Vila-Matas, Doctor Watson de l¡¯art

Conven?ut des de fa alguns anys que en l'art troba la seva ¡°superviv¨¨ncia an¨ªmica, m'ajuda a salvar-me dels meus mons literaris¡± i que ¡°una pe?a art¨ªstica contempor¨¤nia aparentment absurda sempre m'obre portes¡±, a Enrique Vila-Matas (Barcelona, 1948)?nom¨¦s li faltava topar amb un d'aquests atzars que tant poblen la seva vida, ergo la seva obra: coincidir el 24 de novembre del 2007 en el mateix instant a la recepci¨® d'un hotel de Granada amb l'artista visual francesa Dominique Gonzalez-Foerster (Estrasburg, 1965), a qui no coneixia personalment i que havia d'intervenir, com ell, en un acte de la Fundaci¨® Garc¨ªa Lorca. Va arrencar aqu¨ª una s¨¨rie de ¡°feli?os equ¨ªvocs creatius i successius¡±, intercanvis d'idees i influ¨¨ncies m¨²tues en les quals l'escriptor creia interpretar que l'artista li donava pistes de futures instal¡¤lacions o enc¨¤rrecs per a possibles treballs conjunts que ell, com si es tract¨¦s del Doctor Watson sherlocki¨¤, investigava ansi¨®s, ampliava i compartia. El resultat literari, enc¨¤rrec de l'editora francesa Dominique Bourgois, que coneixia aquesta amistat, ¨¦s Marienbad el¨¦ctrico?(Seix Barral), ¡°un llibre feli?, una novel¡¤la ins¨°lita que tamb¨¦ pot ser una instal¡¤laci¨®, un text de cat¨¤leg, un assaig o un poema¡­ o potser una novel¡¤la ¨²nica, sense g¨¨nere¡±, juga l'autor.

¡°No avorrit encara de ser tan complicat¡±, Vila-Matas?va mig institucionalitzar amb Gonz¨¢lez-Foerster les trobades en un caf¨¨ de Par¨ªs, el Bonaparte, on conversant amb ella (una, en franc¨¨s; l'altre en castell¨¤) admet que ¡°em sentia sempre d'un altre lloc¡±, gaudia de ¡°la seva ambig¨¹itat, les seves zones nebuloses¡±, notables en una artista que basa bona part de les seves intervencions en el m¨®n literari, i ella mateixa ¨¦s una ¡°ambigua escriptora de novel¡¤les¡±. La intersecci¨® s'explica aviat: comparteixen t¨¨cniques semblants (sinapsi, reutilitzaci¨® de materials produ?ts, trasllat de parts de l'obra pr¨°pia a llocs inesperats¡­). I pel cam¨ª, encreuaments de noms i refer¨¨ncies: Perec, Borges, Barthes, Sebald, Robbe-Grillet, Bioy Casares, el Tristram Shandy de Sterne¡­

¡°Cada vegada que ens trobem sorgeix una instal¡¤laci¨® o gaireb¨¦ estem fent art¡±, aventura Vila-Matas. Un exemple: a?Dublinesca (2010), on escriu sobre l'apocalipsi de la literatura, es creua un fragment d'una descripci¨® que ella li va fer d'una de les propostes que l'artista estava enllestint en aquell moment sobre la fi del m¨®n i el diluvi¡­ A l'inrev¨¦s, per a una intervenci¨® al Palacio de Cristal de Madrid, l'escriptor va explicar a Gonzalez-Foerster que al que ella havia de convertir en una habitaci¨® ¨²nica hi podria ser Rimbaud, que Vila-Matas creia que havia vist una vegada al pont de les Arts de Par¨ªs. ¡°Els escriptors morts tornen sense ser vistos¡­¡±, es justifica l'escriptor. Ella no ho va incorporar. ¡°Sempre crec que en les seves instal¡¤lacions hi haur¨¤ molt de mi, per¨° despr¨¦s no hi ha gaireb¨¦ res... Per¨° ara ella apareix molt a les seves instal¡¤lacions¡±. En el llibre, fa una picada d'ullet a tot aix¨°: a la portada surt una figura vestida d'alpaca a l'estil Klaus Kinski al film Fitzcarraldo, tot i que, de fet, ¨¦s la mateixa artista. Vila-Matas admet en el text que una vegada es va disfressar de Marlene Dietrich a casa de Marguerite Duras¡­

Cada vegada que ens trobem sorgeix una instal¡¤laci¨® o gaireb¨¦ estem fent art¡±, assegura l¡¯escriptor

Amb poc m¨¦s d'un centenar de p¨¤gines i unes estranyes anotacions finals (¡°m'encanta llegir les notes dels llibres, amb les del?Tristram Shandy que va traduir Javier Mar¨ªas vaig gaudir molt¡­ Aquell llibre ¨¦s la demostraci¨® que la novel¡¤la avui nom¨¦s ha donat el 10% del que pot oferir el g¨¨nere¡±), creu que ¡°potser¡± Marienbad el¨¦ctrico, el seu primer t¨ªtol despr¨¦s de rebre l'any passat el Premi Rulfo de la Feria del Libro de Guadalajara, ¨¦s una mena de ¡°llibre program¨¤tic¡± seu perqu¨¨ ¡°t¨¦ la meva ess¨¨ncia; salvant totes les dist¨¤ncies, ¨¦s l'equivalent d'Un pedigr¨ª, de Patrick Modiano¡±.

Conven?ut com la seva amiga que l'art ¨¦s avui ¡°l'¨²nica forma d'activitat per la qual l'home com a tal es manifesta com a veritable individu; l'art ¨¦s una fe i podria substituir tots els centres de la vida que tenim¡±, hi haur¨¤ en breu en aquest ¨¤mbit un altre intercanvi entre els dos, quan en una propera intervenci¨® al Museu de D¨¹sseldorf Gonz¨¢lez-Foerster jugui amb el quadre El pr¨ªncep negre, de Paul Klee, i un vell conte de Vila-Matas, Rosa Schwarzer vuelve a la vida (de Suicidios ejemplares), en el qual apareix aquest llen?. Per¨° despr¨¦s de la seva trobada amb Miquel Barcel¨® convertida en documental cinematogr¨¤fic per Emilio Manzano, aquest llibre i l'anterior Kassel no invita a la l¨®gica?(fruit de la seva participaci¨® com a artista a la Documenta de Kassel del 2012), admet que vol ¡°trencar una mica amb l'art¡± i treballa ¡°en un llibre de ficci¨®¡±.

Els dos comparteixen t¨¨cniques semblants: sinapsi, reutilitzaci¨® de materials produ?ts, trasllat de parts de l¡¯obra pr¨°pia a llocs inesperats...

El t¨ªtol de Marienbad el¨¦ctrico?¨¦s, tamb¨¦, una forma d'art: evoca El a?o pasado en Marienbad, pel¡¤l¨ªcula d'Alain Resnais basada en la novel¡¤la La invenci¨®n de Morel, d'Adolfo Bioy Casares, amb gui¨® de Robbe-Grillet i que ¡°va influir decisivament en la meva fascinaci¨® pel cinema incomprensible: amb 15 anys la vaig veure unes quantes vegades, de manera fragment¨¤ria, al Savoy del meu barri, obsessionat pensant que si no l'entenia era perqu¨¨ no era prou intel¡¤ligent¡­ Avui, el cinema i l'art que no entenc em permeten obrir-me a interpretacions diferents¡±. L'altra refer¨¨ncia l'hi va fer a Gonzalez-Foerster per a la seva exposici¨® a la Tate Modern de Londres, quan li va suggerir que incorpor¨¦s una banda que toqu¨¦s peces a cavall entre el jazz i una m¨²sica del futur: Marienbad el¨¨ctric. ¡°Marienbad t¨¦ alguna cosa de balneari del XIX i l'el¨¨ctric, del XXI, com quan Dylan va passar del folk a la m¨²sica el¨¨ctrica i els seus fans el van insultar. Dylan els va contestar: ¡®Qu¨¨ passa? ?s que llegiu els diaris d'ahir?¡¯. Una resposta fant¨¤stica¡­ Res ¨¦s incomprensible del tot¡±.