Por

Des de fa uns mesos veiem amb gran preocupaci¨® com la llibertat d'expressi¨® ¨¦s atacada des d'alguns ¨¤mbits de la pol¨ªtica, la just¨ªcia, els mitjans de comunicaci¨® i de certes associacions. El mateix govern del PP va aprovar en solitari la popularment anomenada llei mordassa en aquesta mateixa direcci¨®. N¡¯abunden els exemples:

L'Audi¨¨ncia Nacional va ordenar arrestar els titellaires de la companyia T¨ªteres des de Abajo per l¡¯obra La bruja y don Crist¨®bal, que s'inspira en el personatge de Polichinela de la Com¨¨dia de l'Art, que va n¨¦ixer a It¨¤lia al segle XVII, per utilitzar una pancarta on es llegia ¡°Gora ALKA-ETA¡±. Doncs b¨¦, els actors d'un personatge creat per enfrontar-se contra els poders p¨²blics (sempre perd) van acabar entre reixes pels c¨¤rrecs d'enaltiment del terrorisme i d'incitaci¨® a l'odi. Alguns elements de la dreta r¨¤ncia van aprofitar per demanar la dimissi¨® de l'alcaldessa de Madrid.

El febrer del 2014, vuit sindicalistes van veure amb estupor com la fiscalia els demanava vuit anys i tres mesos de pres¨® per enfrontaments amb la policia davant d'un piquet de vaga davant l'empresa Airbus. Se'ls aplicava un article del Codi penal (el 496) introdu?t el 1976 per fer front a les mobilitzacions que s'organitzaven contra el govern hereu de Franco. Fins avui cap govern democr¨¤tic no l'ha derogat. Per sort, els sindicalistes han estat absolts despr¨¦s de dos anys de patiment.

Rita Maestre va entrar, juntament amb altres joves, a la capella cat¨°lica del campus universitari de Somosaguas (Madrid) per denunciar la intromissi¨® de l'Esgl¨¦sia en els assumptes p¨²blics. Van llan?ar consignes contra la jerarquia eclesi¨¤stica i es van despullar de cintura cap a dalt. El fiscal demana un any per a l'ara regidor de l'Ajuntament de Madrid per un delicte contra els sentiments religiosos i s'ha aprofitat la situaci¨® per demanar-ne la dimissi¨®.

A Catalunya, els versos de la poetessa Dolors Miquel dedicats a la lluita de les dones contra el patriarcat ha provocat una manifestaci¨® de 200 persones amb crucifixos i altres estris cat¨°lics ja que s'han sentit ofesos perqu¨¨ creuen que el poema Mare Nostra es burla d'una oraci¨® cristiana. Alguns h¨ªperventilats han demanat la dimissi¨® de l'alcaldessa per aplaudir l'actuaci¨® de la senyora durant els premis Ciutat de Barcelona.

?s curi¨®s que la majoria de les den¨²ncies i les acusacions particulars d'aquestes actuacions hagin estat protagonitzades per unes entitats o organitzacions de dretes i cat¨°liques: Manos Limpias, centre jur¨ªdic Tomas Moro, Associaci¨® d¡¯Advocats Cristians i Associaci¨® Projust¨ªcia.

Davant d'aquestes situacions cal preguntar-se: aquest clima ¨¦s a causa de l'acci¨® d'un govern de dretes, com el del PP, que ha actuat com a cobertura ideol¨°gica perqu¨¨ aquestes associacions i la premsa af¨ª duguessin a terme aquesta croada contra la llibertat d'expressi¨®? O ¨¦s a causa d'una situaci¨® m¨¦s de fons i que sobrepassa l'¨¤mbit estatal?

El catedr¨¤tic de ci¨¨ncia pol¨ªtica i de l'administraci¨® de la UAB, Quim Brugu¨¦, en una taula rodona que es va fer la setmana passada a Girona organitzada pel Col¡¤legi de Periodistes de la demarcaci¨® de Girona sota el t¨ªtol Muts i a la g¨¤bia, els efectes de la ¡°llei mordassa als mitjans de comunicaci¨®¡±, afirmava que ¡°la Llei i els casos comentats abans formen part d'unes decisions de fons que utilitzen la por per controlar les reaccions i mobilitzacions socials provocades per les pol¨ªtiques neoliberals de sortida de la crisi¡±. Aquestes decisions s¨®n d'¨¤mbit europeu, com s'ha vist a Fran?a, amb la suspensi¨® de garanties constitucionals diverses vegades prorrogades arran dels atemptats de novembre passat a Par¨ªs, o en les decisions insolid¨¤ries i que atempten contra totes les llibertats, de pa?sos com Dinamarca, ?ustria o Hongria, per controlar i evitar l'arribada de refugiats als seus pa?sos respectius.

El catedr¨¤tic acabava dient que ¡°no fa falta escollir entre llibertat i seguretat ja que la millor manera de superar una presumpta falta de seguretat ¨¦s dur a terme pol¨ªtiques de cohesi¨® social que acabin amb les desigualtats¡±. Aquesta ¨¦s la missi¨® de l'esquerra europea: fer front a les pors que els poderosos inoculen en la societat amb pol¨ªtiques radicals que tornin la dignitat a les classes populars. Parlar de simples reformes del sistema o discutir sobre les ess¨¨ncies p¨¤tries ¨¦s embolicar la troca.

Joan Boada Masoliver ¨¦s professor d'Hist¨°ria.