanes, que va influir durant segles autors com Newton o Descartes, a m¨¦s de ser llegit a mitja Europa durant segles.

DIvendres, tres mesos despr¨¦s, es va donar a con¨¨ixer un ambici¨®s calendari que, fins al novembre vinent, organitzar¨¤ 300 activitats, la majoria a Catalunya (160), 40 a Balears, terra natal de l'homenatjat, 10 a la resta d'Espanya i 72 de car¨¤cter internacional en una desena de pa?sos, amb cites com la doble exposici¨® a la Biblioteca Nacional de Fran?a; la que exhibeix l'obra gr¨¤fica i manuscrits llullians que t¨¦ aquest centre i la intervenci¨® Vidrio de les meravelles de Miquel Barcel¨® ¨Ca partir del 21 de mar?¨C, als finestrals d'aquesta biblioteca.

Segons el comissari, Joan Santanach, ¡°Llull ¨¦s clau en la hist¨°ria del pensament europeu, molt influent, capa? de generar una gran bibliografia internacional des de fa anys¡±. Per aix¨°, la celebraci¨® al voltant de l'autor del Llibre de l'amic i de l'estimat, Vida coet¨¤nia i el Llibre de las B¨¨sties, entre molts altres, t¨¦ un horitz¨® m¨¦s enll¨¤ de les nostres fronteres, encara que la intenci¨® ¨²ltima ¨¦s fer que aquest autor ¡°gens f¨¤cil¡± sigui ¡°m¨ªnimament conegut pel seu p¨²blic natural, el d'aqu¨ª, amb l'actualitzaci¨® d'alguns dels seus textos m¨¦s coneguts per fer-los accessibles¡±.

L'exposici¨® central de l'any ser¨¤ La m¨¤quina de pensar, Ramon Llull i les arts combinat¨°ries, que s'inaugurar¨¤ el juliol al CCCB de Barcelona, que parteix del seu pensament est¨¨tic-religi¨®s i del seu impacte en la tradici¨® europea. Berl¨ªn, Friburg ¨Cque compta amb el major centre d'estudis llullians, segons Santanach¨C, Montpeller, Marsella, Roma, Flor¨¨ncia, Mil¨¤, Ven¨¨cia, M¨°dena, Londres, Cambridge, Edimburg, Nova York, Brussel¡¤les, Tun¨ªsia, s¨®n altres ciutats que acolliran activitats.

Aquest any tamb¨¦ es dur¨¤ a terme l'edici¨® de 45 publicacions sobre Llull: 12 textos originals, 10 adaptacions d'obres de l'autor al catal¨¤ contemporani, 8 obres tradu?des a quatre lleng¨¹es i 15 textos i estudis sobre l'escriptor. A m¨¦s, la Biblioteca de Catalunya, que ha programat una exposici¨® sobre la rica col¡¤lecci¨® de manuscrits i impresos que conserva de Llull, presentar¨¤ el 29 de febrer un llibre electr¨°nic dedicat al pensador, en el qual s'inclou una amplia recopilaci¨® de les peces de Llull de la Biblioteca, a m¨¦s d'entrevistes als principals especialistes en la mat¨¨ria com Lola Bad¨ªa, Alexander Fidora i Albert Soler.? ? ?

El pressupost ¨¦s de 718.000 euros, una xifra que Santanach va valorar com suficient, encara que va ressaltar, en pres¨¨ncia del conseller de Cultura, Santi Vila, que ¡°si Llull fos alemany, el pressupost seria el triple o m¨¦s, perqu¨¨ va ser una figura clau per al pensament europeu, per¨° tots sabem on estem¡±. Vila, despr¨¦s de recon¨¨ixer que es tracta d'unes xifres ¡°austeres, per¨° concordes amb el moment actual¡±, va tornar a destacar que un dels seus majors prop¨°sits al capdavant de la conselleria ¨¦s incrementar el pressupost cultural per evitar ¡°el decalatge entre el que es predica i el que es practica¡±.