Mor Umberto Eco, l¡¯humanista total

Als 84 anys, i sense perdre en cap moment la curiositat cr¨ªtica, va morir la nit d'aquest divendres a Mil¨¤ l'escriptor, fil¨°sof i semi¨°leg itali¨¤ Umberto Eco. La not¨ªcia va ser comunicada al diari itali¨¤ La Repubblica per la fam¨ªlia. Va morir a les 22.30 a casa seva. L'autor d'obres imprescindibles com El nom de la rosa (1980), o El p¨¨ndol de Foucault (1988), havia nascut a Alessandria, al Piemont, el 5 de gener del 1932. L'¨²ltima de les obres de la seva fecunda carrera com a autor de novel¡¤les d'¨¨xit i assajos de semi¨°tica, est¨¨tica medieval o filosofia, va ser N¨²mero zero, una mirada cr¨ªtica del gran expert de la comunicaci¨® sobre una crisi del periodisme que, advertia, va comen?ar ¡°en els cinquanta i seixanta, just quan va arribar la televisi¨®¡±.

¡°Fins llavors¡±, explicava en una entrevista de Juan Cruz publicada a EL PA?S el mar? del 2015, ¡°el diari t'explicava el que havia passat la tarda anterior, per aix¨° molts es deien diaris de la tarda: Corriere della Sera, Le Soir, La Tarde, Evening Standard¡­ Des de la invenci¨® de la televisi¨®, el diari et diu al mat¨ª el que tu ja sabies. I ara pansa igual. Qu¨¨ ha de fer un diari?¡±. Aquest era el dubte ¨Cla curiositat vestida de pessimisme¨C que el va portar a publicar el seu ¨²ltim llibre i a mantenir la seva mirada desperta cap a tot el que passava al seu al voltant.

La trama de N¨²mero zero est¨¤ ambientada al 1992, un any clau de la hist¨°ria italiana pel cas Tangent¨°poli, i es desenvolupa dins de la redacci¨® d'un diari en inicis on conflueixen la l¨°gia mas¨°nica P2, les Brigate Rosse, la fi d'una era i l'aparici¨® d'una altra ¨Camb Silvio Berlusconi a punt d'irrompre a l'escenari¨C que va esvair moltes esperances fins a convertir-se en la It¨¤lia desorientada d'avui. Tot aix¨° ho va mirar, ho va analitzar i ho va escriure Eco.

Despr¨¦s de difondre la not¨ªcia de la seva defunci¨® ¨Cpoques vegades l'expressi¨® 'It¨¤lia est¨¤ de dol' ha tingut tant sentit¨C, el diari La Repubblica va escriure al seu web un titular que resumeix molt b¨¦ la personalitat d'Eco i el respecte, gaireb¨¦ un¨¤nime, que despertava a It¨¤lia: ¡°Mor Umberto Eco, l'home que ho sabia tot¡±. Com destacava Il Corriere della Sera, Eco ha estat una pres¨¨ncia constant i imprescindible de la vida cultural italiana de l'¨²ltim mig segle, per¨° la seva fama, a nivell mundial, es deu a l'extraordinari ¨¨xit d'El nom de la rosa, del que es van vendre milions de c¨°pies a tot el m¨®n. ¡°Rec¨®rrer la vida i la carrera d'Umberto Eco¡±, explica el diari de Mil¨¤, ¡°significa tamb¨¦ reconstruir un tros important de la nostra hist¨°ria cultural¡±.

La vida acad¨¨mica d'Eco es va iniciar el 1954 a Tor¨ª. Aquell any es va doctorar en Filosofia, per¨° tamb¨¦ va participar en un concurs de la RAI ¨Cla televisi¨® p¨²blica italiana¨C, el va v¨¨ncer i es va convertir en company del periodista Furio Colombo i del fil¨°sof Gianni Vattimo en una aventura de complicitats sempre lligada al m¨®n de la cultura. En els seixanta va treballar com a professor agregat d'Est¨¨tica a les universitats de Tor¨ª i Mil¨¤ i va participar en el Grup 63 publicant assajos sobre art contemporani, cultura de masses i mitjans de comunicaci¨®. Entre aquests assajos els m¨¦s coneguts s¨®n Apocal¨ªptics i integrats i Opera aperta. El semi¨°leg milan¨¨s tamb¨¦ va ser catedr¨¤tic de Filosofia a la Universitat de Bolonya, on va engegar l'Escola Superior d'Estudis Human¨ªstics, coneguda com la Superescola, perqu¨¨ el seu objectiu ¨¦s difondre la cultura internacional entre llicenciats amb un alt nivell de coneixements. Tamb¨¦ va fundar la Associaci¨® Nacional de Semi¨°tica.

Entre els seus innombrables premis trobem el Pr¨ªncip d'Ast¨²ries de Comunicaci¨® i Humanitats del 2000. Inquiet fins a la fi, acabava de llan?ar una nova editorial, La Nave di Teseo.

En un discurs en la Universitat de Tor¨ª, Eco va aplicar la seva mirada cr¨ªtica ¨Cno tot ¨¦s positiu ni negatiu ¨ªntegrament¨C a les xarxes socials: ¡°El fenomen de Twitter ¨¦s d'una banda positiu, pensem a Xina o a Erdogan. Hi ha qui arriba a sostenir que Auschwitz no hauria estat possible amb Internet, perqu¨¨ la not¨ªcia s'hauria dif¨®s viralment. Per¨° d'altra banda d¨®na dret de paraula a legions d'imb¨¨cils¡±.