Torna el Parlament

1. Amb el seu vot del 20-D, els ciutadans han tornat al poder legislatiu la centralitat que li correspon en un r¨¨gim parlamentari i que els dos grans partits li havien arrabassat en benefici del poder executiu, amo i senyor en el repartiment de poders. En cert sentit, es podria parlar de retorn del r¨¨gim pol¨ªtic al seu moment fundacional. Perqu¨¨ en els primers anys de la democr¨¤cia, malgrat la incultura caudillista de la qual ven¨ªem, el Parlament va ser l'eix central de la vida pol¨ªtica.

Ho va ser com a espai simb¨°lic (la imatge de Dolores Ibarruri i de Rafael Alberti a la mesa d'edat de la sessi¨® de constituci¨® del primer Parlament va quedar com un signe inequ¨ªvoc de ruptura), ho va ser com a assemblea constituent i ho va ser com a escenari de la confrontaci¨® democr¨¤tica, amb moments d'alt¨ªssima tensi¨®. Torna el Parlament com a clau del r¨¨gim i es nota la falta d'entrenament d'una classe pol¨ªtica massa acostumada al mano i disposo del totpoder¨®s president del Govern.

2. Aquests dies es parla molt de la transici¨®, amb certa malenconia i amb les deformacions pr¨°pies del pas del temps i de la mem¨°ria. Es tracta del per¨ªode que s'obre amb la mort de Franco i culmina amb la majoria absoluta del PSOE el 1982, que ¨¦s el moment en qu¨¨ la transici¨® es pot donar per acabada, encara que la ratificaci¨® final va ser la firma del tractat d'adhesi¨® a la Uni¨® Europea el 1985. D'aquests anys, en va sorgir el mite dels consensos de la transici¨® al qual s'apel¡¤la sistem¨¤ticament aquests dies en qu¨¨ la pol¨ªtica espanyola ha entrat en una grau d'imprevisibilitat que no s'havia produ?t des d'aleshores. No s¨¦ quina transici¨® van viure o qui els l¡¯ha explicada. Perqu¨¨ m¨¦s enll¨¤ dels acords que van permetre consensuar la nova Constituci¨®, no van ser precisament uns anys tranquils. O ¨¦s que ning¨² no recorda com van mortificar Adolfo Su¨¢rez els seus socis de l'UCD, enmig del so dels sabres incitats pels poders de l'antic r¨¨gim entossudits a acabar amb l'experiment en curs i tornar a la dictadura, o de com el va rematar el PSOE en una despietada campanya contra seu? Aquells episodis han esdevingut tradici¨®: tots i cadascun dels presidents han hagut de suportar abans de marxar una despietada campanya de desqualificaci¨® pol¨ªtica i moral. Tots excepte Rajoy, que s'ha enfonsat sol.

3. Els ciutadans han promogut, amb el seu vot, un protagonisme m¨¦s gran del Parlament, amb la qual cosa han provocat una certa revoluci¨® en la cultura pol¨ªtica instal¡¤lada. L'¨²ltima legislatura ha estat un compendi de la pitjor de les majories absolutes: arrog¨¤ncia, menyspreu al Parlament ¡ªni una sola comissi¨® d'investigaci¨® malgrat l'allau de casos de corrupci¨® del PP, abs¨¨ncia de debat en q¨¹estions fonamentals com el rescat de l'economia espanyola¡ª, menysteniment de l'oposici¨®, ¨²s partidari ¡ªo m¨¦s ben dit, patrimonial¡ª de les institucions de l'Estat, retallada sistem¨¤tica de drets i llibertats. Alliberada la pol¨ªtica de la cotilla de la majoria absoluta, la percepci¨® ¨¦s de confusi¨®, per¨° tamb¨¦ de m¨¦s amplitud de joc. I el primer que s'ha constatat ¨¦s que res no fa tant de mal a la pol¨ªtica democr¨¤tica com la resist¨¨ncia a assumir responsabilitats. Recolzat en la majoria absoluta, Mariano Rajoy es va negar a afrontar com calia el cas B¨¢rcenas. I ara ell i tot el seu partit ho paguen. Fa dos mesos en campanya electoral, Mariano Rajoy encara presumia d'haver salvat l'economia espanyola. Ara, ha quedat fora de combat per la corrupci¨®, incapa? encara de recon¨¨ixer el naufragi moral del PP.

Sense malenconies, sense evocar arc¨¤dies que no van existir, perqu¨¨ la pol¨ªtica ¨¦s dura per definici¨®, cal canviar de registre. I fer de la interrelaci¨® virtut. La pol¨ªtica ¨¦s lluita pel poder, per molt que s'apel¡¤li a l'inter¨¨s general. L'inter¨¨s general ¨¦s un concepte molt relatiu, funci¨® de les relacions de forces en la societat. Sempre en beneficia uns m¨¦s que d'altres. I els beneficiaris s¨®n precisament els que tenen poder per camuflar l¡¯inter¨¨s propi com a inter¨¨s general. Per¨° el veritable sentit de la pol¨ªtica democr¨¤tica ¨¦s donar veu als que no tenen cap altre poder que el vot. I configurar d'aquesta manera una idea de l'inter¨¨s general que no sigui patrimoni d'uns quants. ?s temps d'escoltar.